El fotoperiodisme, tot i la seva voluntat informativa, pot ser víctima de la propaganda en un conflicte armat? Aquest debat, més ètic que no pas tècnic, ha marcat enguany el Visa pour l’Image de Perpinyà, el festival de fotografia més important del país que s’acaba aquest cap de setmana. ‘És una pregunta que pot semblar irrespectuosa, però s’ha de fer, i necessita una resposta’, explica el director Jean-François Leroy, que també qüestiona el paper de la premsa actual: ‘La nostra ambició és ensenyar i veure tot el món, per tant, ens hem de demanar per què només es cobreixen alguns dels trenta conflictes armats que hi ha al món.’

Per això, el Visa ha decidit de reduir enguany el nombre d’imatges sobre atemptats. Segons el festival, gran part dels atacs segueixen un mateix patró visual: ‘En tots hi ha el cotxe de policia, els ferits, els morts…’ En aquest sentit, no es nega pas que les fotografies tinguin el valor testimonial dels fets, però no sempre tenen prou qualitat tècnica. A més, Leroy mateix considera que abusar d’aquestes imatges pot contribuir a fer propaganda de la campanya de la por de grups armats com l’autoanomenat Estat Islàmic. ‘Alguna cosa falla quan la gent recorda més el nom dels terroristes que el de les víctimes’, afegeix.

La batalla de Mossul, el tema estrella
Amb tot, la derrota militar d’Estat Islàmic a Mossul, la principal ciutat del nord de l’Irac, i de l’anomenat califat és el tema que tracten més exposicions, concretament tres. El festival reconeix que això pot semblar contradictori amb el debat que vol encetar, però diu que ”a brutalitat dels atacs i l’entorn geopolític són tan crítics que la batalla mereix certament atenció’ i explica que ha descartat desenes de treballs sobre Mossul.

Les exposicions sobre Mossul que s’exhibeixen al festival són:

‘Recuperar Mossul, una lluita amarga’ d’Alvaro Canovas. El fotoperiodista parisenc acompanya la Golden Division de l’exèrcit estatunidenc i retrata el combat a peu de carretera i el patiment dels civils.

‘La batalla de Mossul’ de Laurent Van der Stockt. Imatges de distància curta que capten la por dels civils atrapats entre els enfrontaments i el dia a dia dels combatents de les forces especials iraquianes.

‘El col·lapse del califat’ de Lorenzo Meloni. El fotoperiodista italià documenta les quatre grans derrotes de l’Estat Islàmic –Kobani, Sirte, Palmira i Mossul– que han marcat el retrocés territorial del grup gihadista. Quatre guerres diferents en un mateix conflicte.

Del World Press Photo a la guerra contra la droga a Filipines
El Visa pour l’Image va molt més enllà de Mossul. Les altres vint-dues exposicions toquen altres conflictes armats, problemes socials i també crisis d’àmbit internacional com ara el canvi climàtic. Com cada any, Perpinyà també acull el World Press Photo, un recull de les fotografies premiades pels anomenats Oscar del fotoperiodisme.

‘Ens van matant com a animals’ de Daniel Berehulak. La guerra bruta contra la droga del president filipí Rodrigo Dutrete i tota la seva cruesa. Més de tres mil assassinats a mans de sicaris. La fidelitat al president és sinònim d’impunitat.

‘Inshallah Cuba!’ de Sarah Caron. Rere les traces dels musulmans de Cuba. No hi ha gaire informació sobre l’islam a l’illa caribenya. Caron visita una mesquita a l’Havana antiga i comparteix les experiències dels creients.

Els berbers del Marroc, resistint i defensant la seva cultura’ de Ferhat Bouda. Els amazics són el poble més antic del nord de l’Àfrica. El fotoperiodista visita una comunitat que viu a Tinfgam, als Atles, totalment ignorada pel govern marroquí.

‘Desenvolupament i contaminació’ de Lu Guang. El boom econòmic de la Xina ha disparat un país bàsicament rural en una potència internacional. Tanmateix, aquest auge també té cares fosques, com és el maltractament al medi.

‘No hi ha cap lloc segur’ de Renée C. Byer. Els talibans i altres grups insurgents persegueixen tots els afganesos que col·laboren amb els exèrcits estrangers. D’ençà de la invasió del país, més de dos mil afganesos que van col·laborar amb els militars dels Estats Units han rebut asil. Byer retrata el difícil procés d’integració en la societat nord-americana.

Podeu consultar tota la informació de les vint-i-cinc exposicions que presenta el Visa pour l’Image i també les diverses localitzacions habilitades. Les exposicions seran obertes del 2 de setembre fins al 17 de setembre –l’entrada és gratuïta—, però l’organització mantindrà tot el contingut obert fins al dia 22 per a les escoles.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]