Joe Biden podrà esmenar els errors electorals de Hillary Clinton?

El 8 de novembre de 2016, Hillary Clinton i el seu equip es trobaven en estat de xoc. Donald Trump, president. Com podia ser? Als demòcrates, la derrota els era tan incomprensible, tan imprevista, que tothom va córrer a cercar raons. La interferència informàtica russa. Bernie Sanders. El director de l’FBI, que va obrir una investigació contra Clinton onze dies abans de les eleccions. Julian Assange. Aquesta manera d’espolsar-se les culpes va fer el cim amb la publicació de Què va passar?, el llibre en què l’ex-candidata feia la seva lectura dels fets. Clinton hi reconeixia errors greus, però no qüestionava estructuralment la campanya ni el discurs demòcrata en si.

Han passat quatre anys. Hi ha un nou candidat, Joe Biden, amb l’índex de popularitat una mica més favorable que no pas Clinton. El món travessa una pandèmia que ha afeblit la gestió de l’administració Trump, l’economia nord-americana s’enfonsa, les protestes antiracistes han omplert els carrers. Però, què ha canviat, al subsòl del Partit Demòcrata, que garanteixi que el 3 de novembre no es repetirà la situació d’aleshores? Un sector creixent de la formació, sobretot de l’ala més esquerrana, apunta que no res, o no prou. I la inauguració de campanya que celebra aquests dies el partit reflecteix, en bona part, aquesta tesi.

La promesa de Biden a la Convenció Nacional Demòcrata és clara: lideratge per a ‘reconstruir Amèrica’, ‘restaurar-ne l’ànima’ i ‘recuperar la respectabilitat de la presidència’. Esborrar Trump, en definitiva, i tornar a una normalitat pretèrita, amb poques alteracions en el programa.

‘Coratge’, ‘empatia’ i ‘compàs moral’

Els convidats a la convenció i els seus discursos són la primera mostra d’aquest esperit. La majoria destaquen qualitats personals de Biden, que contrasten amb els aspectes morals i formals de la presidència de Trump, i abonen aquesta mena de retorn al passat. L’estrella de la primera nit va ser Michelle Obama, que va dir: ‘Quan mirem aquesta Casa Blanca cercant-hi lideratge, consol o una mica d’ordre, hi trobem caos, divisió i una falta absoluta d’empatia.’ El governador de Nova York, Andrew Cuomo, que ha guanyat popularitat en la gestió de la pandèmia, va reiterar-ho: ‘Els ulls dels americans s’han obert, i en aquesta crisi hem vist la veritat: que el govern i el lideratge són importants.’

En la segona nit de convenció, l’esquema va ser el mateix. Jill Biden, la dona del candidat, es demanava: ‘Com es pot unir una família? Igual com uneixes un país. Amb amor i comprensió.’ Es referia a la història personal del seu marit, que va perdre la filla i la primera dona en un accident de trànsit, i en lloava la capacitat de dedicar-se als altres. En la mateixa línia anava una de les estrelles ascendents del partit, la representant Stacey Abrams: ‘Contra el president de la covardia, Joe Biden és un home que ha demostrat coratge i que restaurarà el nostre compàs moral.’ I també l’ex-president Bill Clinton: ‘Si voleu un president que es passa les hores de feina davant del televisor i atacant gent a les xarxes socials, [Trump] és el vostre home.’

L’ala esquerrana del partit, arraconada

A la dreta de Biden, gairebé seixanta-tres milions de nord-americans, cansats de l’administració Obama (de què ell era el segon càrrec de més rang) i enrabiats amb l’elit que encarnava Hillary Clinton, van fer president Donald Trump. A la seva esquerra, un corrent obertament ‘socialista democràtic’ encapçalat per Bernie Sanders ha fet tremolar els fonaments centristes del Partit Demòcrata aquests darrers cinc anys. La popularització de les propostes del vell senador progressista de Vermont van amenaçar una nominació que les enquestes sempre havien donat folgadament a Biden, tal com quatre anys abans van fer patir Clinton.

Aquest sector progressista ha anat creixent. En les eleccions legislatives del 2018 la van capitanejar tres joves candidates que Trump anomena ‘l’esquadró’. La més coneguda és la representant novaiorquesa Alexandria Ocasio-Cortez. És la principal impulsora del ‘Green New Deal’, un programa ambiciós contra el canvi climàtic amb una transició ecològica per als Estats Units que preveu de transformar-ne tot el sistema agrícola, econòmic i energètic en deu anys. Biden l’ha subscrit en part, però les seves propostes durant les primàries el rebaixaven notablement. L’altre projecte estrella de Sanders i Ocasio-Cortez és el ‘Medicare for all’, un conjunt legislatiu per a implantar la sanitat universal, que Biden va dir que vetaria si fos president, i en criticà l’elevat cost econòmic.

Mentre els republicans alerten que el ‘president Biden’ seria un titella a mans de la branca esquerrana del seu partit, aquesta branca lamenta que el candidat s’estimi més tombar el cap a la dreta i atreure republicans anti-Trump. Un exemple n’és la invitació de dos destacats republicans a fer parlaments a la convenció. El primer, l’ex-governador d’Ohio i ex-rival de Trump a les primàries del 2016, John Kasich, segons el qual Biden, ‘amb la seva experiència, la seva saviesa i la seva decència ens pot unir per a cercar un camí millor’. I el segon, el secretari d’estat amb George W. Bush durant la invasió de l’Irac, Colin Powell, que ja havia donat suport a Obama i Clinton i s’havia desmarcat del seu historial, va afirmar que votaria Biden ‘perquè serà un president de qui tots ens hem de sentir orgullosos’.

El candidat demòcrata no ha fet cap gest per a acontentar l’esquerra del partit, que ahir va indignar-se quan va saber que Ocasio-Cortez només disposaria d’un minut i mig per a fer el seu discurs a la convenció, un parlament que va aixecar polseguera perquè es referia a ‘la nominació del senador Bernard Sanders’. La representant va aclarir més tard a Twitter que l’organització li ho havia demanat perquè ‘les normes requereixen votacions nominals per a tots els candidats que superin el llindar de vots necessari’ a la convenció. Amb tot, la càrrega simbòlica suma l’anècdota a la distància evident entre les dues ànimes demòcrates.

El gest de Biden per als progressistes no ha arribat ni tan sols amb l’elecció de la seva companya de candidatura, la senadora Kamala Harris, que és lleument més progressista que Biden però considerablement menys que Sanders. De fet, la unció de Harris s’ha llegit com una maniobra de Biden per a lligar el futur del partit a la seva mateixa família política. Els vice-presidents són sovint un relleu natural del president, perquè la immensa majoria es presenten per a seure ells mateixos a la Casa Blanca al final del mandat. Sanders, Ocasio-Cortez i els seus seguidors temen que l’estratègia electoral de Biden no funcionarà. La troben massa semblant a la de Clinton, i recorden que la majoria de moderats i conservadors ja van empassar-se, o relativitzar o bé directament subscriure, el tarannà de Trump ara fa quatre anys.

Biden s’imposa a les enquestes, però Trump encara té marge

De moment, les enquestes donen avantatge a Joe Biden. El problema, és clar, és que també en donaven a Hillary Clinton. Biden encapçala les enquestes als estats crucials en què Trump va acabar derrotant la seva rival el 2016, però les distàncies no ofereixen prou comoditat. Al darrer gran sondatge publicat, la CNN assenyalava diumenge que Biden obtindria el 50% dels vots mentre que l’actual president en rebria el 46%. Cal recordar, amb tot, que Clinton es va imposar a Trump en nombre de vots, però el magnat va guanyar en estats que tenien més pes en la contesa, i això li va permetre de ser elegit.

La tesi dels demòcrates és que aquests darrers mesos han afeblit les aspiracions de Trump. La croada del president contra el servei postal per a sabotar el vot per correu els ha concedit la possibilitat reiterar en els seus discursos l’amenaça que, diuen, implica el president per a la democràcia. Amb els estralls de la pandèmia, que encara és a la primera onada, n’assenyalen ineptitud. Però encara resten setanta-quatre dies per a les eleccions. Trump ha de passar per la seva convenció, amb què els republicans esperen que recuperi posicions, i els tres debats presidencials l’enfrontaran amb un Biden ostensiblement menys àgil que anys enrere.