26.07.2026 - 18:00
|
Actualització: 26.07.2026 - 22:06
Les autoritats xilenes han detingut l’ex-oficial de l’exèrcit Nelson Haase Mazzei, el darrer condemnat que continuava fugitiu pel segrest i l’assassinat del cantautor Víctor Jara després del cop d’estat del 1973.
Haase Mazzei va ser condemnat a vint-i-cinc anys i dos dies de presó pel crim de Jara i pel segrest, la tortura i l’assassinat de qui aleshores era director general de Presons, Littré Quiroga Carvajal, segons que ha informat el poder judicial.
Segons la premsa local, l’ex-militar s’amagava en una localitat rural de la regió de los Lagos, a 850 quilòmetres al sud de Santiago de Xile.
El Tribunal Suprem xilè va confirmar el 2023 la sentència contra Haase Mazzei i sis ex-militars més per un dels crims més simbòlics de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990).
Una vegada coneguda la sentència definitiva, Haase Mazzei va ser un dels condemnats que no es van presentar voluntàriament per complir la pena.
Un altre dels condemnats, Hernán Chacón Soto, es va suïcidar quan els agents de policia van anar a notificar-li la sentència. Pedro Barrientos, autor del tret final que va matar Jara, va ser deportat el 2023 dels Estats Units, on s’havia amagat durant anys.
Jara, referent de la Nova Cançó Xilena i autor de peces clàssiques com ara “Duerme negrito” i “El derecho de vivir en paz”, va ser detingut a l’antiga Universitat Tècnica de l’Estat el 12 de setembre de 1973, l’endemà del cop d’estat que va derrocar el govern socialista i democràtic de Salvador Allende.
Militant del Partit Comunista, l’artista i activista va ser traslladat a l’aleshores Estadi Xile –avui, Estadi Víctor Jara–, on va ser torturat. En aquell recinte hi van empresonar més de 5.000 persones.
El seu cos va ser trobat el 16 de setembre prop del Cementiri Metropolità, a la perifèria de la capital. Uns veïns de la zona el van trobar i reconèixer i van lliurar-lo a la seva vídua, Joan Jara, que va aconseguir que fos enterrat clandestinament.
El desembre del 2009, la justícia xilena va ordenar d’exhumar-ne les restes. Trenta-sis anys després de la mort, van tornar a ser enterrades en un homenatge oficial multitudinari en què va participar Michelle Bachelet, aleshores presidenta de Xile.
El règim de Pinochet va durar 17 anys i va deixar més de 40.000 víctimes entre executats, detinguts desapareguts, presoners polítics i torturats. Segons les xifres oficials, més de 3.200 opositors van morir a mans d’agents de l’estat.
