De reconèixer la nació a retirar les urnes: el ràpid viratge del PSOE sobre el ‘problema català’

Els índexs de popularitat de Pedro Sánchez a Catalunya, també entre els independentistes, es van disparar quan dimití de secretari general del PSOE. S’havia enfrontat a l’aparell del partit i no havia cedit en la decisió, ferma, de votar contra la investidura de Rajoy. Els barons del partit, amb els omnipresents González i Guerra al capdavant, havien guanyat la primera part de la partida, però encara faltava la segona. Alliberat del discurs oficialista, Sánchez va oferir un to més dialogant en relació amb el procés català, però el retorn a la secretaria ha recol·locat el PSOE al costat del PP per fer pinya contra el sobiranisme.

Abans de ser fulminat pels barons del PSOE, Sánchez havia negat que Catalunya pogués ser reconeguda com a nació, i s’havia oposat amb fermesa a qualsevol referèndum. ‘Catalunya no és una nació’, va dir. Sorprenentment, després de la dimissió i quan el PSOE vivia una cruenta batalla interna, Sánchez va concedir una entrevista al programa ‘Salvados’ per transmetre un tarannà d’outsider: ‘Catalunya és una nació dins una nació que és Espanya, i això s’ha de reconèixer i s’ha d’articular. Espanya és una nació de nacions. Catalunya, com el País Basc, és una nació dins una altra nació que és Espanya.’

Aquest missatge –’Espanya, nació de nacions’– va ser un dels lemes de la ronda que Sánchez va fer per l’estat espanyol per recuperar la secretaria. I, sobretot, va apel·lar a la necessitat de negociar amb Catalunya per cercar una sortida. Això sí, quant al referèndum no va cedir: això no ha amagat mai.

Victòria i tornada a la moderació
El 21 de maig a la nit, Sánchez guanyava les primàries del PSOE i es venjava dels barons que havien corcat el seu lideratge sis mesos abans. Començava una nova etapa d’un partit socialista que havia d’erigir-se netament en oposició del PP i que renegava de les abstencions que havien facilitat la investidura de Mariano Rajoy. Calia veure ara la nova posició de Sánchez envers el procés català: marcaria distàncies amb el PP i mantindria el to dels mesos anteriors, o bé s’arrengleraria amb el govern espanyol contra el ‘desafiament separatista’?

En la primera reunió amb Rajoy, Sánchez li va comunicar que el PSOE no compartia l’aplicació del 155, una confessió que a poc a poc es va anar diluint. Dies més tard, en una entrevista al diari Ara, el portaveu provisional del PSOE al congrés espanyol, José Luis Ábalos, reconeixia que el seu partit faria costat a la llei i al govern espanyol per evitar el referèndum: ‘En tot allò que faci el govern central d’acord amb la llei, i són els tribunals els que determinen la justícia d’aplicar la llei, nosaltres hi serem.’ Dilluns, fins i tot, van anar un pas més enllà i la portaveu socialista al congrés espanyol, Margarita Robles, va pronunciar una frase que hauria pogut pronunciar perfectament qualsevol membre del govern espanyol: ‘En principi, quan es té coneixement que es cometen actes delictius, s’han de retirar’, va dir en relació amb les urnes.

Tarannà propi
Els socialistes, doncs, no amaguen que donaran suport a qualsevol mesura que emprengui el PP, però alhora volen dibuixar perfil propi i distanciar-se del discurs del PP i de Ciutadans. En aquesta supervivència entre dues aigües, tenen coll avall que el referèndum és una possibilitat real i se centren a no donar-hi validesa. Han dit molt sovint que creuen que no tindrà garanties, que no serà vinculant i que no obtindrà cap mena de reconeixement internacional.

Mentre proposa de retirar urnes, el PSOE farà aviat una ‘oferta’ –com ho anomenen– per a resoldre el problema català. Entre el reguitzell de mesures, recollides a la Declaració de Barcelona, sembla que proposarà un reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya, una millora del finançament i l’establiment d’un estat federal com a mecanisme de representació territorial. És l’altra cara d’un PSOE que, sense força per a emprendre canvis, proposa millores mentre, paral·lelament, vol retirar les urnes.