24.06.2026 - 21:40
The Washington Post · Mary Ilyushina, David L. Stern i Natalia Abbakumova
Aquest mes, una parella de moscovites de mitjana edat i el seu fill adolescent viatjaren a Crimea per passar uns quants dies de vacances a les platges de la mar Negra. Abans d’emprendre el viatge, tanmateix, la família omplí uns quants bidons de gasolina d’estiu i s’aprovisionà de conserves i més aliments, com si s’adrecés a una zona de guerra. En certa manera, s’hi adreçaven.
Un dels grans epicentres turístics de l’URSS, Crimea –la península ucraïnesa que Rússia envaí i annexionà il·legalment l’any 2014–, s’ha convertit en una de les grans joies de la corona de la Rússia del president Vladímir Putin, que l’ha convertida un centre logístic clau per a les operacions militars de l’exèrcit rus al sud-est d’Ucraïna.
Ara que la guerra ha entrat al cinquè any, tanmateix, aquesta visió sembla com més va més lluny de la realitat. Aquestes darreres setmanes, Ucraïna ha sotmès Crimea a un blocatge logístic asfixiant: ha atacat amb drons moltes de les carreteres i infrastructures per on Rússia transporta tropes i armes cap al front.
Els drons ucraïnesos també han bombardat ponts ferroviaris, punts de control i refineries de petroli, i han abocat la península a una crisi de subministrament de combustible que també afecta gran part del sud i l’oest de Rússia. Les autoritats russes de Crimea han suspès la venda i la distribució de benzina durant aquest cap de setmana passat, fins i tot per als ciutadans amb vals de racionament.
El resultat de tot plegat és que l’arribada de turistes russos a la regió, que augmentà després de l’annexió, ha caigut en picat, cosa que fa perillar un dels grans motors de l’economia de Crimea.
Els intents de l’exèrcit ucraïnès d’aïllar la península de la resta de Rússia, que han guanyat força aquests darrers dies, formen part d’una estratègia més àmplia amb què es pretén “exportar” la guerra a territori rus, juntament amb atacs a gran escala amb drons contra posicions a Moscou.
Mikhaïl Razvojàiev, el governador de Sebastòpol, explicà dilluns que la ciutat més gran de Crimea, amb mig milió d’habitants, havia quedat sense reserves de combustible i que s’havia decidit de no encendre l’enllumenat públic per a estalviar energia. Les autoritats de Crimea també han instat els ciutadans a no fer servir l’aire condicionat, tot i que les temperatures s’han enfilat repetidament per sobre dels vint-i-cinc graus aquests darrers dies; també s’han decretat serveis mínims a la xarxa ferroviària durant uns quants dies.
Els drons ucraïnesos també han atacat tres transbordadors de vehicles dels cinc que travessen l’estret de Kertx, que connecta Crimea i la península russa de Taman, cosa que obligà les autoritats a interrompre el servei i deixà uns set-cents vehicles varats en un costat de l’estret dissabte a la nit.
El cèlebre campament soviètic d’Artek, al sud de Crimea, que el govern Putin sovint ha fet servir com a símbol del prestigi de l’estat, ha hagut de cancel·lar les sessions d’estiu i evacuar els nens.
“Havia llegit alguna cosa sobre camions cisterna en flames, sobre drons, i ens vam imaginar que ens trobaríem un panorama molt semblant al d’una zona de guerra”, explica a The Washington Post una família d’estiuejants moscovites, que fa declaracions anònimament per por de represàlies del govern. “No hi havia drons, però sí camions cisterna atacats. En vam veure. A les gasolineres, els veïns feien cua durant vuit hores o més per a aconseguir vals de benzina.”
El blocatge dels enllaços viaris i ferroviaris amb Crimea, si més no de manera intermitent, podria infligir un revés estratègic important a les forces russes desplegades al sud-est d’Ucraïna, un dels punts més calents del conflicte, atès que l’exèrcit depèn dels enviaments provinents de la península.
“Ben aviat, Crimea es convertirà en una illa. I això podria tenir conseqüències molt inesperades per als russos”, va dir el ministre de Defensa ucraïnès, Mikhailo Fédorov, en una entrevista publicada fa poc YouTube.
A final de maig, l’exèrcit ucraïnès decretà un “blocatge logístic” sobre Crimea. Va prometre de “destruir sistemàticament la logística, els magatzems, els punts de comandament i les rutes de subministrament russes”.
La geografia de Crimea, que no té connexió terrestre amb Rússia, ha estat un dels grans maldecaps logístics amb què el Kremlin ha hagut de bregar d’ençà de l’annexió de la península. El 2018, Moscou inaugurà un pont de 4.000 milions de dòlars que permet de travessar els quinze quilòmetres de l’estret de Kertx amb cotxe.
Un dels objectius declarats de la invasió russa d’Ucraïna era obrir una ruta terrestre que connectés Crimea amb Rússia per l’est d’Ucraïna, sota ocupació de Moscou. La carretera R-280 es va convertir en aquest “pont terrestre”, que travessa les ciutats ucraïneses capturades de Melitópol i Mariúpol.
Les millores en els drons de mitjà abast fabricats a Ucraïna han fet decantar la balança de la guerra aèria a favor de Kíiv, que ha esdevingut capaç d’atacar posicions com més va més endins de Rússia –incloent-hi el corredor terrestre que connecta Crimea amb la resta del país, rebatejat com a “autopista de la mort”.
D’ençà de final de maig, Ucraïna també ha començat a atacar terminals petrolieres i refineries, com també tres punts de pas –Armiansk, Henitxesk i Txonhar– que connecten el territori ucraïnès sota ocupació russa amb la península: Txonhar, de fet, ha estat atacat tres voltes aquest mes, segons l’exèrcit ucraïnès. Els drons russos també han atacat el pont ferroviari de la línia Kertx-Djankoi, que les forces russes empren per a transportar material i combustible al front sud de la guerra.
Alguns vídeos publicats a les xarxes socials aquests darrers dies, i pendents de verificar, mostren, aparentment, vehicles destruïts de combois de l’exèrcit rus cremant al voral de la carretera.
“Pràcticament no hi ha carreteres segures per a l’ocupant al sud i l’est del nostre estat”, va dir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en un discurs a començament d’aquest mes. “Aquesta és una prova més que no concedirem ni un respir a l’ocupant –afegí Zelenski–. També ho veiem en l’escassetat, sobretot de benzina, a Crimea i les altres regions ucraïneses ocupades.”
El pont de Kertx fou greument malmès en un atac amb cotxe bomba ucraïnès l’any 2022; d’aleshores ençà, el transport de combustible a través del pont ha quedat prohibit. Tanmateix, continua essent la via predilecta de la majoria de turistes russos que viatgen a Crimea: cada estiu hi transiten milions de persones, majoritàriament amb vehicle privat.
Els representants del sector turístic rus han alertat que les reserves hoteleres a la península han caigut d’un 50% en comparació amb el maig. “No hi ha escassetat d’aliments, l’única cosa que escasseja és fajol i sucre. Hem recorregut Crimea sencera i n’hem vist les platges completament buides –explica la família de turistes russos–. No vam veure cap indici de vessaments de combustibles a l’aigua, però els veïns ens explicaren que alguna volta n’havien vist a les roques.”
Ara com ara, la temporada alta a Crimea sembla penjar d’un fil. Fins i tot els blocaires militars russos, defensors ferms de la guerra, han instat les autoritats de Crimea a fer una crida als ciutadans russos perquè evitin de viatjar-hi. “Només per curiositat: hi ha hagut algun anunci oficial, recomanació o crida als ciutadans perquè no s’arrosseguin fins a Crimea aquest estiu? O ens espera una emocionant aventura per a evacuar dos milions (de mitjana) d’estiuejants i banyistes?”, escrigué al seu bloc personal Dmitri Steixinel, periodista del Komsomólskaia Pravda. I afegí: “Seria bo de fer-ho com més aviat millor –abans no comenci la temporada–, tenint en compte com poden arribar a ser imprudents i despistats els nostres conciutadans.”
Aleksandr Serguéiev, un blocaire pro-rús que viu a Crimea d’ençà de l’annexió de la península, l’any 2014, escrigué: “Viatjar a Crimea en aquest moment és PERILLÓS! Em remeto als atacs contra trens, autobusos i cotxes que han deixat víctimes mortals.”
Serhiy Morgunov ha col·laborat en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
