vaga feminista

Avui, Dia Internacional de les Dones, és una bona ocasió per a recordar amb dades que encara no existeix una igualtat efectiva entre homes i dones al nostre país. Ho corroborem amb vuit indicadors que mostren que cal continuar reivindicant la igualtat.

1. El poder polític

Històricament, les dones han estat excloses de la política institucional i invisibilitzades. El seu pes ha anat augmentat i se n’ha normalitzat la presència, amb mecanismes com les llistes cremallera, que alternen una persona de cada sexe.

Percentatge de dones a les cambres legislatives. Elaboració pròpia.

Actualment, la participació de les dones en els parlaments fluctua entre el 39% i el 47%, acostant-se a la paritat, i se situa entre el 31% i el 50% als governs del país. Però les desigualtats encara es mantenen de manera evident en altres aspectes del món polític.

Percentatge de batllesses. Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitat i elaboració pròpia a Catalunya Nord i Andorra.

A les batllies dels Països Catalans, només entre un 10% i un 29% són dones, també al Principat d’Andorra, amb solament set parròquies. La visibilitat de les batllesses és important, perquè governen ciutats com Barcelona, Castelló de la Plana, Andorra la Vella, l’Hospitalet de Llobregat, Maó i Ciutadella, però la igualtat encara és lluny, especialment en aquesta qüestió.

2. Les feines de casa

Una part important de la població encara veu les feines de casa com una activitat essencialment femenina. Les dones dediquen el doble de temps a aquesta tasca que no pas els homes.

Idescat. Enquesta de l’ús del temps.

Les diferències de gènere en el temps que es dedica a la llar són independents de la relació laboral; és a dir, tinguin feina fora de casa o no. Fins i tot en el cas que més convergeix, les dones treballadores dediquen més temps a la llar que no pas els homes inactius o desocupats.

Aquesta proporció es manté en altres activitats, com la cura dels infants a casa. L’única explicació possible és que són feines assignades socialment a les dones, encara que tinguin menys temps que no pas l’home.

3. L’escletxa salarial

Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones. Als Països Catalans, els homes cobren entre 5.300 euros i 7.300 més que no pas les dones, una disparitat que es manté encara que s’ajusti per factors.

Una hipòtesi podria ser que les dones cobren menys perquè treballen menys hores (tenen més contractes parcials), però quan s’ajusta el càlcul per les hores treballades, la desigualtat es manté.

Dades de l’INE.

També es manté la desigualtat de salari en totes les franges d’edat, encara que com més edat, l’escletxa és més gran. Fins i tot, ajustat pel nivell educatiu i el tipus de feines, hi ha diferències. Simplement, les dones cobren menys que els homes.

4. L’esport

L’esport i l’exercici físic s’ha considerat tradicionalment una cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips encara perduren, si bé les dones hi participen cada vegada més.

 

Dades de l’Institut de la Dona i el govern d’Andorra.

Malgrat aquest creixement, només una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que també es trasllada a tots els aspectes de l’esport federat.

Les dones ostenten l’11% de les presidències, el 23% de la direcció tècnica i el 33% de les secretàries. La igualtat efectiva entre homes i dones encara és lluny.

5. Les excedències laborals

De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una sèrie de tasques com les de casa o la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones les qui deixen la feina quan s’han de fer càrrec d’un familiar.

Excedències laborals per a tenir cura de fills o familiars. Dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social espanyol.

De totes les excedències demanades per a cuidar els fills o els familiars als Països Catalans, el 92% són de dones (12.381 sol·licituds). Una dada que va lligada al fet que tenen associades aquestes tasques.

A més, aquesta qüestió també va estretament relacionada a la precarietat de les dones, ja que sense una dedicació completa és difícil ascendir laboralment. Les dones ostenten el 72% dels contractes a temps parcial i només un 41% dels contractes a temps complet. Cal afegir que vora un 20% de les dones que tenen un contracte a temps parcial diuen que ho fan perquè tenen obligacions familiars o perquè s’han d’encarregar de la mainada, de malalts o de persones d’edat avançada. Un percentatge que només és del 2,74% entre els homes.

6. Violència de gènere

Un dels problemes més importants de la societat és la violència masclista. Una enquesta de la Generalitat de Catalunya conclou que una dona de cada quatre ha patit una agressió masclista de gravetat especial durant la seva vida.

Dades del Consell General del Poder Judicial (del quart trimestre del 2017 al tercer del 2018) i Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere d’Andorra (2018).

L’any passat, va haver-hi un total de 50.841 denúncies als Països Catalans per violència masclista. El 4% de les dones entre 18 anys i 70 que treballaven van plegar d’alguna feina per evitar una situació d’assetjament sexual.

A l’estat espanyol, més d’una desena part de les dones han tingut una parella que ha provat d’impedir que veiessin un amic o un familiar. Un problema afegit és que aquestes actituds es mantenen independentment de l’edat.

7. La por d’anar sola

En la darrera enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya, un 68% de les dones entre 18 anys i 24 ubicava entre el 7 i el 10 el grau de por de caminar sola de nit per por de patir una agressió sexual (en una escala de l’1 al 10). I un 85% el situa entre el 5 i el 10.

Escala on 0 és gens de por i 10 és molta por de les dones entre 18 i 24 anys. Dades de l’enquesta del CEO: Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. 2018.

En el total de dones, només un 16% situa la por a zero, i un 62% entre el 5 i el 10. Això va relacionat estretament amb altres percepcions, com el fet que un 82% de les noies entre 18 anys i 24 considera que es fan sovint comentaris sexuals a bars, discoteques, festes majors i espais d’oci.

Amb una gravetat encara major, un 73% creu que sovint hi ha actituds molestes de caràcter sexual (com ara insistir quan s’ha dit que no, o ser seguida). També hi ha un 53% que creu que sovint hi ha tocaments sexuals sense violència; un 26% percep que sovint es comenten tocaments sexuals amb violència; i un 17%, violacions o intents de violació. La por existeix, i els fets, molt sovint, la corroboren.

8. Els alts càrrecs

En el món laboral, sovint es parla del sostre de vidre, en referència a la barrera invisible que comporten les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment fins als càrrecs de més responsabilitat.

La presència de dones en alts càrrecs, directors i gerents, encara és molt menor en comparació amb els homes.

Dades de l’INE. Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social com a directors i gerents per gènere.

Els factors són diversos. Com hem vist, hi ha la qüestió de la conciliació familiar i de la llar, on sembla que les dones hagin de triar entre una opció i una altra. Però les estadístiques diuen que van més enllà d’aquests aspectes.

Un sostre que limita les carreres professionals, difícil de traspassar i que els impedeix de continuar avançant. En aquestes qüestions i tantes més, encara falta molt per a assolir una igualtat efectiva entre homes i dones.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb