ACN Barcelona.-L’entitat Aprodeme demana canvis al sistema de protecció del menor per evitar que actuï “de forma abusiva i brutal”. La plataforma considera que en moltes ocasions actua com un mitjà “viciat i kafkià” que “amb l’excusa” de la protecció de l’infant “trenca molt sovint” la família “separant els menors del seu entorn”. Aprodeme agrupa més de 800 famílies que han hagut de litigar amb aquest sistema de protecció de la infància i l’adolescència. En canvi, des de la DGAIA s’assegura que els drets de menors i progenitors afectats estan garantits en tot el procediment. I si bé s’admet que hi ha algun cas d’error, afirma que en el 99% dels casos recorreguts, la Justícia ha donat la raó a l’Administració. Aprodeme ha denunciat els mètodes de la DGAIA a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, al Parlament Europeu i al Síndic de Greuges.

Aprodeme diagnostica que el sistema de protecció del menor actual és “un mitjà viciat i kafkià” en què “amb l’excusa” de la protecció de l’infant “es trenca molt sovint” la família “separant els menors del seu entorn, la majoria de vegades de forma abusiva i brutal”.També afirma que “en molts casos”, tot i que els tribunals “donen la raó als pares” no es pot recuperar al menor perquè “ja ha passat molt de temps fora del sí familiar original”. Això, a parer de l’entitat, converteix el sistema en “viciat”. A més considera que la situació és “greu” perquè “deixa la justícia inoperativa i sense efecte”.A banda, assegura que quan es produeix la retirada d’un menor “contrària a la llei”, hi ha un risc “greu” que “per l’absurd del sistema” el nen no torni “mai” amb els seus pares. Com a argument que justifiqui aquesta sentència, Aprodeme afirma que la justícia s’inclina “moltes vegades” a favor de l’Administració, ja que els particulars “no tenen mitjans” per pledejar “en igualtat de condicions”.La plataforma també lamenta que, des del seu punt de vista, aquest sistema suposa “massa vegades” una forma de separació del nen de la seva família “davant de qualsevol situació, per mínim que sigui el risc”, i no “d’ajuda efectiva per al menor”. En aquest sentit afirma que són “milers” els “afectats de manera injusta” arreu de l’Estat i lamenta que els serveis socials actuals “s’han convertit en hereus d’antics costums, ja que segueixen retirant nens indiscriminadament”.Per tot plegat apel·len a un canvi profund del sistema com es va fer en el cas de les denúncies conjuntes de nadons robats, i posen precisament aquell exemple per palesar que “les accions conjuntes” són “l’única manera que es faci alguna cosa”.Una manera d’aconseguir aquest canvi, opinen, passaria per evitar que siguin els serveis de benestar social els que decideixen des del principi què és el millor per al menor, sinó que caldria que fos “un jutge especialista imparcial i expert” el que prengui la decisió.La denúncia col·lectiva d’Aprodeme s’ha presentat a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya documentant “centenars de casos de situacions aberrants des d’un punt de vista administratiu que s’han donat i se segueixen donant”. També s’ha presentat al Parlament Europeu i al Síndic de Greuges.La DGAIA responDe la seva banda, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha lamentat que la denúncia s’hagi presentat a aquests tres organismes i no “als sistemes de protecció o les administracions competents”.En tot cas afirma que no se la pot titllar d’arbitrària i subratlla les “més de 200 instruccions internes” per preservar les garanties dels drets en els seus procediments o el sistema de revisió intern en tres nivells de les propostes d’intervenció per garantir que hi hagi prou arguments tècnics que justifiquin la mesura, i prou garanties jurídiques que garanteixin l’interès superior del menor.També destaca la importància de l’instrument de cribratge, una eina pionera a Europa que ajuda treballadors i serveis socials a determinar a partir d’una enquesta si un menor pot estar en situació de risc. En aquest sentit, afirma que quan el tècnic difereix de la resposta que dona aquest instrument una comissió externa avalua quina és la visió més ajustada.A més recorda que és objecte de validació i supervisió d’estaments tant dins com fora de la Generalitat i que hi ha un cos legislatiu que “empara” la feina de la DGAIA.També es desmenteix que no s’escolti els pares quan es fa una actuació d’aquest tipus, perquè no es tracta de processos immediats i solen donar-se en casos en què els serveis socials fa temps que treballen amb la família en qüestió. A més, recorda que la llei catalana d’infància preveu també un espai d’informació i escolta de forma obligatòria també per als adolescents majors de 12 anys.Sí admet que en alguns casos “excepcionals” es procedeix a la retirada de menors sense aquest procediment d’audiència cap als pares, per exemple quan un nadó arriba a un hospital amb signes “evidents” d’abús sexual o de maltractament físic greu.Per tot plegat la DGAIA reitera que és “fals” afirmar que tot el procediment de retirada de menors és arbitrari, i que ho fan uns tècnics que no donen “massa explicacions, sota l’argument d’un expedient de desemparament, però sense especificar-ne les causes”.I en aquest sentit aporta algunes dades, com ara que comunica a la Fiscalia de Menors totes les resolucions que dicta i que no n’hi ha revocat cap “mai”. O que dels més de 7.000 casos de desemparaments que gestiona, en menys de 300 els casos es va iniciar un procediment judicial per oposició a la mesura. D’aquests en un 99,74% el jutge va resoldre que l’actuació de la DGAIA havia estat correcta.Amb tot, l’entitat reconeix que hi ha alguns casos d’error, i que en aquests casos l’Administració causa “un gran impacte emocional” a la família i al menor. Tots aquests casos, afirma, són revisats i estudiats per si es pot introduir alguna millora als procediments.En paral·lel, la DGAIA explica que està treballant en una proposta de creació d’un òrgan col·legiat pel qual se supervisarien les resolucions de desemparament (Comissió de Tuteles), amb l’objectiu de crear una garantia addicional de validació de les propostes que comporten retirada de menors d’edat.Finalment recorda que va ser aquesta mateixa institució la que el juliol passat va instar el Departament de Justícia a atorgar assistència jurídica gratuïta a les famílies afectades.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]