Un treball de la Universitat de Barcelona (UB) publicat a la revista Cell Reports descriu noves funcions de la proteïna mitofusina 2 (Mfn2) en els macròfags -les cèl·lules que participen en la resposta defensiva i inflamatòria- en condicions d’estrès immunològic. L’article obre noves perspectives sobre els mecanismes d’expressió de les citocines proinflamatòries, unes molècules que poden arribar a produir-se de manera descontrolada en el que es coneix com a tempesta de citocines, en infeccions bacterianes o víriques. És un treball innovador en el camp de l’immunometabolisme, que desvela com aquesta proteïna mitocondrial indueix la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS) i la seva implicació decisiva en la resposta immunitària.

L’estudi està dirigit pel catedràtic Antonio Celada i el professor Jorge Lloberas, caps del Grup de Recerca Consolidat de Biologia del Macròfag de la UB, amb seu al Parc Científic de Barcelona, i té com a primer autor Juan Tur. També hi participa Antonio Zorzano, catedràtic de la Facultat de Biologia i cap del Laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocondris de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).

La mitofusina 2 és una proteïna localitzada a la membrana externa dels mitocondris, els orgànuls responsables del metabolisme energètic de la cèl·lula. Té un paper destacat en diversos processos fisiològics -desenvolupament embrionari, mort cel·lular, entre altres- i la seva deficiència està relacionada amb algunes malalties metabòliques, neurodegeneratives, cardiovasculars i càncer, entre altres.

El paper essencial de l’Mfn2 és la fusió de mitocondris i la seva interacció amb el reticle endoplasmàtic, un sistema format per una complexa xarxa de membranes i relacionat amb la síntesi i el transport de proteïnes.

‘En condicions basals, l’absència d’Mfn2 no produeix cap efecte. Només quan els macròfags estan confrontats a un estrès immunològic i no es produeixen ROS, la seva capacitat per destruir qualsevol agent extern queda molt disminuïda’, assenyala Lloberas. L’absència de l’Mfn2 en els macròfags també compromet el processament de les proteïnes capturades a la fase prèvia, que comporta l’activació de la immunitat adquirida, és a dir, l’activació de limfòcits T (producció de citocines) i dels limfòcits B (producció d’anticossos).

Els estudis in vivo en models animals també han revelat el paper decisiu d’aquesta proteïna en la resposta bactericida davant els patògens que causen la listeriosi (‘Listeria monocytogenes’) i la tuberculosi (‘Mycobacterium tuberculosis’).