01.08.2021 - 21:50
Durant gairebé un any i mig de pandèmia, les mesures restrictives per a frenar-la han anat variant segons la incidència del virus. Malgrat que l’estat espanyol hagi avançat els Estats Units en el nombre de vaccinacions diàries, ens trobem en plena cinquena onada de la pandèmia.
La part positiva és que, durant aquest temps, s’han desenvolupat uns quants vaccins amb una efectivitat més que provada i s’ha investigat sobre els factors que poden influir tant en el contagi com en la clínica de la covid-19.
En aquest sentit, i tal com passa amb més malalties, com més va més atenció es fa a la possible implicació de la microbiota en la covid-19.
L’òrgan oblidat
La microbiota (o microbioma) intestinal es pot definir com una complexa comunitat de microorganismes, principalment bacteris, que resideixen al nostre intestí i que pot aconseguir un pes d’aproximadament dos quilograms.
Cal destacar que la microbiota intestinal té un rol important a la digestió d’aliments (participa en l’extracció de nutrients) i a la síntesi d’alguns nutrients (produeix diferents metabòlits i regula la funció immune). La composició de la microbiota (riquesa i varietat de microorganismes) es veu afectada per factors com ara els hàbits dietètics i l’estil de vida (activitat física). I els canvis poden tenir conseqüències a la salut.
A més, també s’han descrit alteracions de la microbiota intestinal (disbiosis) associades a malalties com ara l’obesitat, la diabetis tipus 2 i la malaltia del còlon irritable.
Microbiota pulmonar: més enllà de l’intestí
Però la microbiota no és tan sols a l’intestí. Al pulmó també hi ha bacteris, principalment bacteroïdets, firmicuts i proteobacteris.
A més, se sap que existeix una espècie de comunicació creuada entre l’intestí i el pulmó (eix intestí-pulmó) mediada, almenys en part, per la microbiota. Per tant, se sap que els metabòlits que es produeixen quan hi ha una inflamació a l’intestí (endotoxines) poden afectar el pulmó. I a l’inrevés: les infeccions respiratòries podrien afectar la composició de la microbiota intestinal.
Així, com que els símptomes gastrointestinals (vòmits, dolor abdominal i diarrea) solen ser relativament freqüents en pacients amb covid-19, s’ha proposat que aquestes afectacions poden derivar de l’eix intestí-pulmó. Cal no oblidar que tant l’epiteli pulmonar com l’intestinal formen part del sistema immunitari de les mucoses.
La relació intestí-pulmó pot obrir la porta a futures recerques i intervencions que permetin de fer front al virus de manera més efectiva.
La microbiota, l’eix intestí-pulmó i la covid-19
Tot i que el SARS-CoV-2 afecta principalment el teixit pulmonar, ara sabem que és capaç d’infectar el tracte gastrointestinal. Així doncs, encara que el símptoma principal de la covid-19 sigui la síndrome de dificultat respiratòria aguda, també pot interactuar amb la microbiota intestinal, tot augmentant la producció d’intermediaris proinflamatoris.
De fet, s’han trobat grans quantitats de virus replicants (principalment en cèl·lules epitelials) en biòpsies d’intestí prim i còlon de pacients amb covid-19.
És per això que s’ha suggerit que la gravetat més accentuada de la covid-19 en persones amb obesitat o amb diabetis tipus 2 pot ser deguda a la disbiosi característica d’aquesta mena de malalties metabòliques. En aquests casos, la disbiosis pot donar lloc a una resposta inflamatòria descontrolada del sistema immunitari a la infecció per SARS-CoV-2, tot produint un alliberament massiu de citocines proinflamatòries anomenada “tempesta de citocines”.
Per una altra banda, s’ha observat una correlació negativa entre els símptomes gastrointestinals prolongats i la riquesa i diversitat de la microbiota intestinal en pacients amb covid-19. Això pot tenir relació amb una resposta immunitària alterada, que alentiria l’eliminació de SARS-CoV-2.
A això se li suma que en pacients amb covid-19 i síndrome de dificultat respiratòria aguda s’ha identificat la presència de microbiota intestinal dins els pulmons. I això suggereix que la covid-19 pot alterar l’eix intestí-pulmó, tot provocant una retroalimentació entre l’estat inflamatori de l’intestí i el pulmó.
De fet, un estudi fet fa poc en un hospital d’Amsterdam va concloure que tant la càrrega bacteriana com la presència de microbiota intestinal al pulmó eren predictors del desenllaç de la malaltia en pacients crítics amb covid-19.
En aquest mateix estudi van trobar també que la microbiota pulmonar de pacients de covid-19 era diferent en pacients amb síndrome de dificultat respiratòria aguda i sense. Tot apunta al fet que la diferència seria causada per una presència més gran de microbiota intestinal al pulmó dels pacients amb complicacions.
La microbiota com a possible diana terapèutica a la covid-19
Tot i que encara no es coneixen en profunditat els mecanismes implicats en aquesta relació intestí-pulmó-covid-19, els resultats disponibles fan pensar que està implicada en el desenvolupament i la gravetat de la malaltia. En aquest sentit, es considera que les intervencions capaces de modular o recuperar la composició de la microbiota intestinal poden ajudar a reduir la gravetat de la covid-19.
Avui dia es fan molts estudis clínics sobre la potencial utilitat de probiòtics, prebiòtics i simbiòtics a la covid-19. Malgrat que els resultats disponibles d’aquestes intervencions són encara escassos, podem afirmar que la recuperació de la microbiota intestinal afavoreix una producció més gran de metabòlits amb efecte anti-inflamatori per part de bacteris comensals.
Iñaki Milton Laskibar és investigador post-doctoral al Cardiometabolic Nutrition Group, d’IMDEA Alimentació. També és investigador al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) a la Universitat del País Basc. María Puy Portillo és catedràtica de Nutrició a la Universitat del País Basc i membre del CIBERobn. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.
