La Reunió del Cercle d’Economia que s’ha acabat avui a Barcelona amb la intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, haurà passat a la història com la dels indults, com bé la va definir abans-d’ahir Andreu Barnils en la seva crònica. Només cal que repasseu la premsa de Madrid avui i veureu el ressò que ha tingut la reunió barcelonina. Hi veureu molt poca cosa sobre economia i, en canvi, molt i molt sobre els indults i l’escàndol causat perquè els empresaris –sobretot la CEOE i Foment del Treball– els hagin aprovat i, fins i tot, l’Església. Algú ha gosat dir que donar suport a l’indult era un fet immoral! Qüestió de prismes. Però aquest és l’esperit dels mitjans madrilenys –i d’alguns partits que tots coneixem– que van contaminant l’opinió pública, gota a gota, en contra de tot allò que sembli que va a favor dels catalans. Com una croada, vaja. També és cert que el primer dia els mitjans d’aquí i d’allà es van centrar únicament en l’estira-i-arronsa sobre qui aniria a sopar amb el rei espanyol, cosa que em va semblar lamentable i absolutament impròpia d’un govern que vol ser seriós.

Però el cas és que a Madrid van molt forts. Tant els fa el que ahir els va etzibar el president Ximo Puig sobre el mal finançament de les comunitats i l’excessiva centralització a la capital espanyola (“Per què l’Institut Oceanogràfic ha de ser a Madrid? No seria més natural que fos a Vigo?”). La resposta d’avui d’Isabel Díaz Ayuso ha estat anunciar que Madrid rebaixarà més els imposts i farà que els madrilenys encara en paguin menys que els catalans. No s’ha adreçat a la resta de ciutadans espanyols, només als catalans. Senzillament es riu de tots nosaltres. I de retruc, de tots aquells a qui castiga amb el dúmping fiscal que fa anys que practica la comunitat madrilenya, malgrat les queixes continuades dels afectats –a la jornada també se n’ha parlat– i que ha creat aquest gran desert d’activitat i població en les comunitats del centre de la península. De fet, en la nota d’opinió prèvia a la reunió, el Cercle d’Economia ja criticava que Madrid actués com una “aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”.

Però continuem amb la reunió. Per mi, el més important que s’ha dit aquests dies, econòmicament parlant, és que això de l’activitat va molt més bé. I no és que qui ho ha dit hagi volgut fer la gara-gara al govern espanyol. Tres dels empresaris més importants de l’IBEX-35 han dit que probablement l’economia creixerà més de pressa que no diuen les previsions enguany. La més vehement ha estat la presidenta de Banc Santander, Ana Botín. “Sortirem del mapa i creixerem, fins i tot, al ritme del 8% o el 9%”, va dir. En el mateix sentit, però amb menys entusiasme, han parlat els seus acompanyants, el president d’Inditex, Pablo Isla, i el president de Telefònica, José María Álvarez Pallete. El trio d’executius s’ha mostrat optimista a les portes de la recuperació. En realitat, no han fet més que referendar el que ja va dir la setmana passada el Banc d’Espanya i que cada dia van marcant els indicadors principals de conjuntura que es publiquen, tal com hem comentat en aquesta columna.

Un altre dels temes cabdals plantejats, ja l’hem esmentat, és la urgència d’un finançament millor i més just de les comunitats. La crida que feien els presidents del País Valencià i de les Illes, Ximo Puig i Francina Armengol, ha tingut el suport avui de Javier Faus, el president del Cercle, qui ha dit: “El problema català ja no existeix, ara és un problema espanyol”, i ha suggerit a Pedro Sánchez que fes una oferta amb un nou estatut i un millor finançament per a seduir el govern de la Generalitat. “Aquesta és l’aposta dels empresaris”, ha dit quan ha presentat el president espanyol. No sé què en pensaran alguns… Qui també s’hi ha referit, amb paraules més directes, ha estat el nou conseller d’Economia, Jaume Giró. Ha recordat que Catalunya vivia una situació de gran dependència financera de l’estat espanyol que s’havia convertit en un veritable “vassallatge”, amb un 85% del pressupost ja compromès i un “marge de maniobra molt estret per al govern”. A més d’aquesta situació de gestió compromesa, Giró ha criticat la persecució i l'”assetjament” polític viscut. “Qui voldrà fer política en aquestes condicions en el futur?”, s’ha demanat.

I Sánchez arribava aquest matí a la reunió content i amb la motxilla ben plena, amb el vist-i-plau que la Comissió Europea ha donat al pla de recuperació, transformació i resiliència del govern espanyol aquesta setmana, el primer que obté l’aprovat entre els països europeus. Amb aquest èxit, un Sánchez cofoi ha exhibit davant els empresaris presents unes expectatives de creixement brillants. “Amb prudència, us dic que aquesta vegada els optimistes l’encertaran.” I ha insinuat una revisió a l’alça del creixement per a enguany. Ha explicat amb xifres com creia que afectarà el pla de recuperació l’economia i, tot seguit, ha reafirmat la seva defensa de l'”estabilitat i la unitat política”. En referència al cas català, ha dit: “La discòrdia, el ‘com pitjor millor’, el frontisme i l’odi acaben empobrint el conjunt de la societat i, per això, haurem de trobar-nos i retrobar-nos per continuar avançant”, cosa que penso que ha estat una descàrrega de cinisme espectacular. Perquè no, no ha parlat pas de l’escàndol de l’assetjament al professor Mas Colell ni a la resta d’encausats als qui volen arruïnar mitjançant el Tribunal de Comptes. Però vet aquí que al final, de totes les coses que ha dit, la que més ha cridat l’atenció mediàtica –i amb què han obert els informatius del migdia– és que dissabte de la setmana vinent ja no haurem de portar màscara. Em sembla trist i preocupant, amb el munt de problemes econòmics que tenim davant. Però va com va.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.