La Cova Dones de Millars esdevé la cova-santuari amb més inscripcions llatines de tot l’Imperi romà

L’última campanya arqueològica feta a Cova Dones, a Millars (Canal de Navarrés), podria convertir-la en la cova-santuari amb el nombre més elevat d’inscripcions llatines conegudes de tot l’Imperi romà. Els treballs, desenvolupats els mesos de maig i juny d’enguany, han permès de documentar-hi almenys cent vint inscripcions llatines. La majoria daten dels segles I i II dC, enfront de la quinzena que es coneixia fins ara.

Les inscripcions revelen el paper de les dones en la vida ritual del santuari. “Els resultats preliminars indiquen que Cova Dones va ser una cova-santuari freqüentada per dones, perquè entre les inscripcions documentades fins ara hi apareixen diversos noms femenins”, ha detallat l’equip investigador, encapçalat per Aitor Ruiz-Redondo, de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó de la Universitat de Saragossa (Unizar), i Virginia Barciela, de l’Institut Universitari d’Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant (UA).

Les lectures epigràfiques fetes durant aquesta campanya per l’especialista Silvia Alfayé, professora d’Història Antiga de la Unizar, i Sergio García-Dils, professor de la UNED de Sevilla i director de l’Escola d’Espeleologia espanyola, aporten informació sobre la presència femenina al santuari subterrani de Dones, segons que ha explicat la UA en un comunicat.

“Gràcies a cinc inscripcions votives, sabem amb seguretat que en època romana es va venerar a la cova una deessa que anomenaven reverencialment Domina, “la Senyora”, i que les dones van tenir una participació activa en el seu culte. En tres s’hi pot llegir “MALACI”, una advocació inèdita per a referir-se a una deessa fins ara desconeguda. Aquesta deessa tenia una advocació concreta, potser relacionada amb l’aigua, la lectura definitiva de la qual estudiem actualment”, explica Alfayé.

De moment, l’equip considera unes quantes possibilitats sobre la interpretació precisa d’aquestes advocacions. En qualsevol cas, “l’existència d’almenys cinc inscripcions dedicades a aquesta mateixa divinitat demostra que no es tracta de visites esporàdiques amb una finalitat religiosa genèrica, sinó d’un culte específic a una deïtat concreta”.

“Així mateix, el fet que els textos es concentrin en una zona precisa i delimitada de la cova, allunyada de l’entrada, confirma que es tracta d’un culte organitzat”, ha explicat García-Dils.

Per la seva banda, Barciela ha assenyalat: “A més, al santuari hi trobem nombroses fusaioles, cosa que probablement indicaria l’ofrena de fusos, un instrument de treball tèxtil que, en l’antiguitat, s’associava a l’àmbit femení. Aquest fet encaixaria amb les evidències epigràfiques que apunten a una participació activa de les dones al santuari.” “Sobre això, caldria reflexionar sobre el primer nom escrit que fa referència al jaciment: Cova de les Dones. És possible que es tracti de la fossilització d’un topònim que al·ludeix a la presència de dones o d’entitats femenines a la cova mateixa”, puntualitza la investigadora.

Els textos es concentren en una sala concreta de la cavitat que els investigadors han denominat “santuari romà”, situada a més de dos-cents metres de profunditat i descoberta el 2024. Les inscripcions són a les parets i als sostres de la sala. El sòl té petites basses naturals, anomenades gours, que retenen l’aigua de les galeries subterrànies i en les quals els qui visitaven el santuari dipositaven ofrenes materials de mena diversa.