Les deu dades més importants per a analitzar les eleccions del 28-M

  • Informació sobre el càstig als partits independentistes, la victòria de Trias, l'extrema dreta i el final del Botànic i el pacte de progrés, entre més dades

VilaWeb
Redacció
29.05.2023 - 15:36
Actualització: 30.05.2023 - 08:04

Les eleccions del 28 de maig han deixat sorpreses i terrabastalls arreu del país. A Catalunya, els comicis han estat marcats per la victòria en vots del PSC i en regidors d’ERC, tot i que ha patit un revés molt fort per part del seu electorat. Al País Valencià i a les Illes Balears, el PP ha guanyat en l’àmbit municipal, però també a les Corts i al parlament, on podrà governar amb l’extrema dreta. Tot seguit us oferim deu dades per analitzar les eleccions.

Revés de l’electorat independentista als partits

Els principals partits independentistes —ERC, Junts i la CUP— han rebut un càstig molt fort en les eleccions d’enguany i han perdut més de 350.000 vots. La desfeta principal ha estat la d’ERC, que ha vist com se li esfumaven 302.274 vots. En quatre anys ha passat de 822.107 sufragis a 519.833.

La CUP ha patit la segona fuita de vots més importants. Enguany, ha perdut 43.701 suports i s’ha quedat en els 133.403. D’aquesta manera, el partit es converteix en el setè amb més suports arreu de Catalunya per darrere del PP (247.113) i Vox (150.653). Finalment, Junts ha recollit 5.214 vots menys. Uns resultats que, amb tot, el fan el partit independentista més votat, amb 552.089 vots.

Trias s’emporta Barcelona, però el tripartit suma

Xavier Trias ha guanyat les eleccions municipals a Barcelona amb 11 regidors i el 22,42% dels vots. Ara bé, la victòria a les urnes no necessàriament el catapultarà a la batllia perquè la suma de PSC (11), els comuns (9) i ERC (5) supera la majoria absoluta. De fet, Jaume Collboni ha obert la porta a tirar endavant aquesta operació, que tampoc no desagrada a Ada Colau.

Per la seva banda, Trias ha dit que té dret de governar després d’haver estat la llista més votada. Sobre possibles aliances al ple, el líder de Junts ha expressat que és partidari de governar amb els suports del PSC i ERC. Fins ara, Ernest Maragall no ha aclarit a qui farà costat. “Sabrem utilitzar la clau”, ha dit sobre la importància dels seus regidors.

Per la seva banda, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que la seva formació no té cap interès d’oferir la batllia al PSC. En aquest sentit, ha dit que és Trias qui ha de moure fitxa en les negociacions. “Nosaltres som un partit independentista, el que no tinc tan clar és si Trias vol arribar a un acord amb Collboni”, ha afegit.

El PSC rebrota a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona

El PSC ha estat el partit més votat a Catalunya amb poc més de 700.000 vots, tot i que ha perdut més de 55.000 sufragis. Ara bé, el càstig abstencionista als partits independentistes —especialment d’ERC—, li ha permès de rebrotar amb força a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

A la capital catalana, Jaume Collboni augmenta la representació fins als 10 regidors i té la possibilitat d’articular una majoria alternativa a la de Xavier Trias, si convenç Ada Colau i Ernest Maragall de fer un tripartit.

A la capital del Tarragonès, Ruben Viñuales ha aconseguit 9 regidors, dos més que Josep Fèlix Ballesteros el 2019. La suma d’ERC, Junts i els comuns només arriba als 11 regidors i impossibilita la reelecció de Pau Ricomà.

A la capital del Segrià, Fèlix Larrosa també guanya dos regidors i esdevé la principal força de la Paeria amb 9 regidors. La suma amb el PP el situa fins als 14 regidors que marquen la majoria absoluta. ERC, Junts i els comuns només en sumen 11 i fan impossible la reelecció de Miquel Pueyo.

Finalment, a Girona, Sílvia Paneque s’ha imposat amb 8 regidors, dos més que ara fa quatre anys. Ara bé, el PSC es pot trobar que un pacte de CUP, Junts i ERC els deixi sense una batllia que no controlen d’ençà de 2011. El més ben situat per a ocupar el càrrec és Lluc Salellas, que ha obtingut 8 regidors.

L’extrema dreta irromp amb molta força als ajuntaments catalans

La majoria absolutíssima de Xavier Garcia Albiol a Badalona és el resultat més destacat de l’extrema dreta al Principat, però les formacions extremistes, especialment Vox, han obtingut molt bons resultats. Entre els vint municipis més grans, només Vilanova i la Geltrú no tindrà representació ultra. Enguany, la formació de Santiago Abascal ha passat de 3 regidors a 124 i ha entrat en 75 consistoris.

Altres fites destacades de l’extrema dreta són la victòria d’Aliança Catalana a Ripoll, on Sílvia Orriols ha aconseguit 6 regidors, tot i que difícilment governarà perquè queda molt lluny de la majoria absoluta. La formació també ha obtingut representació a Manlleu i Ribera d’Ondara.

Així mateix, a Vic, el fundador de PxC, Josep Anglada, ha tornat a entrar amb 2 regidors al consistori, però amb una nova marca, Som Identitaris. Ara fa quatre anys no es va poder presentar arran d’una sentència judicial. Finalment, el Front Nacional de Catalunya ha tret 2 regidors a Manresa i governaran amb majoria absoluta a la Masó.

Ciutadans desapareix de gairebé tot el país

La supervivència política de Ciutadans és gairebé un miracle. En pocs anys, la formació espanyolista ha passat de batallar per la Moncloa a convertir-se en un partit residual en l’àmbit municipal. A Catalunya, han passat de 239 regidors a només 10: Artés, Capellades, Santa Coloma de Gramenet (2), Lliçà de Vall, Palau-solità i Plegamans, Premià de Mar, Olesa de Montserrat, Santa Perpètua de Mogoda i Vilafant. En aquest sentit, han perdut més de 155.000 vots a favor del PSC, Vox i el PP.

Al País Valencià, Ciutadans també ha desaparegut de les Corts Valencianes, on tenien 18 escons, i ha passat de 314 regidors a 30. En aquest mandat no seran als plens de València, Alacant i Castelló. Un panorama similar s’ha viscut a les Illes Balears, on la formació espanyolista s’ha esfumat del parlament —tenia 5 escons— i ha perdut la trentena de regidors que tenia. Tampoc no seran als plens de Palma, Maó i Eivissa.

S’esfumen el Botànic i el pacte de progrés

L’auge de la dreta i l’extrema dreta han tombat les majories d’esquerres a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears. Carlos Mazón ha duplicat el resultat —ha passat de 19 escons a 40— i podrà ser cap del Consell amb el suport de Vox (13). El PSPV ha millorat el resultat de 2019, però tal com ha dit Ximo Puig —ha passat de 27 diputats a 31—, ha estat insuficient per a garantir la supervivència del Botànic. Compromís ha perdut tres escons (15) i Unides Podem ha quedat fora de les Corts.

A les Illes Balears, Marga Prohens ha guanyat les eleccions amb un creixement considerable. Ha sumat 25 escons, nou més que ara fa quatre anys, i podrà governar amb el suport de l’extrema dreta (8). El PSIB de Francina Armengol perd un escó i es queda amb 18 diputats. En el pacte d’esquerres, Més per Mallorca i Més per Menorca han conservat els 4 diputats i 2, respectius. Podem cau dels 6 diputats a un de sol i Gent per Formentera s’ha quedat fora del parlament. El seu escó l’ha recollit Sa Unió, on s’integra també el PP.

El PP s’emporta València i Palma

María José Catalá i Jaime Martínez podran governar als Ajuntaments de València i Palma, respectivament, després de trencar la majoria de les esquerres, que encapçalaven Compromís i el PSIB. Ara bé, els governs municipals estaran supeditats al partit d’extrema dreta Vox. A València, el PP passa de 8 regidors a 13, mentre que Vox passa de 2 a 4. En canvi, Joan Ribó perd un representant —es queda amb 9— i el PSPV manté els 7.

Així mateix, a Palma, el PP gairebé duplica la seva representació i passa de 6 regidors a 11. L’extrema dreta —amb l’ex-militar Fulgencio Coll al capdavant— també guanya pes i passa de 4 regidors a 6. Ambdues formacions superen amb escreix la majoria absoluta. El PSIB perd un representat i es queda amb 8. Més per Mallorca en manté 3, però Esquerra Unida en perd dos.

Unides Podem i els comuns esdevenen residuals

Les eleccions també han palesat el retrocés contundent d’Unides Podem, que ha estat un dels grans responsables de la desaparició del Botànic i del pacte de progrés. La formació no ha entrat a l’Ajuntament de València ni a les Corts. En canvi, a les Illes Balears han salvat una representació mínima al ple de Palma (1) i al parlament (1).

A Catalunya, Podem i els comuns s’han imposat en onze de municipis, com ara el Prat de Llobregat i Castellbisbal. Tanmateix, a la ciutat de Barcelona, la formació ha quedat relegada a tercera força. La fins ara batllessa, Ada Colau, haurà d’acceptar un rol secundari en l’executiu, si el tripartit aconsegueix de barrar el pas a Xavier Trias.

Ciutadella i Maó resisteixen a l’embat del PP

A les Illes Balears, el PP podrà governar —en molts llocs amb el suport de Vox— en bona part dels principals municipis de l’arxipèlag: Palma, Calvià, Eivissa, Santa Eulària del Riu, Marratxí, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia, entre altres. Menorca és l’única illa, on les dues principals ciutats no han acabat en mans de la dreta espanyola.

A Ciutadella, el PP ha passat de 5 regidors a 9, però amb Vox no suma els 11 representants de la majoria absoluta. Si el PSIB (5), el PSM (5) i Ciutadella Endavant (1) es posen d’acord, podran mantenir la batllia que fins ara exercia Joana Maria Gomila Lluch.

A Maó, en canvi, el PSIB, que encapçala el batlle Hèctor Pons, ha guanyat les eleccions amb 8 regidors, un més que ara fa quatre anys. El PP es manté amb 8, però amb l’únic representant de Vox no sumen majoria absoluta. Previsiblement, els socialistes arribaran a un acord amb Ara Maó, que ha passat de 5 regidors a 4.

Unitat d’Aran torna a guanyar al Consell General

La candidata d’Unitat d’Aran (UA), Maria Vergés, ha guanyat amb majoria absoluta les eleccions al Consell General. La seva formació manté els 9 consellers que va aconseguir ara fa quatre anys el socialista Paco Boya. La candidata de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Ròsa Maria Salgueiro, no ha pogut millorar els resultats de 2019 de Carles Barrera i es queda amb 4 consellers.

Els candidats en aquestes eleccions al Consell General eren tots nous i Maria Vergés es presentava per primera vegada. L’actual síndica ha agraït als votants el suport i ha dit que han avalat la feina feta durant aquests anys. Ni Aran Amassa, ni el PRAG han aconseguit representació al consell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any