La cursa espacial del segle XXI: quan es viatjarà a la Lluna i a Mart?

  • La NASA té previst un calendari ple de missions, que podria competir amb les de la Xina i Rússia

VilaWeb
Alexandre Solano
19.05.2021 - 21:50
Actualització: 19.05.2021 - 23:05

L’Apollo 17 va ser l’última missió tripulada a la Lluna, el 1972, fa quaranta-nou anys i, d’ençà d’aquell moment, l’exploració espacial va restar relegada durant dècades. La presència d’exploradors robòtics a Mart, les iniciatives privades i, sobretot, els plans de viatjar i colonitzar la Lluna i Mart en un futur pròxim, han suscitat una expectació renovada entre la població.

Fa quatre anys que es va autoritzar el programa Artemisa de la NASA, amb l’objectiu de tornar a la Lluna l’any 2024, un pas previ del gran salt de la dècada de 2030, quan es vol portar la humanitat a Mart, el nou gran desafiament espacial. El programa compta amb la col·laboració de socis i companyies privades i té tres missions programades en pocs anys, cada una més complexa que l’anterior.

La primera, l’Artemisa I, es durà a terme a final d’enguany i és un vol no tripulat que orbitarà la Lluna. L’objectiu és provar, sense posar vides en perill, el coet de llançament SLS (Space Launch System) i la càpsula Orion, els nous components desenvolupats per l’agència espacial. La segona, l’Artemisa II, és prevista a final del 2022 o del 2023, i serà tripulada. Serà la primera vegada d’ençà del 1972 que els humans deixaran l’òrbita terrestre. En aquest cas és un viatge preparatori, que orbitarà el satèl·lit, però sense allunar-hi, com va fer l’Apollo 8 el 1968, un any abans de trepitjar la Lluna.

Space X Lluna

Finalment, el 2024 arribarà la gran fita, amb l’Artemisa III, que ha de tornar a portar la humanitat a la superfície lunar, amb la primera dona a bord. L’objectiu de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-hi roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol Sud lunar. L’any passat es va confirmar que allà hi havia aigua, que potencialment es podria purificar i utilitzar per beure, refredar equips i fins i tot per respirar i fabricar combustible. És un pas fonamental per a la colonització. També ho és per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada i seria clau per a la supervivència d’una colònia permanent.

Paral·lelament, la NASA té la intenció d’establir-hi una estació de pas, la Gateway, sis vegades més petita que l’Estació Espacial Internacional i que ha d’orbitar permanentment la Lluna, donant suport fonamental a les futures missions, tant a les que es dirigeixin a la superfície lunar com a les que viatgin més lluny. Els primers elements, el mòdul de propulsió i el mòdul d’habitatge, es podrien llançar el 2023 i l’estació estaria enllestida el 2028, moment en què l’Estació Espacial Internacional podria quedar en desús.

La colonització de la Lluna i Mart

Després de les tres primeres missions, entre el 2025 i el 2029, hi hauria missions encara més complexes, de llarga durada, amb mòduls d’habitatge sobre la superfície lunar. Es farien experiments i es provarien sistemes de reutilitzar aire i aigua i de conrear plantes, per exemple. Tot això serviria per a fer la presència cada vegada més permanent i també com a preparació per a Mart. No obstant això, són propostes que encara no s’han programat, i en gran part depenen dels nous descobriments tecnològics, els resultats dels experiments i l’èxit de les primeres missions.

L’explorador robòtic Curiosity, a Mart d’ençà del 2012, i el Perseverance, que hi ha arribat enguany, tenen, de fet, la missió d’estudiar l’habitabilitat del planeta (clima, vents, radiació…), intentar d’obtenir oxigen del monòxid de carboni, present a l’atmosfera, i també preparar una futura exploració humana. La NASA vol portar-hi humans durant la dècada del 2030, amb la vista fixada al 2035 o al 2038, un bon moment tenint en compte que cada vint-i-sis mesos tots dos planetes s’alineen a una distància més curta, fet que facilita els viatges interplanetaris.

Tanmateix, l’empresari Elon Musk encara és més optimista i fa pocs mesos que va dir: “És molt probable que els humans trepitgin Mart el 2026”, si no abans. En totes aquestes missions de la NASA, Space X, l’empresa de Musk, hi té un paper important: desenvolupa components diversos, però sobretot un sistema d’aterratge totalment reutilitzable que abaratiria molt el cost de les missions. A més, els tres anys vinents es preveu que aquesta empresa i Blue Origin, de Jeff Bezos, faran els primers viatges turístics a l’espai.

Rússia i la Xina, a la conquesta de l’espai

L’impuls definitiu de les missions podria ser la competició entre estats, com va passar ara fa mig segle entre l’URSS i els EUA. La Xina ha impulsat en poc temps el seu programa espacial, amb fites importants aquests darrers anys. L’any passat va ser el segon estat del món a plantar la bandera a la Lluna, enguany la sonda Tianwen-1 ha aterrat a Mart –també el segon estat a fer-ho, si s’exceptua la sonda de l’URSS, que es va quedar sense comunicació segons després d’aterrar– i té previst de fer una estació espacial exclusivament xinesa que seria operativa el 2022.

Mòdul de cabina central de l’estació espacial xinesa, posat en òrbita el 29 d’abril de 2021.

Per una altra banda, l’agència espacial russa, Roscosmos, té previst de llançar una missió no tripulada a la Lluna el 25 d’octubre de 2021, amb el mateix objectiu dels nord-americans d’estudiar l’aigua del pol sud lunar. Més tard, té marcat al calendari d’establir una estació espacial pròpia, operativa el 2030. I, entre les futures missions, vol fer un aterratge tripulat a la Lluna el 2035 i construir elements d’una base lunar el 2040. De fet, la Xina i Rússia han signat un acord per a desenvolupar instal·lacions conjuntes tant a la superfície com en òrbita de la Lluna.

Les missions semblen, ara com ara, un pas enrere de les de la NASA, però no seria estrany que aviat hi hagués una pugna entre estats per a crear la primera colònia permanent a la Lluna, enviar el primer astronauta a Mart o les futures fites que s’aniran definint. És la cursa espacial del segle XXI.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any