jordi cuixart

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, creu que la sentència del Tribunal Suprem espanyol és fruit d’un tribunal ‘parcial i polititzat’, amb un biaix ideològic que ‘xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament‘. Així ho ha alertat també l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, que ha demanat que es declari nul·la la sentència que condemna el president de l’entitat a nou anys de presó i d’inhabilitació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat on demana que es deixi sense efecte la sentència ‘desproporcionada’ com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol.

L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats. ‘Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació’, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. ‘Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular’, recorda Cuixart, ‘i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N’.

La posició ideològica prèvia del tribunal

Salellas també retreu la vulneració del dret de tenir un jutge independent i imparcial. Entén que el tribunal presidit per Manuel Marchena tenia una posició ideològica concreta i prèvia sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya. Un ‘prejudici polític’ a l’hora de dictar sentència que resulta ‘determinant’, com queda plasmat a la sentència: ‘El desenvolupament argumentatiu contra el dret a l’autodeterminació al qual dedica més de vint pàgines el Tribunal Suprem en la sentència és expressió d’un posicionament polític’. De fet, critica el tribunal per impedir a les defenses fer posicionaments polítics, i alhora fer-ho en la sentència en sentit contrari. En el mateix sentit, recorda que el delicte de sedició és un delicte contra l’ordre públic, i per tant no hauria de tenir relació amb l’autodeterminació.

L’interrogatori com a testimoni de la filòsofa Marina Garcés, apunta l’advocat de Cuixart, és un dels exemples més clars de la politització dels jutges. En aquesta sessió, recorda, es van ‘filtrar opinions del tribunal pel que fa a l’estratègia’ de defensa del president d’Òmnium. A més, considera que el Suprem no era l’òrgan competent per jutjar Cuixart, sinó que havia de fer-ho l’Audiència de Barcelona.

Aquesta crítica també s’amplia pel fet que el tribunal no va habilitar un sistema de traducció simultània perquè els acusats poguessin declarar en català.

Vulneració del dret de reunió i criminalització de la dissidència

En l’escrit presentat, l’advocat de Cuixart denuncia la vulneració de la llibertat ideològica del president d’Òmnium, en tant que el tribunal condemna la dissidència i la defensa de l’acció política independentista. Segons argumenta, el Suprem va qüestionar obertament durant tot el judici les idees de Cuixart i de l’entitat que presideix, també vulnerant el dret a reunió i d’expressió.

Aquests drets, apunta, ‘són infringits per la valoració que fa el Suprem de fets com les intervencions en actes públics o l’emissió de tuits com a elements d’incriminació d’un delicte greu com és el de sedició’. Per això, Salellas demana que el tribunal reconegui que Cuixart va actuar emparat pels seus legítims drets.

Vulneració de la presumpció d’innocència

La defensa de Cuixart també argumenta que no hi ha cap prova que justifiqui la condemna per sedició, que, a més, considera desproporcionada. Segons Salellas, la sentència no aporta elements que acreditin que es van impedir diligències judicials el 20-S a la conselleria d’Economia, que la policia havia d’utilitzar la força l’1-O, i que l’objectiu de les mobilitzacions era demostrar als jutges que a Catalunya havien perdut la seva capacitat jurisdiccional. La falta de proves, assegura l’advocat, vulnera la presumpció d’innocència de Cuixart i la resta d’acusats, i reitera que les conclusions del Suprem només poden provenir del seu propi prejudici o de les investigacions i conclusions de la Guàrdia Civil.

‘La sentència no conté un apartat específic destinat a l’abordatge de la qüestió provatòria’, denuncia. Una ‘omissió’ d’informació que és un indici clar de ‘vulneració del dret a la presumpció d’innocència’, i que demostra que la prova es va valorar amb ‘un interès que va més enllà del simple exercici de justícia d’un tribunal penal’, és a dir, amb un clar biaix polític. A això, Salellas suma altres vulneracions com la del dret fonamental al procés degut. Per exemple, sobre l’ordre dels interrogatoris, la denegació de preguntes, la impossibilitat d’exhibir vídeos, no poder consignar els motius de les protestes o no utilitzar la prova documental durant la fase testimonial.

A més, considera que part dels fets provats no se sustenten en cap declaració dels acusats, els testimonis o les proves documentals, sobretot pel que fa als fets de la conselleria d’Economia el 20-S, sobre els quals la defensa de Cuixart diu que en cap moment es va alterar l’escorcoll. Per últim, considera que les penes imposades són desproporcionades.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb