16.09.2026 - 19:16
|
Actualització: 17.09.2026 - 08:01
La guerra contra l’Iran ha costat als Estats Units almenys 33.400 milions de dòlars –uns 28.919 milions d’euros– fins el 29 de juny, segons el primer recompte oficial del Pentàgon sobre l’operació anomenada Fúria Èpica. L’informe també admet “dèficits estratègics” en les reserves de munició i dificultats de la indústria militar per a renovar l’armament consumit.
El document, elaborat per l’Oficina de l’Inspector General del Departament de Defensa, ofereix una estimació encara parcial. La xifra no inclou les operacions fetes durant la major part de l’estiu ni el cost de reparar les infrastructures danyades. Tampoc no té en compte conseqüències econòmiques més àmplies, com ara l’encariment dels combustibles arran del tancament iranià de l’estret d’Ormuz.
Més de dos terços de la despesa calculada corresponen a l’armament utilitzat. En concret, el Pentàgon atribueix 22.300 milions de dòlars –uns 19.312 milions d’euros– al consum de municions durant l’ofensiva.
Dificultats per a calcular el cost real
L’òrgan de control reconeix que no pot determinar amb exactitud la factura total perquè el congrés no va aprovar una partida pressupostària específica per a l’operació. També continua pendent de decidir quina presència militar mantindran els Estats Units a la regió, com es reconstruiran les bases i quina part de les obres assumiran els països aliats.
La Casa Blanca va demanar al congrés el 24 de juny un suplement de 87.600 milions de dòlars, dels quals 67.100 milions havien d’anar al Pentàgon, principalment per a cobrir les necessitats derivades de l’operació contra l’Iran.
El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va advertir posteriorment que, sense aquests recursos addicionals, el departament no podia afrontar mancances crítiques per pagar el personal militar, renovar equips i municions i mantenir més operacions globals.
A les despeses militars s’hi afegeixen 113 milions de dòlars comunicats pel Departament d’Estat fins al 2 de juny. D’aquesta quantitat, 79,2 milions es van destinar a evacuacions de personal diplomàtic, familiars, ciutadans nord-americans i persones de tercers països. Els danys en instal·lacions diplomàtiques a l’Irac, Kuwait, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units es calcula que pugen a 184 milions de dòlars més.
“Dèficits estratègics” en les reserves
El document assenyala que el consum d’armament ha causat “dèficits estratègics” en els inventaris i ha deixat al descobert colls d’ampolla en la capacitat industrial per a fabricar noves municions.
Aquesta conclusió contrasta amb les declaracions del cap del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), Brad Cooper, que havia assegurat que no estava preocupat per una possible escassetat.
Segons el Pentàgon, el departament treballa per accelerar les adquisicions, escurçar els terminis de producció i acumular reserves de materials essencials, components i determinats tipus de munició.
Divuit morts, 417 ferits i 57 aeronaus afectades
El balanç oficial recull la mort de 18 militars nord-americans. Entre el 28 de febrer i el 30 de juny, 7 van morir en combat i 7 més en incidents no hostils durant les operacions. 4 soldats més van perdre la vida en combat durant el juliol.
Fins el 30 de juny, 417 militars havien resultat ferits en combat. Més de 50.000 efectius van ser desplegats per donar suport a l’operació i reforçar la presència nord-americana a l’àrea sota responsabilitat del CENTCOM.
Els atacs iranians també van destruir o malmetre centenars d’edificis i estructures en bases dels Estats Units situades a Kuwait, Bahrain, Catar, els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita, l’Irac, Oman i Jordània.
El Pentàgon comptabilitza, a més, 57 aeronaus destruïdes o danyades. Més de la meitat eren drons de reconeixement MQ-9, un dels aparells que les forces iranianes han afirmat haver abatut més sovint durant el conflicte.
