La medicina alternativa en va plena, d’exemples de pensament il·lògic. Si un pensador crític parla amb acupuntors, homeòpates, naturòpates, quiropràctics o altres tipus de metges alternatius, o si estudia els molts articles sobre el tema o escolta els pacients de terapeutes alternatius, arribarà a la conclusió que abunden les fal·làcies i les idees estranyes. Potser el lector es pregunte què és la medicina alternativa. Hi ha una alternativa a la medicina? La resposta a aquesta última pregunta és «no»; la resposta a la primera és una mica més complexa. El que habitualment coneixem com a «medicina alternativa», i el que alguns estudis sobre el tema anomenen «MAC» (medicina alternativa i complementària), és un conjunt de pràctiques oferides a la societat sota el supòsit que tenen els mateixos efectes curatius que la medicina basada en dades empíriques, però que no han provat la seua efectivitat (quan la medicina alternativa prova la seua efectivitat, és rebatejada com a «medicina»). El factor diferencial entre ambdues pràctiques es troba en la garantia epistèmica de cadascuna d’elles i en la garantia que ofereixen als seus usuaris.