cel·lules mare

Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han aconseguit crear minironyons íntegrament amb cèl·lules mare pluripotents humanes, dotar-los de reg sanguini i que siguin similars al d’un embrió de sis mesos, i tot això en un procediment que dura només vint dies.

L’avanç, que avui publica la revista ‘Nature Materials’, suposa, segons ha explicat a Efe la directora d’aquesta investigació a l’IBEC, Núria Montserrat, un ‘salt qualitatiu’ en el desenvolupament de teixits per investigar malalties, provar fàrmacs i en un futur poder fer trasplantaments de teixits.

Els nous minironyons creats per l’IBEC, amb la col·laboració de l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, el CSIC i el Salk Institute for Biological Studies (EUA), es diferencien dels ‘minironyons quimèrics’ aconseguits el 2013 i millorats després el 2015, en què aquests estan completament formats per cèl·lules humanes, a diferència dels anteriors, que barrejaven cèl·lules humanes amb les de ratolins.

També es diferencien que els anteriors havien aconseguit imitar minironyons d’un embrió de tres mesos i aquests són més adults, comparables al ronyó d’un fetus de sis mesos, i en el procediment per aconseguir-ho tarden 20 dies, i no 25 o 30 com en els models anteriors.

‘Aquest organoide, a més, l’hem aconseguit cultivar en un biomaterial, un hidrogel, que simula la duresa de l’ambient embrionari, la placenta o l’ou, i, amb la membrana d’un embrió de pollastre hem aconseguit que es vascularitzi, que tingui reg sanguini i fins i tot que creixi’, ha detallat Montserrat.

La importància de l’avanç està en el fet que ara els investigadors, segons la científica de l’IBEC, ‘podrem estudiar directament en aquest organoide al laboratori com evoluciona si el sotmetem a les condicions, per exemple, d’un diabètic o d’altres malalties, o veure com li afecten determinats fàrmacs’.

Per a aquestes investigacions, també és molt important, segons Núria Montserrat, haver aconseguit reduir a tan sols 20 dies el procés per crear aquests minironyons, que cada vegada s’assembla més a l’òrgan neonatal, amb la qual cosa ‘estem més a prop d’un teixit que pugui ser trasplantat, tot i que encara lluny de poder trasplantar un ronyó creat artificialment’.

‘Hem vist que al nostre biomaterial -un hidrogel- amb les membranes embrionàries d’ous, els minironyons es vascularitzen en dos o tres dies imitant artificialment el microambient en què es desenvolupen els ronyons a la naturalesa’.

Montserrat, que reconeix que per als neòfits la seva sembla una investigació ‘molt Frankenstein’, ha destacat que el ronyó ‘és un òrgan molt complex, està implicat en moltes malalties primàries i afectat per d’altres de secundàries’ i amb aquest nou avanç poden veure ‘com es formen els vasos sanguinis al ronyó, com irriguen, com actuen i creixen les nefrones’.

Segons Montserrat, ‘costa molt crear artificialment teixits que s’assemblin als de sis mesos de gestació, i més fer-ho en un procés curt de 20 dies i amb un nivell qualitatiu que ens permet treballar amb ell en viu’.

La investigadora ha puntualitzat que de moment la ciència només ha estudiat com es comporten i funcionen unes poques dels 23 tipus de cèl·lules diferents que hi ha en un ronyó, pel que encara estan lluny de fer un ronyó artificial trasplantable, ‘encara que estem prop de fer-ho amb algunes cèl·lules concretes de manera efectiva’.

Els investigadors de l’IBEC ja han començat a comparar les cèl·lules del minironyó vascularitzat amb el comportament de les de pacients de l’Hospital Clínic en condicions, per exemple, d’estrès o de diabetis amb la intenció d’acostar-se a la producció de cèl·lules.

Segons Montserrat, aquest avanç en el camp de la regeneració renal obre la porta a nous progressos per a aplicacions en medicina personalitzada i per desenvolupar biomaterials amb capacitat instructiva.

‘Aquest procediment que presentem pot ser aplicat de manera immediata als laboratoris que treballin en el modelatge de malalties del ronyó’, ha conclòs Montserrat.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb