03.03.2017 - 22:00
Un dels vice-presidents del Parlament Europeu, el grec Dimitrios Papadimoulis, va reclamar ahir una ‘solució política i democràtica per a Catalunya’. Papadimoulis és el líder del grup de Syriza al Parlament Europeu i diu que cal obrir ‘negociacions’ des d’una ‘mentalitat oberta’ per trobar ‘solucions intel·ligents’, mentre recorda que ‘la gran majoria dels catalans volen un referèndum’. En conseqüència, afirma que ‘és important trobar un camí democràtic perquè el poble català pugui expressar la seva voluntat política’, un camí que sigui ‘acceptat’ amb ‘obertura de mires des de l’estat espanyol’.
Papadimoulis també va signar el manifest per un referèndum acordat, una signatura que s’afegeix a la d’eurodiputats de diversos estats, com la sueca Ska Keller o la portuguesa Marisa Matias, que ja han expressat el seu suport al referèndum. I en les darreres hores, s’ha sabut que també el signaven l’ex-president de la Polinèsia, Òscar Temaru, el president del parlament cors, Jean-Guy Talamoni, i un dels candidats a la presidència de la República Francesa.
Ahir es va fer públic també un informe de la poderosa Fundació Konrad Adenauer que avisa el PP que no pot combatre l’independentisme català ‘només amb jutges i policies’. En el mateix text, la fundació diu que el problema català pot causar un conflicte molt seriós a Espanya si es continua tractant només per la via repressiva. La Fundació Adenauer té el seu origen en la CDU de la cancellera Merkel i, curiosament, assessora el PP espanyol. L’informe és signat pel cap de l’oficina de la Fundació a Madrid.
Aquestes són només algunes de les veus que es van alçant per demanar un canvi d’estratègia del govern espanyol i advertir que el camí de la judicialització ni és útil ni s’entén fora de l’estat. Aquestes veus han anat creixent i prenent força conforme l’estratègia de judicialització s’enduria.
Així, en ocasió del judici contra Artur Mas, hi va haver reaccions molt impactants, com la que va fer el ministeri d’Afers Estrangers del Canadà, que va dir en seu parlamentària que advertiria Espanya que cal respectar els drets humans. O el govern de Suïssa, que va arribar a oferir-se al govern espanyol per ensenyar-li com funciona la democràcia directa.
Poc abans, en ocasió de la conferència al Parlament Europeu de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, eurodiputats de tots els grups, excepte de l’extrema dreta, van manifestar la seva preocupació per la deriva autoritària del govern espanyol. Malgrat les amenaces del PP espanyol a la conferència, es van poder veure una trentena d’eurodiputats de setze estats, incloent-hi del PP, com l’hongarès László Tökés, o dels socialistes, com la portuguesa Ana Gomes. Molts d’ells van fer declaracions públiques de suport al referèndum i discrepants amb l’estratègia del govern espanyol. Gomes va arribar a reclamar la implicació de la Unió Europea en la recerca d’una solució al cas català.
La persecució judicial del 9-N ha fet créixer el malestar que governs i polítics europeus han anat acumulant els darrers anys per l’actitud antidemocràtica del govern espanyol. En estats com Dinamarca, Bèlgica o Irlanda, hi ha hagut posicionaments dels respectius parlaments, mentre que a Finlàndia, Estònia o Suïssa s’han creat grups de suport a Catalunya, amb participació de parlamentaris de tots els colors.
