Dàmaris Gelabert trenca les barreres del YouTube en català

  • El seu YouTube és el canal en català amb més visualitzacions, més de 600 milions

VilaWeb
Laura Gállego Marfà
21.12.2019 - 21:50
Actualització: 22.12.2019 - 10:59

Quan Dàmaris Gelabert va començar a compondre i difondre la seva música per als més menuts, poc s’imaginava que al cap dels anys acabaria convertint-se en una artista reconeguda internacionalment, amb el compte de YouTube en català amb més visualitzacions. Les seves cançons s’hi han reproduït 616.621.976 vegades, han travessat les fronteres del país, han arribat a centenars de cases de tot arreu i hi han portat música per a aprendre en català. Les xifres de Gelabert destaquen molt per sobre de les de formacions musicals nostrades de renom internacional com ara Txarango (71.290.640) o Manel (15.740.768).

La història de Gelabert va fer un tomb ara fa set anys i escaig, quan va obrir el canal de YouTube. ‘M’he fet conèixer gràcies a YouTube, ho tinc molt clar’, sentencia. ‘Fa vint-i-un anys que faig cançons i no actuava amb públic perquè no trobava un espai; aleshores la música que es feia per a infants era d’animació, de festa major, de moure’s, i jo no volia fer-ne perquè entenia que les meves cançons no eren així’, explica. ‘M’he passat molts anys actuant en escoles, fent formació a mestres per a ensenyar que les cançons poden tenir un recorregut pedagògic’, diu, i afegeix: ‘La meva música es va anar fent famosa en l’educació, però no es va conèixer de debò fins que no vaig fer els videoclips.’

Gràcies als vídeos, les famílies van veure que els infants coneixien les cançons, va començar també a actuar per al públic i va arribar a exhaurir en hores les entrades per als concerts en teatres. A més, ha aconseguit anar més enllà i difondre música en català en diversos indrets: ‘Em sento molt a gust cantant en català, m’agrada moltíssim i també em fa molta il·lusió que nens de més països escoltin les cançons i les cantin en català’.

Tot i que la fama li ha arribat amb l’ajut d’internet, la carrera de Gelabert va començar unint les seves dues passions: els infants i la música. Va estudiar Pedagogia i Terapèutica i es va especialitzar en musicoteràpia. Va anar a la Berklee College of Music de Boston a estudiar i hi va trobar el fil que acabaria lligant la seva carrera: ‘Vaig haver de fer un projecte de final de llicenciatura i se’m va acudir de fer cançons per a aprendre.’ Quan va tornar va crear el segell discogràfic Totsona Records i va editar el disc perquè aquestes cançons amb contingut pedagògic gairebé no existien en la tradició catalana.

Va començar a compondre les cançons per necessitat, explica, perquè treballava ‘amb nens amb dificultats, i quan cantaven aquestes cançons aprenien molt més fàcilment’. Va veure que eren ‘una manera d’aprendre directa, jugant, i que no els costava gens’. Com que aquesta música ajudava en l’aprenentatge dels infants, va decidir de començar a editar-ne discs, que a poc a poc també van entrar a les escoles i van convertir-se en una eina educativa més.

Entre la seva discografia s’hi poden trobar cançons per a aprendre classificades per edats, discs que ensenyen personatges singulars de la història, dels Beatles a Mercè Rodoreda, discs que parlen de les emocions i els sentiments o també actualitzacions de les cançons populars, els jocs de falda o les cançons de bressol. Ara presenta el darrer treball, És l’hora de l’orquestra, on acosta la música simfònica als infants. Es tracta del segon disc d’un projecte per a acostar diversos estils musicals que va començar amb És l’hora del jazz!.

El projecte educatiu

La proposta de Dàmaris Gelabert és eminentment educativa. Els seus discs són pensats per a educar, per a ajudar a pares i educadors a fer créixer els infants: ‘Les teories de l’aprenentatge diuen que els nens aprenen quan juguen, quan s’ho passen bé, quan s’emocionen, quan es mouen i quan ho fan en col·lectivitat, i totes aquestes característiques les té la música.’ En aquest sentit també va crear l’Associació Totsona, que cerca d’estimular els projectes que vinculin música i educació tant en la família com en l’escola.

Estilísticament, la música que compon és treballada i complexa, perquè la voluntat és que sigui bona tant per als pares com per als infants. Ara, el contingut de les lletres és el que duu el component educatiu de les cançons. ‘La música és el llenguatge de les emocions, el primer dels infants, el que entenem i el que ens arriba abans que no les paraules; per això procuro de posar amb les cançons tots els valors que nosaltres volem transmetre als petits’, explica. En els darrers discs ha tractat sobretot la naturalesa, però també ha fet cançons sobre l’autoestima, la solidaritat i més valors. ‘Intento transmetre missatges que puguin ajudar els nens a créixer i que també siguin una eina per a comunicar-nos-hi millor.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any