CUP govern

Arnau Comas és el responsable d’Unitat Popular de Poble Lliure, partit que forma part de la CUP i que divendres va difondre un comunicat en què cridava els anticapitalistes a entrar al pròxim govern de la Generalitat. La investidura fallida de Pere Aragonès per la manca d’acord entre ERC i Junts, tot i el suport de la CUP, ha endarrerit la formació del nou govern. Poble Lliure també ha avalat l’acord entre ERC i la CUP, però ha dit que és insuficient i que cal continuar treballant-hi. Damunt la taula de negociació hi ha el paper que ha d’assumir el Consell per la República, del qual Poble Lliure també forma part, però no la CUP.

Comas atén la trucada de VilaWeb per comentar l’actualitat política catalana, i adverteix ERC i Junts que en algun moment s’hauran d’asseure a negociar amb la CUP per assolir un acord a tres bandes. Per a Poble Lliure, la millor manera de fiscalitzar l’acció de govern és ser-hi, però Comas no concreta encara quines conselleries haurien d’assumir els anticapitalistes.

Quina valoració feu de l’abstenció de Junts a la investidura?
—Entenem que cada part té els seus interessos legítims. Si creuen que encara no hi ha les condicions per a la investidura, hi ha temps per a continuar negociant. No ens preocupa en excés.

Fa uns dies, la CUP es queixava que Junts havia deixat de negociar-hi.
—És obvi que la negociació haurà d’acabar essent a tres bandes. Nosaltres creiem que cal que la CUP sigui dins el govern per a fiscalitzar-lo i ser exigents. Hi hauria d’haver un acord molt més concret que l’actual, i més explícit en termes de política social i econòmica, i també de trencament democràtic amb l’estat espanyol. Al govern hi haurà ERC i Junts, i la CUP signarà, com a mínim, un acord de governabilitat. Però la solució òptima seria que entressin a l’estructura executiva. En algun moment caldrà que hi hagi la trobada a tres bandes. És complicat de veure com es pot fer això de manera independent, caldrà algun espai de concertació.

La militància de la CUP hauria d’avalar, llavors, aquest hipotètic acord a tres bandes.
—Si hi ha modificacions substancials de l’acord amb ERC, entenc que sí.

Quines conselleries creieu que hauria d’assumir la CUP?
—Ara mateix no tenim una proposta concreta. Creiem que cal entrar en aquest debat, al rovell de l’ou. Cal entrar al debat sobre quina és la millor manera perquè es duguin a terme aquestes propostes que s’han acordat. Són un bon punt de trobada, però no són les polítiques que proposaria la CUP. El problema és que s’executin i ens preocupa que l’acord quedi en paper mullat.

Els últims anys ha costat d’entrar en aquest debat sobre l’entrada de la CUP al govern?
—Entenem que legítimament hi ha militants i organitzacions de la candidatura que ho veuen d’una altra manera, però creiem que és un debat que s’ha de posar damunt la taula.

A l’acord amb ERC, el paper del Consell per la República queda rebaixat en una taula a cinc, amb els tres partits i l’ANC i Òmnium. Poble Lliure forma part del Consell, però la CUP no. Esteu d’acord que aquesta hipotètica taula hauria d’estar per sobre el Consell?
—És un tema delicat, central, de les negociacions. Sempre hem cregut que cal una institució com el Consell per la República. Si s’han de fer modificacions, parlem-ne. Una altra cosa és com ho concretem. Ens sembla evident que ha estat una eina útil i que pot continuar sent-ho.

La CUP dóna dos anys de marge a la taula de diàleg amb el govern espanyol. Proposeu que es faci algun avenç en clau nacional, mentrestant?
—És una de les qüestions més fluixes de l’acord. Podem estar d’acord en deixar un petit marge a la taula, però la clau no és quin termini li donem, ni tan sols com es materialitza el següent embat per la independència. La clau és fer d’una altra manera allò que hem dit que hem de fer d’una altra manera, construir estructures republicanes per afrontar la confrontació amb l’estat espanyol i disposar-ne el dia que anem a la confrontació. Això vol dir, primer, acordar mobilitzacions antirepressives i en defensa de les lleis socials suspeses. Segon, impulsar estructures republicanes, com ara el Consell per la República, que ens sembla fonamental. Tercer, l’Assemblea de Càrrecs Electes. Tenir institucions desvinculades de la legalitat espanyola és clau. Quart, donar suport a estructures clau per a l’alliberament nacional i de classe. Aquesta és la part més fluixa de l’acord, què fem ara i com preparem la confrontació democràtica amb l’estat espanyol. No ens sembla malament que s’acabi traduint en un nou referèndum, però la clau és què construïm mentrestant, que va ser el punt feble del 2017.

Tanmateix, la proposta d’ERC és d’acumular forces, ocupar espais de poder a la societat civil i fer inevitable un referèndum.
—Hauríem de negociar i collar una mica més. No podem passar dos anys més replegats. Això és un error. No hi ha cap contradicció entre la confrontació democràtica i l’acumulació de forces, s’ha demostrat a tot arreu, també a Catalunya. Si hi ha confrontació democràtica, hi ha acumulació de forces.

Aquest referèndum que la CUP situava el 2025, no pren rellevància a l’1-O?
—No és un debat moral. És un debat polític. Si arribat el moment entenem que és una eina que pot ser útil per a aconseguir la independència, benvinguda sigui. No és un debat moral sobre quin paper exacte ha de tenir l’1-O. Per a nosaltres és un moment fundacional del procés de trencament. Fins aquell moment s’havien acumulat forces, i l’1-O hi ha un canvi estructural i comença un procés de trencament que volem que duri el mínim possible. És un canvi de xip de la societat catalana. No es va poder aconseguir l’objectiu i ara cal treballar per a fer-lo possible. De quina manera acabarà esdevenint l’objectiu, ja ho anirem veient. Hem de construir les estructures per guanyar la partida a la següent ronda.

Respecte de l’acord amb ERC, s’hi inclou la moratòria de les bales de foam, però no la dissolució de la BRIMO. Tampoc no hi ha un canvi substancial a la retirada de la Generalitat de les causes contra activistes quan hi ha agents ferits. Eren dues demandes de la CUP.
—Entenc que l’equip negociador ha decidit de centrar-se en qüestions de política social i econòmica més materials. Evidentment, canviar el model de seguretat és una prioritat. Com a mínim en aquest acord es comença a abordar aquest aspecte; fins ara ni se n’havia parlat. Encara que els inicis siguin suaus, compartir la diagnosi que això que passa no pot continuar és un pas. No pot ser que la Generalitat hagi de sumar-se, per voluntat política o arrossegada per dinàmiques jurídiques espanyoles, a la criminalització del moviment independentista. També és evident que el cos de Mossos d’Esquadra s’ha de renovar, hi ha un problema greu de connivència amb l’extrema dreta. Cal fer feina a fons.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.