Des de la claveguera, la rosa

  • De com la poesia neteja la vista. Un poema de la gran Pizarnik

Mercè Ibarz
16.04.2021 - 21:50
VilaWeb

Escric el títol d’aquestes ratlles sense pensar en el dia del llibre i de la rosa ben a tocar, que vés a saber com serà, però la veritat és que li escau. Des de la claveguera, la rosa. Així veiem ara aquesta diada. I alguna cosa haurem de fer, en cultura i en tots els ordres de la vida d’ara mateix, per deixar de mirar les coses des de la claveguera. Raons no en falten, per ullar així. Una poeta ens adverteix de les giragonses de l’afer, mereix que l’escoltem.

Des de la claveguera, la rosa. Una frase i una imatge filles d’uns versos de l’enorme poeta argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972). M’envia el poema l’amiga Neus Aguado. Els qui la coneixeu sabeu que és  poeta, narradora, traductora i assagista d’origen argentí i catalana d’arrel. És també una de les escriptores que més han fet i fan per traslladar al castellà la poesia de les poetes en llengua catalana. La Neus ha versionat de manera continuada la Marçal, de qui va ser bona amiga i interlocutora. Ara Godall li publica la traducció d’una antologia de la valenciana Àngels Gregori, “la més nord-americana de les poetes mediterrànies” en paraules de l’editora godalliana. No para, l’Aguado, traient hores d’on convingui quan plega de treballar. Sovint dedica més hores a donar a conèixer en castellà la feina d’altres que a la seva pròpia obra en aquesta llengua. Té les seves raons, no m’hi fico, em limito a demanar-li més versos –adoro el seu humor– i més contes –igual d’irònics, no sempre però sovint sí, igual que els seus poemaris. Ara que m’envia un poema preciós de la Pizarnik, trasllado en correspondència el poema al català:

una mirada des de la claveguera
pot ser una visió del món
la rebel·lió consisteix a mirar una rosa
fins a fer-se miques els ulls

L’últim vers m’ha donat un pèl de feina, l’original hi diu ‘hasta pulverizarse los ojos’. La Neus m’hi dóna el plàcet. Fer-se miques els ulls. És la proposta del poema. Mirar des de la claveguera és espantós, sí, però certament pot ser i és una visió del món. Desoladora, sense pal·liatius. Si no és que t’hi rebel·les mirant una rosa fins que se t’esmicolen els ulls i així t’alliberes d’aquesta visió aclaparada, atuïda, fruit de la basarda. La Pizarnik no estava per històries, va plegar de viure molt jove i tenia totes les raons ben madurades, ho diu la seva poesia. Però aquest poema és d’una llum resplendent que no cega.

Pot permetre’t, el poema, sortir de la claveguera i deixar la perspectiva, germana de la mirada des del forat del vàter per on només guipes culs, genitals, orina, merda, vòmits. Des de la claveguera hi veus aigua, carrers, vehicles, animals de dues o de quatre potes, orina, merda, vòmits existencials, físics, polítics, culturals, parlamentaris, en fi, de tota mena, coses que brutegen.

És una visió del món, reconeix la poeta, que sap de què parla. Pot ser-ho i sovint ho és, no l’hi nego pas. Si de poesia ets lectora, lector, alguna cosa tens de guanyada respecte de tanta gent que, a la cantonada i al món sencer, està obligada a viure en el clavegueram social i poc que pot estar pels llibres i, si hi està o hi ha estat, resulta que ara no en té, de llibres. Si llegeixes poesia no ho tens pas tan malament, sembla. Ara: ho sembla, només. La teva claveguera tal vegada és emocional, mental, interior, cosa de la vida de la vida, que és com un altre poeta, Goethe, anomenava l’esperit (ho recorda la Capmany a les seves memòries, feliçment recuperades per Marta Nadal i Comanegra). Només faltaria, en aquests temps brutals, que fossis del tot equànime i en equilibri, immune a la brutícia. I llavors la Pizarnik, que aquest 29 d’abril hauria fet els vuitanta-cinc, t’obre els ulls: Si t’hi rebel·les, si dius que prou de mirar-ho tot des de la claveguera, vés i fita ben fitada una rosa, i no n’apartis la vista fins a fer-te miques els ulls. T’alliberaràs així de la mirada bruta. I amb els ulls nets deslliurats per la rosa, mirar des d’una altra banda. La rosa és sàvia. Bon dia del llibre i de la rosa que és a tocar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any