Les Illes, en crisi hídrica: un efecte irreversible del creixement sense límits

La situació és com més va més alarmant. Fa tan sols una setmana, la Mancomunitat del Pla de Mallorca ho advertia: els pous baixen i l’estiu pot acabar de ser el detonant d’una realitat que els experts ja temen que arribi a una situació irreversible. Hi ha crisi hídrica, no sols al Pla. A més, els aqüífers en general es troben en mal estat. A Eivissa, tretze aqüífers dels setze que hi ha estan malament. Com també el de Formentera. Com la meitat dels de Mallorca. Com quatre dels sis que hi ha a Menorca. El problema és crònic i empitjora progressivament. I cal tenir en compte que l’aigua subterrània representa el 72,5% del total dels recursos hídrics disponibles a les Illes.

“Fa més d’un any que estam en alerta. Per molt que hagi plogut a l’hivern i per molt que pareixi que havia de millorar, no hem sortit de l’alerta.” És el crit de socors de la presidenta de la Mancomunitat del Pla de Mallorca, Joana Maria Pascual. No és optimista. El nivell dels aqüífers ha baixat moltíssim. La pluja de l’hivern no és suficient per a recuperar els nivells òptims: “Crec que la situació ja no és reversible.”

Al Pla es van adonar que el nivell dels pous havia baixat tretze metres, tot coincidint amb l’arribada de la calor i la temporada turística. “Comença a fer calor, la gent ompl piscines, fa terrasses netes, rega jardins… i el consum es dispara. No donem l’abast per a abastir la població”, conta Pascual, també batllessa d’Ariany. L’estiu del 2025, almanco set municipis de Mallorca van aplicar restriccions al consum d’aigua potable.

Els municipis més tensionats d’aquesta zona són Montuïri, Algaida, Lloret i Santa Eugènia. El primer, fins a tot a l’hivern, s’ha d’abastir amb camionades d’aigua. L’any passat va arribar a gastar prop d’un milió d’euros en aquesta partida. Perquè no és sols un problema de l’estiu, sinó de tot l’any. La incertesa és màxima, perquè no es pot arribar amb camions a tots els pobles.

Com hem arribat fins ací?

El diagnòstic que en fa l’Aliança per l’Aigua va en la mateixa direcció que el de la mancomunitat. Juan Calvo, que n’és el director, reitera que la sobreexplotació dels aqüífers s’agreuja per una combinació de tres factors: el creixement urbanístic i humà; el canvi climàtic, amb sequeres com més va més llargues i intenses, i la crisi de governança, incapaç de respondre a aquesta situació.

“En un context de sobreexplotació i de canvi climàtic, no ho fem bé”, diu Calvo, en referència a la política impulsada pel govern. Recorda que a les Illes hi ha més consum urbà (entorn d’un 70%) que no pas agrícola, cosa extraordinària. De fet, a Eivissa i Formentera supera el 90%. “Si tenim poca aigua, més sequeres –i més fortes– i gran part de l’aigua que tenim la perdem pel camí, tenim un problema. I si hi afegim que no ens aturam en creixement en sòl rústic i urbà, aquesta situació només pot augmentar”, avisa.

El govern dóna carta blanca al creixement

En un context en què el consum urbà està disparat, tant l’Aliança per l’Aigua com el GOB han denunciat que la política del govern de Marga Prohens s’enfoca en la línia de créixer sense límits. Parlen d’un canvi normatiu que incrementa la destrucció del territori i la sobreexplotació dels aqüífers, com a culminació d’una seqüència de tres normatives aprovades del 2024: la llei 7/2024 de simplificació administrativa, la llei 4/2025 d’actuacions urgents i, ara, la llei òmnibus. De fet, aquesta darrera ha incorporat una disposició addicional que permet als ajuntaments d’aprovar o de desenvolupar planejaments urbanístics sense sol·licitar l’informe previ de suficiència hídrica al govern. És a dir, es debilita el control ambiental sobre el creixement en un moment crític.

Pascual ho té clar i diu que tot creixement urbanístic ha d’anar d’acord amb les possibilitats de cada municipi: “S’ha de tenir en compte que has de poder donar aigua, com has de poder donar educació o tots els serveis que es necessiten. No pots augmentar la població sense tenir en compte els recursos de la zona.” I afegeix que els tècnics amb qui parla li ho pinten tot molt negre.

“Les Illes es converteixen en una urbanització”, diu Calvo. “Per mi és un contrasentit. Garantir la sostenibilitat ja no és una qüestió ambiental, és una qüestió de supervivència com a illes. A tots ens interessa: als ciutadans, per tenir aigua de qualitat a les aixetes, però també als empresaris, hotelers i agricultors”, afegeix. A tot plegat, adverteixen les organitzacions, s’hi afegeix un altre factor: el turisme, que gasta un litre d’aigua de cada quatre a l’arxipèlag. De fet, Pascual explica que s’han detectat dos xalets –no es pot assegurar que siguin d’ús turístic, encara que se sospita que sí– que consumeixen quinze tones diàries d’aigua. Per tot plegat, entitats ecologistes ja parlen d’un suïcidi en termes ambientals.

Hi ha municipis que perden més de la meitat de l’aigua

Aquestes normatives que possibiliten més creixement s’aproven també en un moment en què es mantenen pèrdues d’aigua elevades a la xarxa de subministrament. Per exemple, només a Campos se’n perd més d’un 60%. A Artà, també més de la meitat: un 54%. A Eivissa i Menorca també es troben amb problemes greus en municipis com ara Sant Josep, Santa Eulària i Ciutadella.

De fet, malgrat el mal estat general dels aqüífers per la sobreexplotació a què són sotmesos, alguns municipis lligats als que estan en bon estat també han hagut de recórrer a camions cisterna per a subministrar aigua a la població. És una situació que passa molt a la serra de Tramuntana, per les pèrdues que hi ha. Calvo parla de “sequera tècnica”, perquè hi ha incapacitat de mantenir i millorar les infrastructures.

“L’objectiu del pla hidrològic és recuperar el bon estat de les masses d’aigua. Es revisa cada sis anys i cap pla no ha aconseguit aquest objectiu. Hem anat a pitjor”, diu Calvo, que recorda que no s’hi parla de pressió humana. De fet, avisa que per molt bé que es faci el pla, si no s’atura el creixement insostenible és impossible d’anar a millor.

Problemes principals

A curt termini, ja es veuen els efectes principals de la crisi hídrica. En sòl rústic, com més va més habitatges queden amb els pous secs. A l’estiu, no hi ha prou camions cisterna per a tots. Habitatges, negocis i agricultors es queden sense aigua. “Això implica una pèrdua de la qualitat de vida bàsica de la ciutadania, pot amenaçar negocis i pot implicar el tancament d’explotacions agrícoles”, diu Calvo. La situació es veu més alarmant a Eivissa i Mallorca.

A les ciutats, també es perd qualitat de l’aigua. En alguns aqüífers sobreexplotats, hi acaba entrant aigua de la mar. Molts de pobles han d’establir un horari per a tancar l’aigua, o reduir-ne la pressió. “Com a societat tenim prou informació per a veure que no anem bé. El sentit comú diu que s’ha d’aturar el creixement urbanístic. Però s’amaga el cap sota l’ala per no veure la realitat”, apunta el director de l’Aliança per l’Aigua.

Les solucions són pedaços i arriben tard

Ara com ara, les solucions que s’han proposat són pegats. Com, per exemple, l’ús d’aigua dessalada. Tant l’Aliança per l’Aigua com el GOB diuen que té un cost energètic molt elevat, però que també comporta un efecte rebot: com que hi ha més recursos, encara afavoreix més creixement urbanístic. “És una escapada cap endavant”, diu Calvo, atès que implica deixar-ho tot en mans d’una tecnologia que arriba tard. “Una dessaladora tarda deu anys a construir-se. I fa un efecte reclam, perquè diuen que així es pot créixer. Però quan arriba la dessaladora, llavors ja no és suficient i en fa falta una altra.”

Sobre aquestes solucions que es proposen a una dècada vista, Pascual també és ben pessimista: “No crec que els aqüífers aguantin sis anys o set.”