Les Danses de Sant Jaume o Festa del Fadrí de Callosa d’en Sarrià, a la Marina Baixa, són una de les tradicions més vives i participatives del País Valencià. El ball i la música tradicional protagonitzen tres dies d’activitats lúdiques i festives, del 20 al 22 de juliol.

Totes les nits hi ha ball tradicional, col·lectiu i obert a la gent. Els anomenats majorals o caps de dansa encapçalen les Danses fent la primera ballada. Són tres grups d’unes deu parelles vestides a la manera tradicional, les xiques amb faldilla i mantó i els xics amb faixa i mocador penjat al cos, entre altres peces de roba. Cada nit hi balla un grup. Però els veïns i els visitants hi participen de manera espontània, cadascú balla i vesteix a la seua manera.

Danses populars i participatives
Les danses de Callosa d’en Sarrià han passat de generació en generació, s’aprenen al carrer, per via familiar o amb les classes voluntàries de les persones que les han ballades des de menuts. María Tasa té seixanta-nou anys i ensenya a ballar-les als majorals, des de fa trenta anys: ‘De xiqueta ja m’agradava ballar les danses, no alçava dos pams de terra, però ballava i mirava els homes majors perquè em feia gràcia com ballaven. Recorde el tio Bueno, un home grosset que gairebé sense menjar-se, ni botar, ni res, tenia molta gràcia amb els braços i les castanyoles; o la tia Parrala que ens va ensenyar algunes cosetes.’

Tot i el caràcter popular i participatiu de les danses, alguns passos s’han uniformitzat amb el pas del temps i han esdevingut tradicionals. El ‘punta i tacó’ antiu o raspaet, el ‘volta-li’, la ‘correguda, el ‘pla, la ‘maquineta o el ‘rellotge, que consisteix a girar i marcar els quarts del rellotge. María diu: ‘Ensenyar les danses és una feina dura. Perquè hi ha moltes persones que s’apunten a ballar-les però no tenen ritme ni oïda musical, van a contratemps i ens costa dur-ho més o menys bé. Treballes un mes amb ells però, al final, sempre hi ha qui no va al compàs, qui s’avança o es retarda. És que s’hi apunten amb la colla d’amics i hi ha qui li costa moltíssim, però moltíssim. I, quan els fas tocar les castanyoles i ballar, la castanyola va per un costat i la música per un altre. Però intentem fer-ho tan bé com és possible. Jo me’n ric, però em pose negra quan els ensenye. Hi ha qui no ha ballat mai, són jovenets, jo dic que encara són a mitjan créixer, són com una casa a mitjan fer.’

Vicent Juan és un dels majorals d’enguany, té desset anys i va aprendre les danses als cinc: ‘En aquestes festes no hi ha disjòqueis ni grups de rock, però els joves hi participem molt activament. Per les festes de Sant Jaume sempre ens quedem al poble. És que hem mamat les tradicions des de ben menuts, la meua àvia em cantava mentre fèiem coques… N’aprens i després no et resulta difícil, encara que a molta gent li costa perquè, si ets majoral, estàs tot el dia ballant pel poble. Els joves hem de mantenir vives les tradicions, els majors es moren i s’ho enduen tot.’

Les danses es ballen envoltant els músics, que se situen enmig la plaça, just a sota d’una làmpada en forma d’estrella de l’any 1906, que es va construir per celebrar el casament d’Alfons XIII i substituïa l’anterior làmpada d’acetilè i l’antiga foguera. Segueixen un ordre invariable. Comencen amb l’entrada dels caps de dansa, fan la primera passada i després conviden a ballar els familiars fent-los lliurament d’un puro, com a reverència. Quan acaba el segon ball comença la participació popular, la plaça s’ompli de gom a gom, els adolescents i els adults ixen espontàniament per ballar fins a la una de la matinada. Els xiquets, però, ballen a l’anomenat ‘racó Pau’, el lloc on s’asseia el captaire Pau de la Vila Joiosa a principi del segle XX.

Músiques de moda de diferents èpoques
Les músiques de les danses són un exemple del caràcter permeable i evolutiu de la cultura popular. Les danses es ballen a ritme de jota amb melodies i lletres que ja són tradicionals, però per acabar l’acte poden sonar músiques de caire festiu, arranjaments de cançons actuals, marxes cristianes i marxes mores, a més dels tradicionals pasdobles ‘Paquito el Chocolatero’, ‘València’ o músiques de caire humorístic perquè la multitud balle tot fent la conga.

Les tres formacions musicals tradicionals que hi ha al poble es reparteixen la primera ballada de cada nit: la colla de dolçainers, la rondalla amb veus i la banda de música, que acaba totes les vetllades.

Els músics aprenen les melodies per transmissió oral, escoltant els enregistraments que se n’han fet o, també, llegint les partitures, les transcripcions i els arranjaments editats. El dolçainer Jordi Ronda explica: ‘Sabem les melodies de memòria. En tenim moltes. Algunes són de cançonetes que estaven de moda, de sarsueles com “El Sitio De Zaragoza”, per exemple. Però en tenim d’altres de més antigues que són compartides amb altres pobles, en part, perquè ací sempre hi ha hagut molts dolçainers, com ara la nissaga dels germans Boronat, que anaven als altres pobles i tocaven les melodies més nostrades.’

Paco Calvo, Canterer, té setanta-set anys i és l’autor d’alguns arranjaments per a banda i per a dolçaines que s’interpreten avui: ‘Els majors de la banda em van ensenyar les cobles de les danses quan tenia dotze anys. Des d’aleshores n’he arranjat trenta-sis, gràcies a tot allò que vaig aprendre d’ells i a un repertori que vaig trobar a casa d’un familiar músic, que conservava totes les melodies que tocaven els músics d’abans. La manera d’interpretar les danses és una altra cosa. Per al meu gust, ara es toquen massa ràpid i els balladors no poden lluir-se, com feien quan jo era xicotet.’

Les Festes de Sant Jaume mantenen viu el caràcter festiu i comunitari, tot adaptant-se als nous contextos, usos i funcions. Paco Calvo explica: ‘Quan jo era xicotet només tocava la banda. Quan els meus fills van ser majorals vaig organitzar una dansada amb dolçaina –amb només tres dolçaines i un tabalet– i, a poc a poc, s’ha consolidat. Per una altra banda, això de ballar les danses es feia tot l’estiu a les hortes i els carrers del poble per celebrar alguna festa, sempre hi havia algun dolçainer i algun tabaleter, un parell o tres de guitarristes, cantava algú i ballaven les danses.’

Les Festes de Sant Jaume no s’han fet sempre. La primera referència escrita és una acta de l’ajuntament en què s’atorgava la llicència per a celebrar-les, l’any 1819. Maite Cano és tècnica de cultura de l’ajuntament i ha estat cap de dansa dues vegades: ‘És una tradició consolidada amb molta història, però hi ha hagut èpoques de crisi. Els anys vuitanta no hi havia gent per a ballar i, amb l’ajuda del poble i de l’ajuntament, ho van saber reconduir. Hui dia tenim una llista d’espera de dos anys per a ser majorals! Açò ja no es perd, perquè s’hi ha apuntat la gent jove i tothom balla, fins i tot els qui vénen de fora. Pense que la dansa és el ball de tots perquè és oberta a tot el món. Els callosins, de xicotets, ja ens posen el vestit i ballem, som molt de “lo nostre”, de les tradicions.’

Callosa d’en Sarrià és un poble arrelat a les tradicions que ha despertat l’interès de diversos investigadors. El folklorista Fermín Pardo va enregistrar el Ball de l’U, que encara no s’ha recuperat; s’han recopilat diverses cançons tradicionals; el musicòleg Salvador Seguí va dedicar el llibre Los Cuadernos de Música Folklórica Valenciana a les tocates de dolçaina de la localitat, l’any 1969; algunes melodies formen part del repertori de les colles de dolçainers i tabaleters d’arreu del País Valencià i, d’altres, han estat versionades per grups de música tradicional, com ara ‘La correguda del gall’ que va versionar Al Tall al disc Europ-Eu.

Cultura popular i activitats per a tots els públics
Del 20 al 22 de juliol es faran partides de pilota valenciana i tast de productes locals amb coques dolces de nespros i d’ametlla, aiguallimó i orxata; hi haurà cucanyes i dos jocs tradicionals: el calitx, que consisteix a tombar un pal de 10 centímetres amb unes xapes rodones que són llançades a 10 metres de distància, i la correguda del gall, en què els joves corren al so de la melodia tradicional de dolçaina i tabal per aconseguir un premi.

Es faran diversos espectacles d’arrel, la companyia Taconterra Dansa presentarà Que flamenca sóc, una barreja de dansa tradicional valenciana i flamenc. Les valencianes Sis Veus per al Poeta faran el seu homenatge particular a Vicent Andrés Estellés. El grup de danses local la Faltriquera dinamitzarà una ballada infantil i les colles de dolçaineres i tabaleters l’Algar i el Sogall faran un concert.

A més de tot això, algunes balconades seran engalanades amb pintures que inclouen motius relacionats amb les danses, hi haurà un aplec de Muixerangues i una nit d’albades amb 3 cantaores i el versador Voro de Paterna.

El País Valencià manté ben viva la tradició de ballar al carrer de manera participativa. Les Festes de Sant Jaume de Callosa d’en Sarrià són una oportunitat única per a gaudir-ne, exemplifiquen la vigència i la utilitat de les tradicions en ple segle XXI.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb