Fins ara s’havia suposat que els neandertals es van originar i van prosperar a Europa molts milers d’anys abans de l’arribada de l’Homo sapiens, però aquesta teoria ha anat perdent força i, ara, les troballes en una cova israeliana confirmen que l’evolució fou més complexa i que el Llevant va ser un lloc molt divers i determinant en aquest procés. Els fòssils humans i les eines que s’han trobat a Israel i que apareixen a la portada de la revista Science han estat analitzats en diversos estudis encapçalats per la Universitat de Tel-Aviv.

En el primer estudi, liderat per Israel Heshkovitz, documenta les restes fòssils —un fragment d’os parietal d’un crani i una mandíbula gairebé completa— d’uns 130.000 anys que s’han trobat al jaciment de Nesher Ramla, una zona en la qual fins ara es creia que només havia estat habitada per sapiens i neandertals. Les anàlisis han revelat que es tracta d’un homínid arcaic amb característiques neandertals, però també d’Homo erectus, una espècie asiàtica.

Això suggereix que es tracta d’una població nova que s’ha denominat com a Homo Nesher Ramla, i que podria ser una nova espècie anterior als neandertals i als erectus. Els científics suggereixen que els fòssils de Nesher Ramla són els de descendents d’una població que ja habitava el Llevant fa uns 400.000 anys i que podria ser la població a partir de la qual van evolucionar els neandertals i probablement altres grups humans que es van repartir per Àsia.

Després de comparar aquesta informació amb dos jaciments més de la zona, els autors han conclòs que l’Homo Nesher Ramla forma part d’una població que va habitar la zona des de fa 400.000 anys fins en fa 130.000 (com demostren els jaciments de Quesem i Zuttiyeh) i que és “la població mare” de la que van sorgir i immigrar grups de descendents que en onades successives van ocupar Europa i van donar lloc als neandertals i possiblement a altres grups humans a l’orient.

“Pensem que aquesta població pot ser el nexe entre l’est i l’oest. Entre Europa i Àsia”, assegura María Martinón-Torres, investigadora i directora del CENIEH, que ha col·laborat en les investigacions. “I és que, tot i que els neandertals és l’espècie emblemàtica europea, no tenen per què haver-se originat necessàriament a l’occident d’Europa, sinó que podrien haver sorgit fora del continent”, continua.

D’altra banda, l’estudi arriba a una altra conclusió i suggereix que l’Homo Nesher Ramla també es va creuar amb els sapiens ara fa uns 200.000 anys, com evidencia el jaciment israelià de Misliya. Fins ara, diversos estudis genètics havien confirmat que fa uns 200.000 anys els sapiens i els neandertals van hibridar, però no s’havien trobat fòssils que ho confirmessin.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.