Partits i entitats fan la tradicional ofrena floral a Rafael Casanova

Nou directe

A partir d'ara, podeu seguir tota la informació de la manifestació de la Diada 2026 en aquest altre directe.

Els Mossos impedeixen a Arran d’entrar al Fossar de les Moreres durant la Diada

Els Mossos d'Esquadra han repel·lit amb càrregues una manifestació d'Arran que pretenia d'accedir al Born. Segons fonts policíaques, l'objectiu era separar-los d'un grup "antagònic", però al Fossar hi havia un acte de l'ANC. Continuant per Via Laietana, la manifestació d'Arran s'ha topat amb un grupuscle d'extrema dreta.

Òmnium reclama la independència "amb tots els seus accents, tots els seus orígens"

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reclamat la independència de Catalunya "especialment enguany amb tots els seus accents, tots els seus orígens i tota la seva diversitat", i ha expressat la seva preocupació per l'ascens de l'extrema dreta. "Som aquí com un gest de fortalesa contra totes les amenaces que sofrim i contra els riscs en una situació política i social especialment complexa", ha dit després de l'ofrena, acompanyat de representants d'Acció Cultural del País Valencià, d'Obra Cultural Balear i d'Òmnium de l'Alguer i de Catalunya Nord.

Antich ha destacat que Òmnium se centra en nous escenaris que s'obren després de l'aplicació de l'amnistia, que permetrà "el retorn dels exiliats" i, així, tancar la carpeta dels darrers anys per obrir-ne una altra del dret de decidir.

Pilar dels Castellers de Barcelona

A més de fer l'ofrena floral, els Castellers de Barcelona han fet un pilar davant el monument de Rafael Casanova.

La CUP acusa els Mossos de connivència amb l'extrema dreta

La portaveu nacional de la CUP, Su Moreno, ha criticat “la connivència dels Mossos amb l’extrema dreta” durant l’acte que Aliança Catalana va celebrar ahir al Fossar de les Moreres de Barcelona. “Al govern de Salvador Illa solament li va faltar posar una catifa vermella a Aliança Catalana per permetre que l’extrema dreta pugui manifestar-se amb normalitat”, ha criticat durant l'acte d’homenatge a l’activista independentista Gustau Muñoz amb motiu de la Diada. Moreno també ha denunciat l’agressió al fotoperiodista Jordi Borràs i ha dit que les imatges dels fets “parlen per si soles”.

El Consell de la República apel·la a la unitat independentista oblidant "qualsevol retret"

El president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha apel·lat a la unitat de l'independentisme i ha ofert l'entitat com a facilitadora per aconseguir-ho, "oblidant qualsevol controvèrsia, qualsevol diferència, qualsevol retret". "És un bon moment, un moment en què Espanya s'està desfent com un sucre", ha dit.

Ha apel·lat a "mantenir l'esperit i la resiliència del país per mantenir" la llengua, la cultura, la tradició, la manera de fer, de pensar i parlar, i a recordar la resistència durant 1714, la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme.

L'ANC fa una crida a fer "un nou embat de la força independentista"

El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila, ha fet una crida a fer un “nou embat de la força independentista” amb una participació multitudinària a les manifestacions d'aquesta tarda. “El poble ha d’agafar l’estelada i sortir als carrers amb orgull i dignitat”, ha dit després de l’ofrena tradicional al monument de Rafael Casanova.

El PNB reclama d’aplicar ja la llei d’amnistia

El president del PNB, Aitor Esteban, ha reclamat d'aplicar d'una vegada la llei d'amnistia als dirigents independentistes catalans a qui encara no se'ls ha aplicat. “Urgeix que sigui així tan aviat com sigui possible, i a partir d’aquest moment es podran començar a construir més coses i sabrem realment quina és la voluntat de la societat i del poble català”, ha dit.

Esteban, que ha acompanyat Junts a l’ofrena al monument de Rafael Casanova, ha reivindicat el caràcter nacional de Catalunya, igual que el País Basc: “S’equivocaria molt qui pretengui tractar Catalunya i el País Basc com una comunitat autònoma més. Som molt més.”

CCOO i UGT alerten contra "l'odi i la divisió"

Els sindicats CCOO i UGT de Catalunya han aprofitat la tribuna posterior a l'ofrena floral per a avisar dels perills que comporten l’“odi i la divisió” per a la classe treballadora, i han reivindicat el caràcter integrador de la societat catalana. La secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, ha dit que la construcció nacional és indissociable de la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la desigualtat. També ha posat l’accent en el paper del català com a llengua “de cohesió i construcció de la democràcia”, així com eina per a la defensa dels drets laborals.

Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, ha dit que tothom és benvingut a Catalunya i que la societat catalana ha nascut de la barreja. “Els qui ens volen donar lliçons de catalanitat i tenen més de set cognoms catalans, que mirin, perquè algun és d’origen àrab o mossàrab”, ha remarcat. Per últim, Ros també ha adreçat un advertiment a qui es plantegi votar opcions polítiques d’extrema dreta: “L’odi ni els apujarà els salaris ni els abaixarà el lloguer.”

Turull acusa Illa de fomentar la polarització per a tapar la mala gestió del govern

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha acusat el president de la Generalitat, Salvador Illa, de voler “tapar la mala gestió” del govern facilitant “una cosa tan perillosa com fomentar la polarització”. Segons Turull, l’executiu català “ha decidit que la nació es vagi desfent”, “per acció o per omissió”, i ha insistit en la responsabilitat del govern català en la situació socio-política actual.

D'una altra banda, ha convidat els ciutadans a manifestar-se per la Diada amb “una bona actitud de compromís” i, alhora, ha reiterat un advertiment adreçat a l’independentisme: “No convertim la revolta dels somriures en la revolució de l’odi entre nosaltres perquè seria letal pel país.”

Els Comuns reivindiquen Catalunya com un sol poble

La presidenta dels Comuns al parlament, Jéssica Albiach, ha dit que Catalunya ha de prendre una decisió, com fa cinquanta anys: "Hem de decidir si volem una Catalunya inclusiva i d'un sol poble o acaben guanyant els qui susciten odi." Una dicotomia contra la qual ha demanat a totes les forces democràtiques que treballin per tal que Catalunya "continue sent un sol poble". Ha parlat dels actes confrontats d'ahir al Fossar de les Moreres entre Aliança Catalana i grups antifeixistes, i ha remarcat que l'estat ha de garantir els drets dels ciutadans i frenar l'extrema dreta, no a l'inrevés. A més, ha condemnat l'agressió al fotoperiodista Jordi Borràs.

Al seu costat, el portaveu dels Comuns i ministre de Cultura del govern espanyol, Ernest Urtasun, ha reivindicat una Catalunya diversa, cohesionada i d'oportunitats "on a ningú se li exigeix carnets d'origen per poder ser ciutadà de ple dret". "No permetrem que cap extremista vingui a començar a donar carnets de catalanitat en funció de l'origen al nostre país", ha dit. Ha afegit que defensar Catalunya és defensar-ne l'autogovern, un millor finançament i la millora dels serveis públics, i ha acabat: "Defensar Catalunya no serà mai aixecar murs entre catalans, defensar Catalunya és defensar una societat de ciutadans lliures, amb drets."

Alamany insta a enfortir Catalunya contra els qui volen una societat tancada

Després de l'ofrena d'ERC, on ha participat el president Pere Aragonès, la seva secretària general, Elisenda Alamany, ha demanat de reforçar i cohesionar Catalunya contra els qui “volen una Catalunya tancada, contra aquells que abaixen els braços”. Ha acusat el govern de la Generalitat de governar sense ambició nacional i ha afegit: “En aquest context sorgeixen reaccionaris; reaccionaris que no volen fer el país més fort, volen que ens enfrontem els uns amb els altres.”

La dirigent d’ERC ha insistit en la necessitat d’actuar col·lectivament per a superar el moment de debilitament nacional que, segons ella, travessa el país. “Actuar com a país és l’única via per a sortir del debilitament nacional en què Catalunya és immersa. Per això, el que toca és fer país, perquè solament un país més fort pot guanyar un país nou”, ha assegurat.

Alan Pace encapçala l'ofrena floral de l'Espanyol

L'Espanyol ha participat en l'ofrena floral amb una comitiva encapçalada pel nou president de l'entitat, Alan Pace. És la primera vegada que el dirigent blanc-i-blau, que ocupa oficialment el càrrec d'ençà de final de novembre de l'any passat, participa en l'ofrena floral de la Diada. El club també ha estat representat pel conseller delegat, Mao Ye, i més responsables institucionals. També hi han assistit el futbolista del primer equip Javi Puado, les jugadores Anna Torrodà i Paula Coba i el defensa del RCDE Special Víctor Fernández.

Plataforma per la Llengua demana al govern que s'impliqui per normalitzar el català

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha demanat al govern "que s'impliqui" en el compliment del Pacte Nacional per la Llengua, i anar fins i tot més enllà per a la plena normalització del català. Després de la seva ofrena, ha dit que la plena normalització s'aconsegueix amb la implicació dels parlants –"que parlem sempre en català"– i de les institucions. "Ni tan sols totes les administracions, i especialment el govern, que hauria d'impulsar-ho, no ho estan impulsant com caldria", ha dit, en referència al pacte per la promoció del català signat el 2024 pel govern, alguns partits i unes quantes entitats.

Laporta reivindica la catalanitat del Barça

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha refermat la defensa del club “de la catalanitat oberta al món”, de la llengua catalana, de la cultura i de les llibertats individuals i col·lectives. Ho ha dit després de l’ofrena floral del club, un homenatge que ha aprofitat per a posar l’accent en les “arrels profundament catalanes” que, segons que ha dit, donen sentit al Barça.

Laporta ha recordat que el club ha participat en l’ofrena a Rafael Casanova sempre que els vents de la democràcia ho han permès, atès que hi ha hagut moments en què els vents no bufaven a favor.

Moret reivindica "l'esperit" de Sant Boi

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha apel·lat a "l'esperit" de la Diada de Sant Boi del 1976 per "fer avançar" Catalunya i construir un futur millor. En el cinquantè aniversari de la primera Diada autoritzada, l'ha reivindicada com "una acció unitària i conscient en què junts es van aconseguir drets i llibertats".

Ha dit que, després d'aquest Onze de Setembre, comença un curs polític d'estabilitat institucional, en què es pot "conquerir un nou model de finançament més equitatiu i just". A més, ha demanat l'aplicació efectiva de la llei d'amnistia per a "reforçar la convivència" a Catalunya.

Ofrenes de partits i entitats

Després de les ofrenes de les principals institucions del país, és el torn de les ofrenes de partits polítics i organitzacions, per ordre d'arribada. Comencen el PSC i les seves joventuts, la JSC, que han reivindicat els valors i principis del "socialisme democràtic" per fer front a "l'odi i la por" de propostes "confortatives, involucionistes i autoritàries" que volen fer retrocedir els drets de la ciutadania.

Així ho ha defensat la portaveu socialista, Lluïsa Moret, que ha fet una crida a convertir la Diada en un "moment històric" de "lluita comuna" per a defensar la "identitat compartida". D'una altra banda, el secretari general d'Units per Avançar i conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha recordat que Catalunya té "exemples a seguir" en figures com Josep Tarradellas i Pau Casals, que van defensar un "catalanisme integrador".

L'Ajuntament de Barcelona diposita la seva ofrena

El consistori de Barcelona, encapçalat pel batlle Jaume Collboni i amb representants dels grups municipals, ha dipositat la seva ofrena floral. L'ha seguit la Diputació de Barcelona, amb Lluïsa Moret al capdavant.

Collboni ha reivindicat una Barcelona “oberta i cohesionada, que tingui confiança en si mateixa de cara al futur”, davant els discursos que volen dividir-la. Ha afirmat que Catalunya és una societat plural que ha fomentat la seva identitat amb la diversitat i la capacitat de compartir un futur conjunt.

Per això, ha insistit que des de la capital catalana continuaran treballant “per a fer possible aquest futur”, i ha demanat que sigui una Diada per a tothom.

Ofrena de la mesa del parlament

La mesa del Parlament de Catalunya ha succeït el govern amb la seva ofrena floral. Ha encapçalat la comitiva Josep Rull, president del parlament, qui al discurs posterior ha reivindicat el 125è aniversari de la primera ofrena al monument de Rafael Casanova, feta per un grup de patriotes entre els quals figurava Josep Maria Folch i Torres. "Van ser detinguts i empresonats per reivindicar aquells que van lluitar per preservar les nostres institucions el 1714. No es defensava un rei, es defensava un sistema constitucional, la nostra nació", ha recordat.

Rull ha assenyalat el mil·lenari de les assemblees de Pau i treva de Déu, que se celebraran l'any vinent, com a arrel del parlamentarisme català, cosa que el converteix en un dels més antics del món. Ha dit que "durant aquests segles hem hagut d'afrontar etapes extraordinàriament fosques, amb moltes dificultats", però que el poble català "sempre ha demostrat la resistència i resiliència, des de la unitat interna".

"En aquests moments hem de mantenir els intangibles que han fet possible la nació catalana tot aquest temps: aquesta és una nació d'acollida, d'integració. És una nació que no pregunta a la seva gent d'on ve, sinó on volem arribar plegats amb progrés, justícia i llibertat .Una nació de drets i deures, que sempre ha esdevingut un sol poble. I avui és més important que mai reivindicar-ho, la figura de Candel és més important que mai", ha afegit Rull. Ha parlat de "la Diada nacional dels 8 milions de catalans", i ha deixat clar: "Els que som independentistes sabem que només serà possible la llibertat de Catalunya des de la cohesió interna."

Per últim, ha recordat que el president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Toni Comín continuen a l'exili –"una infàmia", ha dit–, i ha acabat proclamant: "Per aquesta nació, l'esperança sempre és i sempre serà més poderosa que la por."

Paneque reivindica Catalunya com un país obert

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha reivindicat Catalunya com "un país obert, fermament democràtic, solidari i amb la idea que tots plegats som més forts" que cal celebrar. Ha invocat la concepció de Catalunya que tenia Josep Pla, com "un país que es reconeix a si mateix quan actua de manera raonable, sensata i ponderada", i ha dit que amb els conflictes actuals al món "Catalunya pot i vol actuar com a contrapunt". "En un món dominat per la desconfiança, enraonar és una manera de construir", ha dit.

Ha recordat el discurs del president Illa d'ahir, i l'ha citat per remarcar que Catalunya afronta els reptes des de la confiança en si mateixa, la unitat i l'exigència amb la qual ens hem de tractar. "Ningú és més català que ningú, l'odi no hi té cabuda, Catalunya som tots i totes", ha dit.

Quan ha acabat, Paneque ha traduït el discurs al castellà per correspondre la demanda dels mitjans de comunicació espanyols.

El govern de la Generalitat fa l'ofrena

El govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel president Salvador Illa, ha dipositat als peus del monument de Rafael Casanova la seva ofrena floral. Ho ha acompanyat el so de l'himne nacional, interpretat per la banda municipal de Barcelona, i que sona a cada ofrena.

Abans, Illa ha passat revista a la guàrdia d'honor dels Mossos d'Esquadra.

Missatge de Pujol per la Diada

El president Jordi Pujol ha trencat el silenci amb un missatge especial per la Diada transmès a Catalunya Ràdio, on ha reivindicat la festa nacional com una celebració “de tots els qui viuen i treballen a Catalunya, i dels qui volen ser catalans”. “Tant dels que acaben d’arribar com dels que són de l’any trenta del segle passat”, ha afegit. Pujol no apareixia en públic d'ençà del judici a la seva família, del qual va ser exonerat pel seu deteriorament cognitiu.

Al missatge, Pujol ha admès que “el país viu moments d’incertesa i de gent que perd l’esperança”, però ha volgut encoratjar la ciutadania a recuperar els ànims. Segons ell, “hi ha molta gent amb energia, il·lusió i ganes de fer les coses bé, i les fa; gent animada i orgullosa. Tenim motius per a l’esperança, i la fe i optimisme s’encomana si hi ha ganes de ser i d’anar endavant”.

Ha reivindicat que “hi ha una realitat que ens ha de fer veure que Catalunya val la pena”. Remarca la importància d’anar més enllà dels lideratges i dels polítics i apel·la a tota la ciutadania perquè encomani esperança especialment “als menys esperançats, als enfadats i als que més pateixen”. Finalment, ha conclòs que la societat té capacitat per a fer una gran Catalunya: “Tenim i teniu capacitat per fer una gran Catalunya. Visca Catalunya, som-hi.”

Cinquanta anys de la Diada de Sant Boi

Enguany fa cinquanta anys de l’11 de setembre de 1976, quan desenes de milers de persones van omplir la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat per commemorar la Diada. Feia gairebé quaranta anys que estava proscrita, i aquella concentració, convocada menys d’un any després de la mort del dictador Francisco Franco, va esdevenir una gran demostració de força del catalanisme i de l’oposició democràtica.

Més ofrenes dels cossos de seguretat

Després dels Mossos d'Esquadra, l'ofrena ha continuat amb les de més cossos de seguretat: la Guàrdia Urbana, Protecció Civil, agents rurals i el servei d'Emergències Mèdiques.

Un cop fetes les ofrenes dels cossos de seguretat, l'ofrena institucional començarà a les 9.00.

Ofrena dels Mossos d'Esquadra

El cos de Mossos d'Esquadra obre l'ofrena floral a Rafael Casanova. Encapçalen la comitiva la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el comissari Miquel Esquius, que avui participa en el seu darrer acte com a cap dels Mossos d'Esquadra abans de la seva jubilació. El substituirà Sílvia Catà, primera dona que ocupa el càrrec. Un nomenament que ha quedat tapat pel relleu del major Josep Lluís Trapero, que ha dimitit de director general de la policia.