07.09.2026 - 21:40
|
Actualització: 07.09.2026 - 21:42
Andorra celebra avui la Diada de Meritxell, una jornada que enguany té una significació especial. La festa nacional coincideix amb el cinquantè aniversari del nou santuari i serveix, com és habitual, de pòrtic del curs polític. Un curs que comença amb dos dossiers especialment delicats damunt la taula i que, per fi, entraran en la fase de resolució: la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea i la proposta del govern per a despenalitzar l’avortament.
Les salutacions institucionals amb motiu de Meritxell ja han deixat entreveure algunes de les qüestions que centraran els mesos vinents. El cap de govern, Xavier Espot, ha advertit que Andorra afronta decisions transcendents sobre el creixement econòmic, la preservació del territori, l’accés dels joves a l’habitatge, la diversificació de l’economia i el manteniment d’uns serveis públics de qualitat.
El síndic general, Carles Ensenyat, ha reivindicat Meritxell com un punt de trobada de la identitat col·lectiva andorrana, més enllà de les creences religioses. Per una altra banda, el copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano, ha centrat el missatge en la necessitat de preservar una societat cohesionada i ha defensat el coprincipat com un element d’equilibri, estabilitat i continuïtat institucional.
I el copríncep francès, Emmanuel Macron, ha aprofitat la salutació per a defensar l’acord d’associació amb la Unió Europea. Ha remarcat que els andorrans podran residir, treballar, estudiar o jubilar-se als estats membres, alhora que es conservarà el sistema de quotes i els mecanismes de control migratori, també per als ciutadans comunitaris. Segons Macron, aquesta fórmula permet de combinar la integració econòmica europea amb la preservació de la capacitat de decisió.
Mig segle del nou santuari
La diada d’enguany commemora els cinquanta anys de la inauguració del nou santuari de Meritxell, projectat per l’arquitecte Ricard Bofill després de l’incendi que va destruir l’església antiga l’any 1972. El nou edifici va ser inaugurat el 8 de setembre de 1976 pel bisbe i copríncep Joan Martí Alanis.
La reconstrucció va esdevenir un símbol de la capacitat de refer-se d’una pèrdua col·lectiva. Aquesta idea ha estat recuperada enguany pels representants institucionals com una metàfora del moment actual: preservar la identitat d’Andorra i, alhora, adaptar-la als canvis socials, econòmics i europeus.
El 8 de setembre és festiu nacional i un dels quatre dies de tancament obligatori dels comerços, juntament amb Cap d’Any, el Dia de la Constitució i Nadal. Com cada any, molts ciutadans es traslladaran fins al santuari, tant per devoció com per tradició. La celebració va començar ahir al vespre amb la processó de torxes del monument dels Pariatges al santuari. Avui, les portes de l’església s’obren a les set del matí i els actes religiosos comencen a dos quarts de vuit amb la missa de l’Aurora. A les nou es fa l’eucaristia jove i a les onze, l’ofici solemne. La jornada es completa amb una ballada de sardanes, la presentació de les campanes i un concert de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra.
El govern també ha habilitat un servei de transport de franc fins al santuari. Enguany, la Santa Seu ha concedit un Any Jubilar Meritxel·lià, que s’allargarà fins el 8 de setembre de l’any que ve. Durant aquests dotze mesos s’han programat conferències, visites temàtiques, propostes musicals i de dansa i activitats pedagògiques.
L’acord amb la UE, a les portes de la signatura
Un dels debats polítics que es reprendrà immediatament és el de l’acord d’associació amb la Unió Europea. El Consell de la UE va aprovar formalment el text el juliol i ara resta pendent la ronda de signatures. Primer l’han de signar els vint-i-set estats membres i, tot seguit, Andorra, San Marino i la Comissió Europea.
La previsió és que el procés comenci durant la segona quinzena de setembre i pugui culminar entre el final de mes i començament d’octubre, tot i que el calendari encara pot variar. L’adopció formal de l’acord va permetre de desencallar un procés negociador que havia començat més d’una dècada enrere. Una vegada signat, l’acord haurà de rebre el consentiment definitiu del Parlament Europeu, un tràmit que podria trigar dos mesos o tres.
Després, el govern convocarà el referèndum a Andorra, que, si es compleixen les previsions actuals, es podria fer a partir del mes de desembre. El debat arribarà, a més, a la recta final de la legislatura. Andorra farà eleccions generals la primavera del 2027, previsiblement a l’abril, i qualsevol dilació o contratemps podria impedir que el referèndum es fes durant aquesta legislatura.
Així doncs, el govern d’Espot entra en els últims mesos del mandat amb els dos grans compromisos de legislatura encara per resoldre.
En cas que guanyés el sí en el referèndum, el text encara haurà de ser ratificat pel Consell General. La signatura prevista aquestes setmanes no implicarà, per tant, l’entrada en vigor immediata de l’acord, però obrirà el camí cap a la consulta que en decidirà el futur polític a Andorra. Com que és un acord mixt, l’aplicació plena també dependrà de la ratificació posterior dels estats membres de la Unió Europea, un procés que es pot allargar uns quants anys.
Una proposta decisiva sobre l’avortament
L’altre gran debat serà la interrupció voluntària de l’embaràs. Espot va anunciar al final de juliol que el govern presentaria aquest setembre una proposta per a despenalitzar l’avortament, després de mesos de converses amb la Santa Seu.
Segons el model anunciat fins ara, la reforma se centraria a eliminar la responsabilitat penal de les dones que avorten. No implicaria, ara per ara, ni la legalització de l’avortament ni la prestació d’aquest servei a Andorra, ni el reemborsament per la CASS de les intervencions fetes a l’estranger. El govern cerca així un avenç més aviat limitat en el reconeixement dels drets de les dones que, segons que sosté, no posi en qüestió la continuïtat del coprincipat.
La presentació del text servirà per a saber fins on està disposat a arribar l’executiu i quin marge ha deixat la negociació amb el Vaticà. També obligarà els grups del Consell General a prendre posició sobre una qüestió que fa anys que condiciona el debat institucional andorrà i que arriba al tram decisiu després de promeses i ajornaments successius.
L’habitatge i la descongelació dels lloguers
Més enllà d’aquests dos grans compromisos, l’habitatge continuarà essent el principal front social del curs polític. El Consell General va aprovar al juny la llei que posa fi progressivament a les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer, vigents d’ençà del 2019. La reforma afecta prop de vint mil contractes i començarà a aplicar-se el primer de gener del 2027, pocs mesos abans de les eleccions generals.
La descongelació es farà per fases fins el 2030, segons l’antiguitat del contracte i el preu per metre quadrat. La fi d’una pròrroga no implicarà una liberalització completa del preu: el propietari haurà d’avisar amb sis mesos d’antelació i, si se’n formalitza un de nou, els increments restaran limitats durant cinc anys.
El govern diu que el sistema permetrà de normalitzar gradualment el mercat sense causar pujades sobtades. L’oposició i el Sindicat de l’Habitatge, en canvi, alerten que la reforma pot deixar moltes famílies exposades a augments que no podran assumir i obligar-les a cercar pis en un mercat encara més car. Per mirar de pal·liar-ne els efectes, l’executiu s’ha compromès a tenir enllestit abans de final d’any un programa d’ajuts temporals per als llogaters que hagin de destinar més del 30% dels ingressos nets a l’habitatge. També ha anunciat l’ampliació del parc públic i incentius per a construir o rehabilitar pisos de lloguer assequible. Aquestes prestacions s’haurien d’activar quan comenci la descongelació.
Els primers efectes de la reforma coincidiran, per tant, amb els mesos previs a les eleccions. La capacitat del govern d’evitar expulsions, pujades desmesurades i una erosió encara més gran del poder adquisitiu convertirà l’habitatge en una de les proves principals del tram final de la legislatura i pot marcar de ple la campanya electoral i el resultat a les urnes.
Meritxell torna a actuar, doncs, com el punt de trobada simbòlic del país, però també com el començament d’un curs polític que difícilment serà plàcid. Mig segle després de la reconstrucció del santuari, Andorra encara unes decisions que posaran a prova la manera com combina tradició, sobirania, cohesió social i transformació.
