Dades per a redefinir els desafiaments del turisme a Catalunya

  • Si comptéssim com a estat, seríem entre els vint primers països receptors del món en el rànquing de l'OMT

Jordi Goula
08.09.2018 - 22:00
VilaWeb

Els set primers mesos de l’any la quantitat de turistes estrangers a Catalunya ha disminuït un 2,2%. Encara que pugui pesar a alguns hotelers (tot i que, de fet, un 0,8% més s’ha allotjat en hotels) això no és cap mala notícia perquè en aquest mateix període hi han gastat un 7% més. Això es tradueix en una despesa per persona acumulada de gairebé un 10% superior als anys anteriors. Menys persones i més despesa, aquest ha de ser el futur del sector. Falta, és clar, veure l’agost, quan es juga la part decisiva. Òbviament, encara no n’hi ha cap estatística, però les primeres impressions apunten que els establiments no han estat tan plens com l’any passat.

Alguns veuen el got més buit… Segons el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, ​​Manel Casals, Catalunya tancarà la campanya turística d’aquest estiu amb un descens de l’ocupació per sobre del 5% respecte al 2017. I quant a Barcelona afegeix que ‘les rebaixes per a impulsar l’ocupació són un dels motius que han incidit en la caiguda del 10% de la facturació hotelera durant el mes de juliol’. Tot plegat no quadra massa amb la xifra de l’Idescat sobre aquest mateix mes amb relació a la despesa dels turistes en allotjament principal ‘de mercat’, que augmenta un 5,2%. És clar que a l’enquesta de l’Idescat hi manquen els nacionals, els qui més han punxat…Ho veurem.

De moment, crec que les dades fins al juliol són interessants. Sabem que el 2017 va ser un any excepcional i que és impossible de mantenir el ritme de creixement que va registrar. Van venir més de 19 milions de persones, amb un creixement del 5% per damunt de l’any anterior tot i l’afectació negativa per a Catalunya que van ser els atemptats terroristes de l’agost i els fets d’octubre. Habitualment per referenciar aquesta xifra solem comparar-la amb l’espanyola i diem que és del voltant del 25% (concretament, un 23,3%). Doncs bé, cal tenir en compte, en primer lloc, que el 2017 el creixement del turisme va ser de tal magnitud que Espanya va sobrepassar els Estats Units en termes de visitants estrangers, amb 82 milions i es va col·locar en segon lloc mundial, només per darrere de França, amb 87, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). Turespaña confirma el canvi de tendència en l’arribada de turistes a l’estat espanyol. ‘S’alenteix l’arribada de visitants i de pernoctacions, però la despesa continua creixent’, amb previsions moderades amb vista al tercer trimestre.

Enguany hom ha vist com a causes del menor flux de visitants la recuperació de països com Turquia o Tunísia com a receptors… i del mundial de futbol al juliol. No obstant això, s’han passat per alt alguns detalls que penso que són prou rellevants. Per exemple, sabíeu que la categoria en què més ha crescut a Catalunya la facturació mitjana per habitació ocupada durant el juliol han estat els hotels de cinc estrelles (+ 5,6%) i que on ha baixat més ha estat als de dues estrelles (-6%)? O un altre de ben important, la forta davallada del turisme espanyol a Catalunya. Fixeu-vos-hi. Les pernoctacions en hotels de Catalunya han caigut un 6,5% al ​​juliol. Però és curiós que a Barcelona han pujat un 2%: 12.000, que són 26.000 estrangers de més i 14.000 espanyols de menys! Resultat de la campanya de la por?

Però vegem les dades amb una perspectiva més ampla. Si Catalunya fos un estat, seria en el divuitè lloc del rànquing mundial de l’OMT en recepció de turistes internacionals, per darrere de Canadà, amb uns dos milions menys i per davant de països com Holanda, amb un milió més. La xifra és espectacular. Centrem-nos en una ràtio, el nombre de turistes per habitant. A França, el primer país receptor en volum, és de 1,3. A Itàlia, el cinquè, de 0,95. A Holanda, és de 1,0. A Espanya és de 1,8 i a Catalunya, és de 2,5. És a dir, que el 2017 van venir tants visitants com dues vegades i mitja la població catalana. És una ràtio molt elevada, atenent, sobretot, que l’economia catalana no és eminentment turística i que augmenta dia a dia la seva base industrial.
Sens dubte, tots hem vist i notat com l’efecte Barcelona ha anat creixent aquests darrers anys. Sabíeu que 4,5 milions de persones visiten la Sagrada Família cada any? És clar que encara som molt lluny dels 13 que visiten la Notre Dame a París… Segons el portal de viatges Trip Advisor, la capital catalana és la cinquena destinació europea més demandada, rere Londres, París, Roma i Creta, i la setena mundial. Al seu torn, el consultor web de viatges de San Francisco (EUA), Far & Wide, situa Barcelona com la primera ciutat d’Europa més interessant per a fer viatges familiars, per davant d’Amsterdam i Munich… En són només dos exemples. De tota manera, tot i que Barcelona continuï mantenint un lloc privilegiat pel qual ha de lluitar per tal de no perdre’l, no sembla que la xifra de visitants hagi de créixer més. Ni tampoc a Catalunya. Una aposta més rotunda a favor de la qualitat no s’ha de fer esperar. Les ràtios que acabem de veure són prou eloqüents.

Per això, no em sembla malament que aquests set primers mesos no hagi crescut el nombre de visitants però sí la seva despesa. En realitat, Catalunya, com a país independent, sempre segons els rànquings de l’OMT, seria dels vint primers del món (entre el quinzè i el vintè) en termes de la despesa dels turistes. Tot i això cal escriure aquesta dada en lletra petita, perquè les de Catalunya provenen de l’Idescat i les de l’estat espanyol de l’INE. I les diferències entre les que donen l’INE i l’OMT són substancials. En qualsevol cas, sembla indiscutible que Catalunya juga a la primera divisió del turisme internacional i Barcelona a la Lliga de Campions, però hem d’afanyar-nos a canviar la manera d’entendre aquest negoci o podríem perdre la categoria amb facilitat. I això no interessa a ningú. Ni a l’hostaleria, ni als treballadors, ni a les autoritats, ni a l’economia… ni a la ciutadania.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any