[DADES] El mapa de les fuites de vot: qui perd votants i qui n’arreplega

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat el primer baròmetre de l’any, en què es destaca l’enfonsament de Junts i la victòria del PSC, seguit d’ERC i Aliança Catalana. Les estimacions electorals depenen de l’ajust de la mostra i del càlcul de factors com ara el vot ocult, la simpatia de partit o la valoració dels candidats, que poden ser més o menys encertats. Però el sondatge també permet de mirar més enllà de la fotografia d’escons i observar un element clau: d’on surten els votants que guanyen uns partits i cap on van els que en perden.

El cas més evident és Aliança Catalana. La formació passaria de 2 escons a 23 o 25 per la combinació de dues coses: una fidelitat molt alta i una gran capacitat d’atracció de vot dels altres partits. Segons el CEO, el 86% dels qui van votar AC a les eleccions al parlament del 2024 hi tornarien. Però, sobretot, captaria una part significativa de votants que fa un any havien optat per unes altres opcions: un 28% dels antics votants de Junts, un 23% dels de Vox, un 8% dels d’ERC, un 8% dels del PP i fins i tot un 4% dels del PSC.

Aquest creixement en canviaria de dalt a baix la composició de l’electorat. Solament el 17% dels qui ara votarien la formació ultradretana ja ho van fer el 2024. El grup més nombrós seria el dels qui no van votar cap partit, sia per edat o per abstenció, amb un 23,8%. Gairebé al mateix nivell hi hauria els antics votants de Junts, amb un 23,3%. Després vindrien els d’ERC, amb un 10,9%, i també hi tindrien pes els votants procedents del PSC, amb un 6,7%, i de Vox, amb un 6,2%.

El PP apareix com el segon partit amb més fidelitat de vot, però sense gaire capacitat d’eixamplament. Retindria el 76% dels qui el van votar el 2024, una xifra alta, però perdria un 10% del vot cap a Vox i un 8% cap a Aliança Catalana. El problema per al PP és que aquestes transferències no quedarien compensades amb entrades importants d’uns altres electorats. Per això, segons l’estimació del CEO, podria perdre entre dos escons i tres.

El PSC, tot i mantenir la primera força, tampoc no quedaria al marge de les fuites. Conservaria el 72% dels votants i rebria electors procedents d’ERC, Junts i els Comuns: un 6% dels votants d’ERC, un 4% dels de Junts i un 3% dels Comuns optarien ara pels socialistes. Però la principal sortida del PSC aniria cap a ERC: un 13% dels qui van votar els socialistes el 2024 es decantarien ara pels d’Oriol Junqueras. Això explica que, malgrat la victòria, els socialistes puguin baixar en escons. ERC, en canvi, és un partit amb molt de moviment d’entrada i de sortida. Retindria el 71% del vot del 2024, però perdria votants en direccions diverses: un 8% cap a Aliança Catalana, un 6% cap al PSC i un 5% cap a la CUP. Alhora, rebria transferències importants: un 13% dels antics votants del PSC, un 9% dels de Junts, un 15% dels Comuns, un 10% de la CUP i un 11% d’Aliança Catalana. Aquest saldo li permetria de millorar resultats, segons el sondatge.

Vox conservaria el 70% de l’electorat, però tindria una transferència molt marcada cap a Aliança Catalana. Un 23% dels qui el van votar el 2024 optarien ara per la formació de Sílvia Orriols, i un 4% aniria cap al PP. Vox compensaria aquesta pèrdua amb un 10% dels antics votants del PP i guanyaria un escó o dos. Els Comuns i la CUP es mouen en un terreny més fragmentat. Els Comuns retindrien el 64% del vot, però en perdrien sobretot cap a ERC, amb un 15%, i cap a la CUP, amb un 5%. A més, un 6% dels antics votants ara s’abstindrien. La CUP conservaria el 66% del vot, però també tindria fuites cap a ERC, amb un 10%, cap a Junts, amb un 8%, i cap a l’abstenció, amb un 7%. De fet, els Comuns i la CUP són els dos partits amb una proporció més alta d’antics votants que ara diuen que no anirien a votar.

Finalment, Junts és, segons el CEO, el partit que reté menys vot: solament un 50% dels qui el van votar el 2024 hi tornarien ara. L’altra meitat es reparteix sobretot entre Aliança Catalana, que captaria un 28% dels antics votants de Junts, ERC, amb un 9%, el PSC, amb un 4%, i l’abstenció, amb un 5%. A diferència d’uns altres partits, Junts no compensaria aquestes sortides amb grans entrades: la transferència més destacada que rebria seria un 8% dels antics votants de la CUP.

La lluita pels votants

Una cosa és el vot que ja ha canviat de mans i una altra la frontera electoral entre partits: és a dir, quines formacions comparteixen espai i es poden disputar votants en el futur. El CEO ho mesura demanant als enquestats quin partit votarien si no poguessin votar la primera opció. I aquí apareixen fronteres molt clares.

La més important és entre el PSC i ERC. Entre els qui ara votarien el PSC, un 50% optaria per ERC si no pogués votar els socialistes. En sentit contrari, el PSC també és la principal alternativa dels votants d’ERC, amb un 38%. Després, els republicans tenen Junts, amb un 18%, la CUP, amb un 17%, i els Comuns, amb un 13%, com a segones opcions més esmentades.

Junts també té ERC com a principal alternativa: un 42% dels votants triarien els republicans si no poguessin votar Junts. Però el segon espai de competència és Aliança Catalana, que apareix com a alternativa per a un 24% dels votants de Junts. Més enrere hi ha el PSC, amb un 12%, i la CUP, amb un 7%.

A la dreta espanyolista, la frontera entre el PP i Vox és molt marcada. Un 39% dels votants del PP tenen Vox com a alternativa principal i, a la inversa, un 42% dels votants de Vox optarien pel PP. Però el PP també mira cap al PSC, que seria la segona opció d’un 18% dels votants; després vindrien els qui no votarien cap altre partit, amb un 17%; Junts, amb un 12%, i Aliança Catalana, amb un 9%. En el cas de Vox, després dels qui no votarien cap altre partit, amb un 19%, l’alternativa més esmentada és Aliança Catalana, amb un 14%, seguida de Junts, amb un 10%.

Els Comuns tenen un electorat amb tres sortides gairebé equilibrades. Un 32% triaria la CUP com a segona opció, un 30% ERC i un 27% el PSC. La CUP, en canvi, té una frontera més clara amb ERC: un 45% dels votants optarien pel partit de Junqueras si no poguessin votar la CUP. Després vindrien els Comuns, amb un 24%, i Junts, amb un 9%.

Finalment, els votants d’Aliança Catalana tenen Junts com a principal alternativa. Un 34% votaria Junts si no pogués votar la formació de Sílvia Orriols. Després apareixen Vox, amb un 23%, els qui no votarien cap altre partit, amb un 15%, i ERC, amb un 10%.