Us oferim deu noms que, per raons diverses, marcaran la diada de Sant Jordi. Uns, per la capacitat de seduir el públic, nacional i internacional, com ara Martí Gironell; uns altres, pel reconeixement de la crítica i dels escriptors, com Víctor Català, que es va convertint en tot un fenomen, llegida sense encotillar; o Raül Garrigassait, que, tot i tenir una novel·la del 2017, ha recollit aquest 2018 els premis que s’han donatfins ara  a obra publicada, cosa que vol dir reconeixement, qualitat. Uns altres noms, els destaquem perquè la novel·la que presenten aquest Sant Jordi els consolida. Són casos com el de Najat El Hachmi i Llucia Ramis. La selecció conté obres de ficció i de no ficció. Deu noms són pocs, és clar, però és una tria, un tast, una mirada particular d’aquest Sant Jordi.

RAÜL GARRIGASSAIT
És sens dubte l’escriptor més destacat de l’any, tot i que potser no figurarà entre els llibres més venuts. La seva primera novel·la, Els estranys (Edicions de 1984), ha obtingut els dos premis atorgats fins ara a obra publicada. Són el nou premi convocat per Òmnium Cultural, que destaca la Millor Novel·la Catalana de l’Any, i també el premi Llibreter. Els estranys és una obra ambientada en la primera guerra carlina, a partir de la història d’un prussià, un home estrany, com diu el títol, que travessa els Pirineus per lluitar en favor dels Borbons. Per circumstàncies també estranyes, resta atrapat a la ciutat de Solsona. Per a l’autor ‘és una novel·la sobre l’amistat en un temps convuls, ple de perplexitat i des de la mirada d’un estranger’. Garrigassait diu que vol pensar que també parla dels problemes i dilemes d’avui.

MARTÍ GIRONELL
La força d’un destí, de Martí Gironell (premi Ramon Llull), narra la història d’èxit de Jean Leon (Ceferino Carrión) en el Hollywood dels anys cinquanta i seixanta. Amb aquesta novel·la, Gironell torna a situar-se en les llistes dels llibres més venuts, ja setmanes abans de Sant Jordi. Tanmateix, el destaquem perquè l’editorial Amazon Crossing acaba de contractar els drets de la novel·la per publicar-la en anglès a tot el món, en paper i en versió digital. És el primer títol que aquest segell traduirà del català. La novel·la també s’ha traduït a l’espanyol (Planeta), i es traduirà, si més no, al francès (Belfond) i al neerlandès (Oevers).

VÍCTOR CATALÀ
El 2015, la novel·la Un film (3000 metres) de Víctor Català (Caterina Albert) va ser la sorpresa de Sant Jordi, perquè es va convertir en una de les obres més venudes al matí. Enguany, aquesta autora podria tornar a mobilitzar lectors amb els seus relats: Club Editor n’acaba de publicar el primer volum, Tots els contes 1. El llibre té molts prescriptors en el camp de la literatura. Perquè l’obra de Víctor Català, escriptora que va néixer fa gairebé cent cinquanta anys, es manté ben viva, pels temes de què tracta –d’una actualitat punyent– i perquè desplega una gran riquesa lingüística, avui a l’abast de pocs.

JOAN-LLUÍS LLUÍS
Destaquem el premi Sant Jordi d’enguany, perquè Joan-Lluís Lluís és un escriptor que a cada novel·la que publica demostra més la seva solidesa literària, la riquesa de la seva llengua i l’enginy creatiu. Ha guanyat el premi més important de les lletres catalanes amb la novel·la Jo sóc aquell que va matar Franco. Un títol provocador i molt atractiu en els temps que corren i que amaga la construcció d’una ucronia des de la literatura, que molts han pensat alguna vegada: què hauria passat si Franco, pressionat per Hitler, hagués entrat en la Segona Guerra Mundial declarant la guerra als aliats?

LLUCIA RAMIS
Llucia Ramis es consolida com una de les veus literàries més sòlides de la seva generació. Ha obtingut el premi Llibres Anagrama amb la novel·la Les possessions (Anagrama). És una novel·la d’estructura complexa, basada en els fets que li van ocórrer a ella i a la seva família l’any 2007: la pèrdua transitòria de raciocini del pare de la protagonista arran del combat perdut contra l’especulació urbanística a tocar d’un espai rural i natural de Mallorca; la pèrdua del mas dels avis de la protagonista, que és el seu paisatge d’infantesa, l’únic lloc d’on se sent; i la pèrdua de dues relacions sentimentals. I a això s’hi afegeix una història anterior, ocorreguda els anys noranta a Madrid, de corrupció barrejada amb assassinat i suïcidi, i en la qual l’avi de la protagonista es va trobar embolicat. Uns fils argumentals que s’entrecreuen i s’alimenten per créixer literàriament.

NAJAT EL HACHMI
Una altra escriptora que ha demostrat la seva fortalesa literària és Najat El Hachmi amb la novel·la que fa quatre: Mare de llet i de mel (Edicions 62), on es fica en la pell de la seva mare i de més mares, de les dones del Rif, territori d’on procedeix l’escriptora. És a través de les històries que s’explicaven entre ells i de les seves dissorts (les maternitats repetides, els matrimonis convinguts, moltes menes d’imposicions…) que construeix el relat.

MARINA GARCÉS
Destacada amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’assaig per l’obra Nova il·lustració radical (Quaderns Anagrama), ara acaba de publicar Ciutat Princesa amb Galaxia Gutenberg. Aquest és un dels títols de no-ficció destacats d’aquest Sant Jordi: un relat en primera persona en què l’autora, filòsofa i activista explica les seves vivències polítiques entre l’octubre del 1996, amb el desallotjament del cinema Princesa, i l’octubre del 2017, amb el referèndum d’autodeterminació.

JORDI BORRÀS
La feina d’aquest fotoperiodista desemmascarant l’extrema dreta, amb les seves instantànies i la recerca i documentació que l’acompanya, serà dels treballs que perduraran en la història del periodisme català. Borràs també ha fet i fa, és clar, la crònica gràfica dels esdeveniments polítics que vivim des de la tardor. I va retratar la resistència pacífica de la gent davant de l’abús dels cossos policials, el dia del referèndum del Primer d’Octubre. En el volum Dies que duraran anys mostra el seu treball i el d’altres companys de professió, alhora que ho acompanya de textos breus d’escriptors que relaten aquells dies. Aquest és un dels volums que marquen la diada.

MÀRIUS SERRA
No sabem si La novel·la de Sant Jordi serà la novel·la de Sant Jordi, però sí que sabem que és un llibre que fa honor a la diada. Màrius Serra fa una dissecció del món literari durant el dia del llibre per excel·lència, incorporant intriga, amb assassinats de bandera, dins el món de l’enigma i el joc, que amb tanta perseverança ha anat llaurant en el curs els anys. I ho fa amb la seva parella de fet, el grandíssim creador de jocs i jugador Oriol Comas. Màrius Serra converteix Comas en el protagonista detectivesc d’una novel·la que és la primera d’una sèrie amb Oriol Comas per protagonista, que anirà resolent casos relacionats amb el món del joc.

JORDI PUNTÍ
Tanquem amb l’escriptor Jordi Puntí que podrà signar dos llibres de gran solvència literària. El primer, el recull de contes Això no és Amèrica (Empúries), escrits durant quinze anys i reescrits i ordenats per donar una unitat al volum. Estil i enginy per a aquells qui estimen la literatura. I per a aquells qui estimen la literatura i també estimen el futbol, o només la literatura o només el futbol, Puntí ens ofereix Tot Messi (Empúries). És un deliciós volum de fragments amb vocació literària, que fan una aproximació personal al gran futbolista del Barça.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb