Del govern del 52% al pacte del 51%: el gran canvi de la política catalana

  • Després de més de deu anys d'acords entre forces independentistes, Aragonès ha aixecat el vet als comuns i al PSC i configura una nova majoria

VilaWeb
Redacció
01.02.2023 - 21:40

L’acord per al pressupost entre el govern d’ERC, el PSC i els comuns marca un punt d’inflexió, un canvi que fa uns anys semblava impensable. Però la concatenació dels fets, els canvis d’estratègia i la tensió ambiental han desembocat en un canvi de majories que ara ja no fa estrany a gaire gent. El govern anomenat “del 52%”, pel suport que va rebre l’independentisme a les eleccions al Parlament de Catalunya, s’ha diluït i ha fet créixer una altra majoria alternativa, la del 51%. La suma d’ERC, PSC i comuns no és anecdòtica i pot marcar un abans i un després en la política catalana.

L’independentisme havia aconseguit de configurar majories estables al Palau de la Generalitat d’ençà del 2012, quan Artur Mas va entrar a la presidència de la Generalitat gràcies a l’aval d’ERC. Els republicans, que aleshores ja eren encapçalats per Oriol Junqueras, es van avenir a signar un acord de governabilitat, sense entrar en el govern, que havia de “complir el mandat del poble” i acabà fructificant en el 9-N.

D’ençà d’aleshores, l’avenç del procés i la pressió social i de les entitats van aportar una certa estabilitat en els governs independentistes que van enllaçar quatre legislatures i quatre presidents diferents durant una dècada. Una estabilitat que no era exempta de trifulgues i negociacions tenses, com la del pressupost del 2017, en què el govern de Junts pel Sí no va obtenir el vot de la CUP fins a última hora.

Les darreres eleccions al parlament, el 2021, van significar un èxit per a les forces independentistes. Malgrat la repressió, entre ERC, Junts per Catalunya, la CUP, el PDECat, el PNC i Primàries, tots independentistes, van assolir l’anomenada majoria del 52%. Traduït al parlament, 74 escons de 135, una majoria no aconseguida fins aleshores. Tot i les tensions que arrossegaven d’ençà de l’1-O i unes estratègies de confrontació amb l’estat totalment oposades, ERC i Junts es van entendre per formar govern després d’un llarg estira-i-arronsa.

El principi del canvi

La tibantor ja es va fer evident de bon començament. L’any passat, en la primera prova d’estabilitat, la CUP, que havia preferit de no entrar el govern, es va despenjar de l’acord de pressupost. El president, Pere Aragonès, va suplir aquella l’absència amb el suport dels comuns. Aquesta entrada va trencar una dinàmica d’acords que fins aleshores sempre es cuinava entre els partits independentistes. Desactivat aquest tabú, l’eix nacional es relegava a un segon terme. El mes d’octubre Junts per Catalunya va abandonar el govern després de consultar les bases i acusar el govern de no complir els pactes d’estabilitat i de no voler avançar cap a la independència. ERC es va trobar obligada a reconfigurar aliances. Intensificar un acostament amb els socialistes ja havia deixat de ser impensable veient l’acció dels republicans al congrés espanyol, on han donat estabilitat al govern de Pedro Sánchez.

Però pactar amb el PSC a la Generalitat despertava unes certes contradiccions en el si del partit. Junqueras va vetar el PSC per arribar a un acord en el pressupost, tot recordant que els dirigents socialistes havien aplaudit el seu empresonament. Aquestes paraules les va pronunciar a l’octubre. Tres mesos més tard, la realitat d’haver de governar amb 33 diputats s’ha acabat imposant i ERC ha coronat un acord amb el PSC.

“La majoria del 52% continua essent-hi. Els pressupostos de país poden tenir encara un suport parlamentari més ampli. Seria bo per al país i seria bo per a l’independentisme”, ha dit la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que ha volgut llevar-hi importància. En canvi, Junts, la CUP i l’ANC s’han afanyat a censurar aquesta aliança, que consideren que trenca la majoria del 52%. Dolors Feliu pensa que ERC ha prioritzat “l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155” i Albert Batet ho descriu com el retorn del tripartit.

Salvador Illa ha volgut remarcar que l’acord per al pressupost no és un acord de legislatura, però sí que dóna oxigen a la governabilitat d’Aragonès durant el curs vinent. Caldrà veure fins on arriba l’entesa d’aquesta nova majoria política i quina oposició hi fan Junts i la CUP.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any