[DADES] Piròmans, accidents i canvi climàtic: què causa realment els incendis?

Els incendis forestals marquen de ple cada temporada d’estiu, amb els efectes devastadors que impliquen: hectàrees cremades, confinaments, evacuacions, danys materials i, en els casos més greus, víctimes mortals. La repercussió mediàtica dels focs, sobretot quan se sap o se sospita que han estat intencionats, pot alimentar la sensació que com més va més n’hi ha i que bona part són obra de piròmans. Les dades, tanmateix, contradiuen aquesta percepció.

Els incendis intencionats són una part important del problema, però no pas la causa principal. I el nombre de focs s’ha reduït clarament respecte de les dècades de 1980 i 1990.

Com saben què ha causat un incendi?

Una vegada s’apaga un incendi, comença una altra tasca: esbrinar on s’ha originat i com. Els Agents Rurals investiguen els focs d’ençà del 1994, amb un mètode basat en evidències i vestigis físics, reconegut internacionalment. “La primera cosa que fem quan arribem a un incendi és determinar una àrea d’inici, buscar el lloc on ha començat l’incendi”, explica a VilaWeb Josep Vilalta, sots-inspector dels Agents Rurals.

Una vegada delimitada aquesta àrea, els agents la protegeixen per evitar que es malmetin les proves i els indicis. A partir d’ací, reconstrueixen la propagació del foc mitjançant les proves físiques fins a reduir la zona i determinar-ne el punt d’inici. Tots els agents rurals tenen una formació bàsica en investigació d’incendis, però el cos també disposa d’agents especialitzats per als casos més complexos. “És un mètode de caràcter científic”, explica Vilalta.

La investigació no depèn únicament de l’observació sobre el terreny. Els Agents Rurals tenen un equip de drons amb càmeres tèrmiques i un grup especial amb gossos ensinistrats per a detectar accelerants, concretament hidrocarburs. Aquestes substàncies poden aportar indicis importants quan se sospita que un foc ha estat originat deliberadament.

Arribar al punt d’inici no implica necessàriament trobar-hi l’objecte o el mecanisme que ha encès el foc, però permet de reduir considerablement les possibilitats i orientar la investigació. En els casos intencionats, a més, cal provar de determinar-ne l’autor, una tasca en què els Agents Rurals treballen conjuntament amb els Mossos d’Esquadra. Vilalta explica que els incendiaris poden seguir patrons de conducta que ajudin a relacionar focs diversos.

“Tot i que és molt difícil, en alguns casos sí que acabem trobant la persona”, diu. A final de juliol es va detenir a Carme (Anoia) un home de cinquanta-vuit anys per haver causat presumptament tres incendis intencionats. Entre aquests, hi ha el foc del 6 de juliol, que va cremar més de 450 hectàrees i va obligar a confinar 33.000 persones. Aquesta mateixa setmana s’ha detingut una dona acusada d’haver causat un foc de 1.200 metres quadrats al cap Ras de Llançà (Alt Empordà) perquè va coure menjar en una zona d’acampada. Com en més casos, els Mossos i els Agents Rurals van constituir un equip conjunt d’investigació, van estudiar el punt de començament del foc, van recollir testimonis, van revisar càmeres de seguretat i van comparar l’incendi amb uns altres de registrats a la zona fins a trobar-ne el suposat autor.

Més enllà de trobar el responsable, saber-ne les causes també serveix per a prevenir futurs incendis. Les investigacions permeten d’identificar activitats especialment perilloses i modificar regulacions o polítiques de prevenció. “Si saps la causa, pots actuar també en l’efecte causant per evitar-lo”, explica.

Negligències, focs intencionats, accidents… què causa més incendis?

Les dades dels Agents Rurals permeten de resseguir les causes dels incendis durant les campanyes d’estiu, del primer de juny al 30 de setembre, d’ençà del 1986. I mostren que els focs intencionats no són pas la causa principal. Entre el 1986 i el 2025 es van registrar 14.256 incendis. La categoria més nombrosa són les negligències, amb 4.128 casos, prop del 29% del total. Els incendis intencionats van en segona posició, amb 3.617, una mica més del 25%.

Què s’entén per negligència? Principalment, activitats humanes en què no hi ha voluntat de causar l’incendi, però que acaben originant-lo per manca de precaució. Vilalta hi situa, per exemple, les cremades que no es controlen, la pirotècnia, els petards, les cremades de deixalles i les burilles. “Avui dia encara hi ha gent que llança burilles en època de risc”, lamenta.

Els accidents, una categoria diferent de les negligències, sumen 1.919 casos en la sèrie. Hi entren, segons Vilalta, les línies elèctriques i els focs relacionats amb maquinària, motors, vehicles, ferrocarrils i eines. Una de les eines que poden causar problemes és la radial. Quan es fa servir sobre metall, origina moltes espurnes, capaces d’encendre vegetació seca. “Aquest any hem tingut alguns incendis de radials”, recorda Vilalta.

Les causes naturals acumulen 2.215 incendis en tota la sèrie. 2.215 més consten com a desconeguts o en investigació, és a dir, no se n’ha pogut determinar la causa o encara s’investiguen. Finalment, n’hi ha 162 de revifats, focs que es tornen a activar després d’un incendi anterior.

Les dades d’enguany encara són provisionals perquè el recompte disponible arriba al 26 de juliol. Fins a aquell dia s’havien registrat 272 incendis: 66 per negligències, 58 per accidents, 46 d’intencionats i 29 per causes naturals. Setanta encara constaven com a desconeguts o en investigació i tres eren revifats.

No tots els intencionats són obra d’un piròman

El pes dels incendis intencionats també fa palesa una confusió habitual: un incendiari no és necessàriament un piròman. “Dins dels intencionats hem de diferenciar dues tipologies molt diferents”, explica Vilalta. La piromania és una patologia psíquica i, per tant, perquè algú pugui ser considerat piròman cal que hi hagi un diagnòstic mèdic. Una altra cosa és l’incendiari, és a dir, algú que origina deliberadament un foc amb una motivació o un interès. Les causes poden ser molt diverses: de conflictes personals a qüestions econòmiques o relacionades amb terrenys.

Els intencionats tenen una repercussió mediàtica particular, especialment quan hi ha una investigació policíaca o una detenció. Això pot contribuir, segons Vilalta, a fer-ne créixer la percepció. “Mediàticament, són els incendis que potser ara són més visibles i pot haver-hi aquesta sensació”, diu.

Però té un pes que es manté força estable. Vilalta diu que habitualment els incendis intencionats són entre un 20% i un 24% del total.

Molts menys incendis que no pas fa trenta anys

L’altra tendència que revela la sèrie és encara més clara: ara hi ha menys incendis que als anys vuitanta i noranta. Entre el 1986 i el 1999 hi havia una mitjana d’uns 438 incendis cada estiu. Entre el 2020 i el 2025, la mitjana ha estat de 264, gairebé un 40% menys. El punt més alt de tota la sèrie és el 1994, amb 882 incendis. El 1991 se’n van registrar 670 i el 1993, 593. En canvi, el 2020 n’hi hagué 165; el 2023, 234; el 2024, 195, i el 2025, 344.

Vilalta remarca precisament que els grans incendis del 1994 a la Catalunya Central foren un punt d’inflexió en les polítiques de prevenció. Aquells focs van impulsar una regulació més estricta de l’ús del foc i de les activitats, la maquinària i les eines capaces de causar una ignició. A aquesta regulació s’hi van afegir campanyes de conscienciació i canvis d’hàbits entre la població. “Hi ha hagut una reducció bastant important tant d’hectàrees com d’incendis”, diu Vilalta.

Ara, que hi hagi menys ignicions no vol dir que hagi desaparegut el perill dels grans incendis.

El clima decideix fins on pot arribar el foc

L’origen explica com comença un incendi, però no necessàriament explica quant cremarà. Aquí entren en joc sobretot la meteorologia i l’estat de la vegetació. “Per més que fem conscienciació, per més que tinguem una reducció d’aquest nombre d’incendis, al final el temps atmosfèric i l’estat de la vegetació són determinants”, explica Vilalta.

El sots-inspector posa d’exemple l’incendi de Torrefeta i Florejacs (a la Segarra) de l’any passat. S’hi van combinar camps de cereal molt secs i a punt de segar, una tempesta seca i un vent intens. Un sol incendi va acabar cremant més de 5.000 hectàrees.

Enguany la situació ha estat diferent. Segons les dades facilitades per Vilalta, a hores d’ara s’han registrat més de dos-cents incendis més que no l’any passat per aquestes dates, però la superfície cremada és gairebé un 50% inferior: unes 4.700 hectàrees, en contrast amb les 8.640 del mateix moment de l’any passat. La diferència no s’explica perquè les condicions d’enguany hagin estat fàcils. Al contrari: hi ha hagut trenta dies seguits amb municipis en risc extrem d’incendi, el nivell 4 del pla Alfa, fet que ha obligat a imposar restriccions i a limitar l’accés a alguns espais naturals.

“Nosaltres no recordem un període tan llarg amb risc extrem a tants municipis de Catalunya”, diu Vilalta. Tot i aquestes condicions, fins ara no s’han concentrat en un mateix incendi tots els factors que poden fer-lo créixer de manera descontrolada. El recompte provisional és, per això, sensiblement millor que el de l’any passat quant a superfície cremada.

🔴 Aquest és el mapa del #PlaAlfa per avui, dia 13/08/2026

📍 Consulta el mapa interactiu per conèixer quin nivell hi ha activat al teu municipi en funció del perill d’incendi⤵️

📲 https://t.co/4zt1cFzcJU pic.twitter.com/uK7h8QvfGB

— Agents Rurals (@agentsruralscat) August 13, 2026