Creix el risc d’augment de la morositat

  • La meitat de pimes no sap si podrà tornar els crèdits rebuts, perquè el retard en la recuperació de l'activitat pels rebrots de la covid-19 ha deixat la liquiditat en una situació límit

Jordi Goula
01.10.2020 - 19:50
VilaWeb

Arran de la situació econòmica originada per la crisi de la covid-19, moltes empreses no podran satisfer els compromisos de devolució quan s’acabi el període de carència, l’abril de l’any vinent. Un 28,5% de les pimes no podrà tornar els crèdits en el termini establert i un 26,5% diu que no ho sap, segons la darrera enquesta de la PIMEC. Per això, l’entitat troba necessari d’aplicar solucions de reforç dels fons propis i adaptar els requisits d’aquestes línies de finançament a la situació derivada de la pandèmia i a les necessitats del teixit productiu.

Això que diu l’enquesta té tota la lògica. Així com s’han allargat els ERTO pel retard de la normalització de l’activitat, si les empreses no fan els ingressos necessaris, difícilment podran tornar els diners que els han deixat. En realitat, segons la perspectiva actual dels analistes la recuperació econòmica no s’aconseguirà fins passat el 2021, és a dir, més de dotze mesos més enllà respecte de la previsió inicial. Tot s’ha endarrerit. Aplicant la mateixa regla de tres que als ERTO, la PIMEC demana d’allargar el termini per a retornar els crèdits ICO i de l’ICF-Avalis a sis anys, amb els dos primers de carència. Recordem que ara són a un any i cinc, respectivament.

Em diu Antoni Cañete, secretari general de la PIMEC, que la cosa va molt de debò i que per primera vegada la situació afecta les pimes però també les grans empreses. Em recorda que, en total, s’han prestat 140.000 milions en crèdits ICO i similars i que caldrà tornar-los a partir de l’abril. ‘Si no s’allarga el període de carència i de retorn, les empreses s’encararan a tres possibilitats: retallar despeses, és a dir, acomiadar personal; demanar més crèdit, cosa que serà molt complicada perquè els balanços ja tenen molt endeutament i els bancs no voldran arriscar-se més; i la tercera, i la més fàcil, senzillament, no pagar als creditors i a veure què passa. Aquesta seria la pitjor decisió, perquè agreujaria la situació en la cadena de pagaments.’

És bo que es comencin a fer aquestes previsions quan manquen encara uns quants mesos per a l’abril, però la realitat és la que és. I no pinta bé. Aquests dies hem tingut dos advertiments importants. Per una banda, un informe del Banc d’Espanya, ‘Evolució recent del finançament i el crèdit bancari al sector privat no financer’, que constata que els impagaments poden créixer aquests mesos, tot reforçant la idea del risc de morositat si no s’amplia el període de carència en els crèdits ICO. I, per una altra, l’FMI, que ahir feia una alerta als bancs, tot assegurant que l’impacte de la covid-19 a la banca espanyola podria eixamplar-se per la severitat de la recessió, de manera que recomanava que impulsessin polítiques prudents de repartiment de dividends i continuessin racionalitzant els costs.

Les empreses, doncs, obren un altre front molt important, ben previsible. Mentre l’activitat no permeti d’obtenir prou ingressos per tirar endavant i tornar els crèdits, demanen una pròrroga, en forma de carència. Penso que l’ICO i les entitats prestadores es trobaran obligades a concedir-la, si la pandèmia no afluixa i no permet una certa normalitat en el dia a dia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any