Santa Maria del Mar va haver de vendre objectes de culte per reparar els danys del 1714

L’Arxiu Diocesà de Barcelona ha descobert documentació que la basílica de Santa Maria del Mar va haver de vendre bona part dels seus objectes de culte per reparar els seriosos danys al temple ocasionats pels bombardejos de l’any 1714 al final de la Guerra de Successió, fet desconegut fins ara. Aquesta venda, autoritzada pel bisbat, també va servir per poder recuperar les campanes, que les tropes borbòniques van ‘requisar’ l’11 de setembre d’aquell any per l’anomenat ‘dret de campanes’. Tanmateix, amb aquestes gestions no es van aconseguir tots els diners necessaris i es va haver de recórrer a donacions de prohoms de l’època.

Entre els documents trobats hi ha una petició feta el 21 d’octubre de 1714 per la junta de Santa Maria del Mar. En ella ‘los obrers de la parròquia Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat diuen y representan a vostre senyoria que a instància del General y demes oficials de la Artilleria se ha fet petició y demanda de 2942 lliures per la porció tocant a pagar a dita Iglesia per lo dret de campanes (el vencedor retirava totes les campanes que havien cridat a somatent i, per recuperar-les, s’havia de pagar un tribut elevat); y axi mateix que la dita Iglesia se troba molt dirruida per ocasió de las bombes que caigueren en ella durant lo siti, y amanassada de forma que a no prevenirse los convenients y necessaris reparos de dites ruinas, y de las que se amanassan, (..) reparos de dita Iglesia que segons la relació han feta los experts mestres de cases y fusters per dits reparos, son menester mes de 2000 lliures’.

Els responsables del temple afegeixen també que ‘ademes de las quals quantitats se troban precisats dits obres de haverne de pagar moltes de altres en ques troban empenyats per los gastos se han sofert durant lo siti ‘per demanar al bisbat poder vendre’ la plata, or y demes alages de dita Iglesia fins a la concorrent quantitat que sia menester tant per la satisfacció y paga que importa lo dit dret de campanes com y també las obras y reparos necessaris y demes deutes atrassats y deguts (..) dits obrers de present necessitan per dits efectes la quantitat de set mil y setcentas lliures’.

La resposta del bisbat va ser afirmativa, segons recull un altre document, i Santa Maria del Mar va vendre per valor de 3.387 lliures ‘una imatge de Santa Madrona, quatre palmatorias de fullatge…..quatre vasijas, dos grans i dos xicas…una corona del Sº Ecce Homo espatllada, un palio de plata….y un parell de palmatòries molt grans’, entre d’altres objectes de culte.

Per arribar a les 7.700 lliures totals es va recórrer a un dipòsit que diferents nobles i prohoms van fer en el seu moment ‘per la custodia de plata que se esperava fer per Dª Iglesia’. Eren, entre d’altres, el marquès ‘Don Carlos de Llupiá, D. Pau Dalmases i Ros’ (que va ser ambaixador de la Catalunya austriacista a Londres fins al 1714) o el comerciant Ignasi Fontanet i Martell (que va acabar sent el tresorer de les obres de la Ciutadella).