A les portes del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), l’advocat de Jordi Turull, Jordi Pina, ha explicat els detalls més destacats del recurs d’aquest presoner polític –el segon que arriba a Estrasburg, després del de Cuixart– contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Pina ha enumerat tres vulneracions de drets fonamentals que vertebren la demanda. En primer lloc, la violació del dret de tenir un jutge natural; en segon lloc, el dret de tenir un jutge imparcial; i, en tercer lloc, les vulneracions dels drets de reunió pacífica i de llibertat d’expressió, tal com recullen els vots discrepants al Tribunal Constitucional espanyol.

El pànic d’una gran bufetada d’Europa al Suprem per l’1-O s’estén per la premsa espanyola 

El lletrat ha lamentat que les limitacions que imposa el TEDH a la llargada dels recursos no li ha permès de denunciar “totes les ignomínies que ha hagut de suportar Turull aquests darrers quatre anys”. De totes maneres, ha assegurat que la trentena de pàgines del document recullen els greuges principals i confia que Turull pugui obtenir les mateixes victòries que la justícia europea ha ofert als exiliats.

Per començar, Pina –que anava acompanyat del president Carles Puigdemont i Francesc Homs– ha argumentat que la causa del procés no havia d’haver arribat mai al Suprem perquè els fets van passar a Catalunya, de manera que els havia d’haver jutjats el TSJC. “El Suprem sempre s’espolsa les causes com puces, però en el cas del procés ha tingut una gran fal·lera a dirigir-la. Marchena i els jutges han volgut fer de salvadors de la pàtria”, ha declarat.

Així mateix, ha dit que el tribunal havia tergiversat l’article 57.2 de l’estatut per apropiar-se de la causa amb l’excusa que algunes de les partides de l’1-O van ser malversades fora de l’estat espanyol. A més, ha recordat que la fiscalia general de Catalunya va presentar el 8 de setembre de 2017 una querella al TSJC per desobediència, malversació i prevaricació contra el govern. Una causa que, després de la declaració de la DUI, va desaparèixer i va anar a parar a Madrid. Primer a l’Audiència espanyola i després al Tribunal Suprem.

Quant al dret de tenir jutge imparcial, Pina ha explicat que a la interlocutòria de processament, el jutge Pablo Llarena es va incloure entre les víctimes de l’independentisme. “L’assetjament que patim”, va escriure. Una referència que va desaparèixer quan el document es va enviar a Alemanya per exigir el lliurament del president Carles Puigdemont.

D’una altra banda, el lletrat ha esmentat dues vulneracions més d’aquest dret. Per una banda, el whatsapp del portaveu del PP al senat espanyol, Ignacio Cosidó, en què deia que la promoció de Marchena al capdavant del CGPJ permetia al partit de controlar la sala penal del Suprem per la porta del darrere.

D’una altra, ha recordat que el jutge Francisco Monterde, encarregat de resoldre els recursos en la via penal, és membre de l’associació conservadora APM, una entitat que enmig del procediment judicial va fer befa dels presos polítics a les xarxes socials.

Així mateix, el lletrat ha insistit que la denúncia detalla vulneracions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió, tal com ja van argumentar els magistrats del TC Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que van qualificar la condemna del Suprem de desproporcionada.

Finalment, la denúncia al TEDH també recull ingerències del govern espanyol, com ara les declaracions de la secretària d’estat per l’Espanya Global, Irene Lozano, que va comparar l’1-O amb una violació. L’organisme també va compartir vídeos en els quals els presoners eren comparats amb lladres i delinqüents.

Poc després de presentar-se el recurs, Turull ha fet un piulet assegurant que ara “comença un camí d’esperança”, en referència a la justícia europea. “Esperem poder gaudir també dels èxits de la justícia europea. Ens veiem a Europa!”, ha conclòs.

Procés llarg a Estrasburg

El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre’s. La duració del procediment depèn de la mena i de la complexitat del cas. Per exemple, el recurs de la presidenta Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar dos anys després de ser presentat.

I el recurs contra la cremada de fotos del rei espanyol a Girona va tardar encara més, tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal mira de desencallar l’acumulació de casos que arrossegava de feia uns anys.

El primer pas del procediment és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d’algunes altres instàncies judicials, ell tribunal d’Estrasburg no informa quan ho fa. Un volta passat el filtre inicial, els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. El TEDH resol amb més rapidesa els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas dels presoners polítics.

Podeu consultar els documents ací:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.