Despús-ahir el Tribunal Suprem espanyol va anunciar que ratificava la condemna de tres anys i mig de presó al raper Valtònyc, seguint la sentència de l’Audiència espanyola que l’havia declarat culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona. Concretament, per haver dit una cosa tan assumida pel conjunt de la població com que els Borbons roben. Ahir Valtònyc va anunciar que acudiria als tribunals europeus, mentre li arribaven mostres de solidaritat, molt especialment des de Mallorca.

I ahir també la fira d’art Arco de Madrid va retirar l’obra de l’artista Santiago Serra on es mostraven, pixelats, els rostres d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i una vintena de presos polítics més, com els joves d’Altsasu, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, els directius d’Egin i simpatitzants del 15-M que van participar en piquets informatius de la vaga general del 29 de març de 2012.

L’obra, presentada per la galeria Helga de Alvear, volia denunciar que a l’estat espanyol hi ha presos polítics i fou retirada per ordre directa de la Fira de Madrid. Ni tan sols la pogué visitar ningú, perquè era justament ahir que s’obria al públic. Simplement es pogué veure una impressionant paret completament blanca, que reproduïm a la portada del VilaWeb Paper d’avui. Sembla que un dels motius clau de la retirada fou la necessitat d’evitar que el rei d’Espanya fos retratat mirant una paret plena de presos polítics del seu regne.

És evident que tot açò no són anècdotes. L’atmosfera política que es respira a l’estat espanyol és cada vegada més tancada, ofega més qualsevol intent de crítica i fa que molts creadors tinguen por a l’hora de posar les seues obres davant el públic. Una por més que justificada si resulta que una cançó et pot fer estar tancat durant més de tres anys.

Però hi ha una part d’aquest conflicte que crida poderosament l’atenció: la manca gairebé absoluta de solidaritat de la societat espanyola. Cap dels cantants famosos que signen manifests cada dimecres al matí per les causes més variades no ha defensat Valtònyc i Arco s’ha inaugurat com si res, sense protestes. El director ha dit que la censura era un error i que posava el càrrec a disposició –però no ha dimitit ell directament. I els altres galeristes han decidit de continuar endavant amb el negoci sense despenjar els seus quadres, cosa que haurien fet si Arco s’hagués organitzat a final dels anys setanta i hagués ensopegat amb aquesta mateixa censura.

Deixeu-me dir, sobre això, que crec que estem pitjor que durant la transició. Perquè els censors treballen de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat, però ara compten amb el suport o la complaença dels qui en teoria haurien d’anar-hi en contra. I n’hi ha prou amb un exemple: Margarita Robles, considerada una de les persones d’idees més avançades i obertes dins el PSOE, digué ahir que retirar les obres d’Arco estava bé, perquè ‘contribueix a rebaixar la tensió i facilita la concòrdia’. I sí: va dir concòrdia, efectivament. Ara la censura es veu que mena a la concòrdia. Quina vergonya…

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb