Ja fa més d’una dècada que va sorgir una nova manera d’aprenentatge: els cursos oberts massius en línia, els anomenats MOOC, una de les darreres manifestacions dels recursos educatius en obert. Aquests cursos, avui molt populars, solen consistir en col·leccions de vídeos i activitats al voltant d’un tema i congreguen aprenents d’arreu del món que s’hi inscriuen gratuïtament i coincideixen amb més persones interessades en el mateix objecte d’estudi.

Les plataformes MOOC són moltes i molt diverses, però n’hi ha que han dominat l’oferta i el mercat aquests darrers anys. La més popular és Coursera, creada el 2011 per la Universitat d’Stanford, que té més de cinc mil cursos i especialitzacions i ha establert convenis de col·laboració amb més de dues-centes universitats. Algunes altres plataformes MOOC ben conegudes són Udacity, FutureLearn, Miríada_X, edX, i la xinesa XuetangX, que té en oferta més de tres mil cursos.

La formació per mitjà dels MOOC ha donat oportunitats per a aprendre un ampli ventall de matèries a una bona part de la població global. En aquests darrers mesos de pandèmia, a més, molta gent ha cercat des del confinament propostes de formació virtual organitzada i amb vídeos de qualitat que els MOOC podien oferir-los. És així que l’augment de formació en MOOC ha estat, al llarg del 2020, espectacular.

Però, els MOOC són una oportunitat real per a la projecció de les llengües, per a mostrar la diversitat lingüística i desvetllar-hi l’interès global? Avanço una resposta provisional després d’analitzar algunes de les plataformes MOOC més conegudes i de més abast: són una excel·lent oportunitat, sens dubte, un magnífic aparador potencial de gran projecció, però la diversitat lingüística hi és escadussera i, a la pràctica, relativament poques llengües hi acaben tenint presència, com passa tantes vegades als espais basats en l’ús de la tecnologia, que sovint no van més enllà de fer servir o tenir presents algunes desenes de llengües (sense anar més lluny: el traductor de Google treballa ara mateix només amb cent vuit llengües). No vull oblidar, d’altra banda, en aquest escrit, que els MOOC no arriben a tothom: la bretxa digital en deixa lluny una part de la població del món entre la qual hi ha, precisament, persones d’edat avançada que són exponents d’una part de la diversitat lingüística amenaçada al planeta.

Vull fer-me ressò que l’organització Linguapax, de la qual formo part, acaba de llançar el MOOC sobre diversitat lingüística Linguistic Diversity: What for? a Coursera, amb el suport de la UAB. Es tracta d’una iniciativa que vol estimular el debat sobre la qüestió. El curs fa un recorregut, a partir d’una cinquantena de vídeos enregistrats per acadèmics, activistes i col·laboradors de l’ONG, per diversos aspectes rellevants relacionats amb la diversitat lingüística: qüestions transversals (legislació, educació, digitalitat…), llengua i territoris d’origen, llengües i moviments de població, revitalització lingüística, llengües i creativitat. Alguns vídeos del curs tenen la versió original en català (fins ara a Coursera el català apareixia tan sols a la subtitulació en una trentena de cursos), a més d’aparèixer també als subtítols. L’altra llengua vehicular del curs és l’anglès. El MOOC permet de sentir diferents llengües, ni que sigui ocasionalment (nahua, sard, francès, espanyol, hawaià, mapudungun, greko…) i mostra situacions i aporta reflexions sobre la diversitat lingüística d’alguns indrets del món (Camerun, Colòmbia, l’Índia, l’espai complex i riquíssim que són les grans ciutats del segle XXI…). Vull animar, des d’aquí, tothom que hi estigui interessat, a visitar el curs lliurement. En el moment de redactar aquestes ratlles el nombre d’inscrits és de més de cent persones i el curs ha tingut més de set mil visites.

Però aturem-nos un moment a Coursera. Quin grau de diversitat lingüística observem a la primera plataforma de MOOC? Per dir-ho ras i curt, la diversitat lingüística que conté no pot satisfer els parlants de moltíssimes llengües. Si bé és cert que Coursera encoratja els usuaris a proporcionar versions a més llengües dels vídeos i més materials del MOOC, la realitat és que a més de l’anglès, preceptiu en tots els cursos de la plataforma, hi trobem una cinquantena de llengües (la majoria com a opció de subtitulació). Es tracta (segons la classificació de la plataforma) de javanès, italià, grec, rus, polonès, croat, serbi, persa, xinès estàndard, xinès tradicional, ucraïnès, portuguès del Brasil, lituà, hongarès, àrab, hebreu, espanyol, albanès, neerlandès, portuguès, català, búlgar, romanès, alemany, hindi, vietnamita, coreà, turc, francès, txec, kazakh, afrikaans, nepalès, mongol, ruandès, tai, suec, macedònic, bengalí, malai, georgià, khmer, tàmil, marathi, telugu, japonès, eslovac, estonià, birmà, uzbek, danès, urdú i tagal.

Ara bé: Coursera organitza els seus cursos en onze categories (art i humanitats, negocis, ciències de la computació, ciència de dades, tecnologia d’informació, salut, matemàtiques i lògica, desenvolupament personal, ciències físiques i enginyeria, ciències socials i aprenentatge d’un idioma) i les llengües en què l’aprenent pot fer algun dels cursos en oferta com a mínim en totes aquestes categories i que, per tant, tenen una presència relativament transversal a la plataforma són, a més de l’anglès, tan sols el rus, el xinès, el portuguès, l’àrab, l’espanyol, l’alemany, l’hindi i el vietnamita.

També ens resulta interessant de veure quins cursos s’ofereixen a la categoria d’aprenentatge d’idiomes a Coursera (tipologia de cursos que són coneguts com a LMOOC, o MOOC de llengua), sense entrar a valorar els aprenentatges reals de llengua que hi fan els aprenents, ni unes altres qüestions controvertides de la pedagogia dels MOOC. La diversitat hi torna a ser baixa, i passa el mateix, per exemple, en plataformes com ara Miríada_X i XuetangX, enfocades a públics no anglosaxons. A Coursera s’hi ensenya sobretot l’anglès (cent vint cursos) i quant a la categoria ja prou explícita de les “altres llengües”, hi trobem una vuitantena de cursos, amb una presència molt destacada del xinès (gairebé la meitat dels cursos), el rus i, en menys mesura, l’espanyol. Els altres cursos d’idioma hi tenen una presència molt reduïda: el coreà, el francès, el japonès, el portuguès del Brasil i el suec. Val a dir que, en canvi, la plataforma es mostra diversa d’una altra manera. Conté cursos d’aprenentatge de llengües de mena molt variada (sobretot pel que fa a les llengües més representades): cursos per a preparar un nivell d’idioma, focalitzats en aspectes de gramàtica o de vocabulari, cursos per a preparar exàmens internacionals, cursos de destreses comunicatives, cursos orientats a propòsits específics o especialitats concretes (economia i empresa, salut, periodisme), cursos de llengua acadèmica, enfocats a l’àmbit laboral (presentacions, entrevistes), etc.

Les altres grans plataformes MOOC esmentades, que no podem analitzar aquí amb deteniment, presenten també una reducció molt dràstica de la diversitat lingüística i s’hi troben representades tan sols unes desenes de llengües. Ens sembla significatiu, a més, que les plataformes no encoratgin les interaccions multilingües dels participants als espais de debat, que les eines de traducció podrien ajudar a gestionar sense perdre la riquesa lingüística. És això el que hauríem d’esperar dels MOOC? El panorama és força decebedor si entenem aquests espais com a plataformes globals, que haurien de tenir unes polítiques compromeses amb la diversitat global.

Tot i aquesta reducció general de la diversitat lingüística, no vull deixar de reconèixer l’existència, aquí i allà, en diverses plataformes, de materials que projecten realitats lingüístiques desconegudes per a la gran majoria de la població i les fan emergir: són una possibilitat anecdòtica, numèricament, però amb un potencial que no s’ha de negligir. És així, per exemple, que es pot trobar un curs d’introducció al frisó a la pulcra plataforma britànica FutureLearn i un curs de llengua i cultura noongar, dels aborígens australians de l’estret de Torres, a edX. També em sembla rellevant l’oportunitat que donen aquestes plataformes, per mitjà d’alguns cursos, de debatre sobre multilingüisme i interculturalitat. Destaco, per exemple, els MOOC de FutureLearn Multilingual Practices: Tackling Challenges and Creating Opportunities, de la Universitat de Groningen, i Multilingual Learning for a Globalised World, sobre educació plurilingüe, de la Universitat de Glasgow. Quant a aspectes relacionats amb la interculturalitat, n’hi ha una bona representació als MOOC. En vull esmentar, com a mostra, un de la plataforma xinesa XuetangX sobre comunicació intercultural, Transcending Culture: Cultural Studies and Intercultural Communication, de la Universitat de Nankai, que compara les formes culturals xineses amb les d’unes altres cultures del món.

Com aquests darrers cursos que acabo de citar, el MOOC sobre diversitat lingüística que ha llançat Linguapax a Coursera és un curs de reflexió i debat. L’objectiu que persegueix no és “ensenyar diversitat lingüística”, sinó obrir un espai per a escoltar-la. Un espai que permeti d’aplegar les vivències, els sentiments, els reptes, les preocupacions, el dolor de llengua de totes les persones que puguin i vulguin deixar-hi el testimoni de la seva relació amb les llengües. Esperem que s’ompli de diversitat lingüística, una realitat que hauria de tenir molta més presència a les plataformes educatives massives i obertes d’abast global.

Enric Serra és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.