04.11.2026 - 17:24
|
Actualització: 05.11.2026 - 07:33
Vuit batlles d’Euskadi Nord han comparegut al Tribunal Administratiu de Pau arran dels recursos presentats per la prefectura dels Pirineus Atlàntics contra els acords municipals que reconeixien l’èuscar com a llengua del territori. Abans d’entrar al tribunal, els representants municipals han defensat les decisions dels seus municipis i han reclamat a l’estat francès un diàleg respectuós per a garantir la protecció i la transmissió de la llengua.
Els batlles afectats són els d’Aiherra, Baigorri, Bidarrai, Hiriburu, Irulegi, Izpura, Senpere i Uztaritze, que s’han afegit a una iniciativa impulsada aquests darrers mesos per a reconèixer institucionalment l’èuscar. La prefectura considera que aquests acords vulneren la legislació francesa, perquè els municipis no tenen competències per a declarar oficial una llengua diferent del francès.
Els batlles, tanmateix, diuen que no pretenen modificar l’estatus jurídic de l’èuscar. “Els nostres acords expressen una voluntat política senzilla: reconèixer el lloc històric que ocupa l’èuscar als nostres municipis i reafirmar el nostre compromís amb la seva protecció, transmissió i desenvolupament”, han explicat en una declaració conjunta, segons que informen Naiz i Berria.
També han insistit que no qüestionaven el francès com a llengua de la República ni pretenien establir un règim jurídic nou. Sobre això, han lamentat que el debat s’hagués desplaçat del reconeixement de la llengua cap a les presumptes intencions polítiques dels càrrecs electes. Els representants municipals han reivindicat que les decisions s’havien pres de manera independent, sense obeir les ordres de cap organització. Alhora, han reconegut el paper de la prefectura en el control de la legalitat dels acords municipals, però han reclamat que fossin examinats pel contingut i no per les intencions que els atribueixen.
Per això, han expressat la voluntat de reunir-se amb el prefecte dels Pirineus Atlàntics, Simon Fetet, per superar les discrepàncies i establir una col·laboració institucional. Consideren que la supervivència d’una llengua minoritzada com l’èuscar requereix una cooperació constructiva entre l’estat francès i les administracions locals.
Una ofensiva judicial contra el reconeixement de l’èuscar
La polèmica va començar a l’estiu, quan uns quants municipis d’Euskadi Nord van aprovar acords per reconèixer oficialment l’èuscar com a llengua del territori, al costat del francès. La iniciativa va sorgir arran d’una proposta de la Confederació Basca, que abans de les eleccions municipals del març havia demanat als candidats que es comprometessin a impulsar mesures de promoció de la llengua. Segons Naiz, no pas menys de disset municipis ja han aprovat acords de reconeixement de l’èuscar, tot i els recursos presentats per la prefectura. Alguns n’han modificat la redacció per evitar conflictes judicials, com ara eliminant el mot oficialment.
El Tribunal Administratiu de Pau ja ha anul·lat els acords d’Arberatze-Zilhekoa, Baiona, Itsasu, Lexantzü-Zunharre i Sara. Ara haurà de decidir si anul·la també els dels vuit municipis que han comparegut avui. La resolució es preveu per als dies vinents. El conflicte se centra especialment en la interpretació del reconeixement oficial. Els municipis defensen que els acords tenen un valor simbòlic i polític, però que no estableixen l’oficialitat de l’èuscar. La prefectura, en canvi, considera que la formulació equival a atribuir a la llengua un estatus que els municipis no poden concedir.
De fet, segons Berria, la Comunitat d’Aglomeració del País Basc ja havia emprat una formulació semblant el 2018, acordada aleshores amb els serveis de la prefectura perquè fos compatible amb la constitució francesa. Els municipis de Baiona i Sara han recorregut contra les sentències que anul·laven els seus acords i el Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bordeus examinarà els recursos el 12 de novembre.
“No volem veure com desapareix la llengua”
Durant la compareixença, els batlles també han reivindicat la necessitat d’actuar davant la situació de vulnerabilitat de l’èuscar. El batlle d’Aiherra, Frédéric Hernandez, ha remarcat que el reconeixement no era cap provocació ni pretenia d’establir-ne la cooficialitat. Ha explicat que ell mateix no parlava èuscar, però que volia contribuir a preservar una llengua que no va tenir l’oportunitat d’aprendre perquè les generacions futures sí que la puguin rebre.
El batlle de Senpere, Christophe Jauregi, també ha advertit del risc de desaparició progressiva de l’èuscar si les institucions no adoptaven mesures per a protegir-lo. Ha defensat que la llengua formava part de la identitat del territori i que els poders públics no es podien limitar a observar-ne el retrocés. “No volem quedar-nos mirant com desapareix la llengua”, ha remarcat.
El precedent del català als plens de Catalunya Nord
El litigi té un precedent clar a Catalunya Nord, on cinc municipis van provar de permetre que els regidors parlessin català als plens. Elna, els Banys i Palaldà, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Portvendres van modificar els reglaments perquè les intervencions es poguessin fer primer en català i fossin traduïdes després al francès. La justícia administrativa francesa va anul·lar aquests canvis tot invocant també l’article 2 de la constitució. Els tribunals han establert que els regidors poden fer servir el català, però solament després d’haver-se expressat en francès, com a traducció. El Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Tolosa va confirmar aquest criteri el desembre del 2024 en el cas dels Banys i Palaldà: va considerar il·legal que el català fos la llengua emprada inicialment encara que hi hagués una traducció posterior al francès.
Alhora, més semblant a la iniciativa basca, el 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals –avui Consell Departamental– va aprovar una carta que reconeixia oficialment l’existència del català i la possibilitat de fer-lo servir en la institució. Tres anys més tard, el 2010, l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar un text semblant. En tots dos casos es tractava d’un reconeixement oficial de la llengua i del seu ús per les institucions, no pas de l’atorgament d’oficialitat.