25.07.2026 - 21:40
Comencem la repassada amb dades de vendes de cotxes. Malgrat que les marques europees no cessen de repetir que no hi ha la “demanda esperada” de cotxes elèctrics, que és una manera de pressionar les autoritats europees perquè rebaixin els objectius d’emissions, les dades de vendes presenten una realitat oposada. Segons l’informe mensual de la patronal ACEA, el juny passat es van vendre a la UE 270.000 cotxes elèctrics, xifra que indica un augment del 61% en relació amb el mateix mes de l’any passat. Els cotxes elèctrics van ser la segona modalitat de motorització més venuda, amb un 24% de quota de mercat, superats tan sols pels híbrids convencionals (HEV), amb un 35% de quota. Els primers sis mesos del 2026 s’han venut 1,2 milions de cotxes elèctrics a la UE, amb una quota de mercat del 21%.
Mentrestant, els dos principals fabricants de cotxes elèctrics al món, BYD i Tesla, sembla que surten d’un període de descens de vendes. BYD fa dos mesos que creix, després de perdre clients durant mesos per l’extrema competència al mercat xinès. Ho han aconseguit perquè s’han orientat a l’exportació, on han fet rècord de vendes. Quant als nord-americans, la baixada de vendes causada per l’activitat política d’Elon Musk sembla que ha arribat a la fi. La companyia ha tingut un segon semestre de rècord. Tot amb tot, Tesla continua tenint problemes, perquè ha tornat a endarrerir la producció a gran escala dels seus nous productes estrella, el robotaxi (Cybercab), el camió (Tesla Semi), la seva nova bateria estacionària industrial (Megapack 3) i l’androide Optimus.
En relació amb aquest darrer, el robot humanoide, Tesla emprarà els treballadors de la seva planta de cotxes a Alemanya per a entrenar els models de IA que han de ser el cervell d’uns androides que acabaran substituint aquests treballadors humans, precisament. Amb el nou ajornament de l’Optimus, la competència xinesa pot passar davant dels nord-americans en la cursa per a fabricar androides a gran escala. Una de les grans empreses de cotxes elèctrics xinesa, Xpeng, s’ha fixat l’objectiu de fabricar 1.000 androides cada mes a final d’any, com a pas previ per a una comercialització mundial durant l’any vinent. Xpeng ha presentat també un nou model de robotaxi, de moment en fase de proves internes. En el camp dels robotaxis, també hi ha hagut novetats importants al juliol. La Xina ha tornat a atorgar-ne llicències, després d’una pausa de l’abril ençà per a estudiar el cas de l’aturada de desenes de robotaxis enmig dels carrers a la ciutat de Wuhan. Als EUA, el batlle de San Francisco, una de les ciutats on es proven aquests vehicles, n’ha demanat una regulació més dura, perquè el 4 de juliol proppassat també es van aturar uns quants robotaxis de Waymo, filial de Google, que van blocar carrers i van originar una gran retenció, amb què van afectar milers de persones.
Prohibició de vehicles de combustió a Laos i l’Índia
Al juliol s’ha sabut que a Laos la venda de cotxes elèctrics havia passat d’avui per demà al 100%. El motiu ha estat que el govern va prohibir la importació de cotxes de gasolina i dièsel a partir del primer de juny per disminuir la dependència dels combustibles fòssils, esperonat per la crisi de l’estret d’Ormuz. La prohibició s’allargarà, pel cap baix, fins a final del 2026, però se n’exclouen vehicles de transport públic, maquinària de construcció i camions especialitzats. Etiòpia i el Nepal ja havien pres mesures semblants, prohibint la importació de vehicles de combustió. En comparació, la UE fa una política oposada: penalitza la importació de vehicles elèctrics de la Xina (principal fabricant mundial) i permet la de vehicles de combustió del gegant asiàtic.
Si a Laos la prohibició dels vehicles de combustió s’ha fet per motius de seguretat energètica, a Delhi (Índia) es vol prohibir la venda de vehicles de dues i tres rodes de combustió, de molta més popularitat que no els cotxes, per disminuir la greu contaminació atmosfèrica que hi mata desenes de milers de persones cada any. El govern espera que el 2030 el 30% de la flota en circulació d’aquest territori sigui elèctrica. Per fer-ho possible, hi construirà més de 30.000 punts de recàrrega nous. Delhi també ha incorporat aquest mes 300 busos elèctrics, amb una flota que ja supera els 4.800 vehicles d’aquesta mena. Fins a final d’any esperen arribar a 7.000 busos elèctrics, xifra que volen doblar el 2028. És un altre dels fons cabdals per a disminuir la greu contaminació atmosfèrica d’una conurbació urbana de més de vint milions d’habitants.
La UE vol accelerar els permisos de les estacions de recàrrega
Tornant a la UE, el Parlament Europeu vol accelerar el desplegament d’estacions de recàrrega, clau per a l’electrificació del transport per carretera. La lentitud en l’obtenció de permisos és un dels grans problemes estructurals. La proposta del Parlament Europeu és que no calguin permisos per a estacions de recàrrega fins a 1 MW en total, amb un període d’aprovació màxima de tres mesos. Tanmateix, amb la tecnologia actual de carregadors, amb potències per unitat de 400 kW o més com a nou estàndard, això tan sols facilitaria l’entrada en funcionament de les estacions més petites, les que tenen entre 1 i 4 punts de càrrega. Mentrestant, ja es comencen a construir estacions amb més de 10 punts, que superen fàcilment la potència d’1 MW.
Al Regne Unit, en canvi, sembla que la instal·lació de punts de recàrrega és més fàcil. El comtat de Northamptonshire de l’Oest, amb 440.000 habitants, ha aprovat la instal·lació de més de 3.000 punts de recàrrega. Els punts seran lents, entre 5 i 7 kW de potència, i s’instal·laran principalment en fanals. El govern del comtat espera que es comencin a instal·lar de manera imminent i que el servei disposi d’unes tarifes competitives per als qui no tinguin aparcament propi i hagin de deixar el cotxe al carrer.
Al nostre país hem sabut que dos dels fabricants catalans de carregadors elèctrics, Circontrol i Circutor, pertanyents al mateix grup industrial, fusionaran l’activitat comercial sota la marca Circutor. Si el lector és un propietari de cotxe elèctric, deu haver carregat el vehicle en algun d’aquests carregadors ràpids, força comuns al nostre país. La companyia catalana n’ha ampliat l’oferta amb models que arriben a 400 kW, esperant consolidar les seves vendes. Ara mateix, l’empresa de referència del sector de carregadors ràpids a Europa, el rival a batre, és la italo-germànica Alpitronic, que té models que arriben fins a 1.000 kW.
Finalment, el govern espanyol ha aprovat 341 projectes de noves estacions de recàrregues a vies ràpides de tota la península, dins el programa Moves Corredores, amb una inversió de 100 milions d’euros. Al Regne Unit volen emprendre una acció d’aquest estil, però diferent, més estructural. El govern britànic ha començat la consulta per a invertir 190 milions de lliures a millorar la xarxa elèctrica d’un nombre reduït d’àrees de servei a les autopistes. Les inversions per a augmentar la potència de la xarxa elèctrica són inviables del punt de vista comercial de les empreses privades. Però alhora són necessàries per a establir estacions de recàrrega a les autopistes, cabdals per a l’electrificació del transport amb vista al 2030 i al 2035. El govern britànic vol traspassar després el cost d’aquesta actualització als operadors, però d’una manera “fortament” subvencionada.
CATL presenta bateries per a vehicles comercials i la UE vol arribar al 46% d’electrificació
En l’àmbit de les bateries, una de les notícies més importants del mes és que els xinesos de CATL, el fabricant més gran del món, han presentat una bateria superràpida adreçada específicament a vehicles comercials lleugers (furgonetes i camions petits). Amb una capacitat de 8C (potència de recàrrega vuit vegades més gran que la capacitat de la bateria) es carreguen al 80% en 7 minuts, i al 100% en 9 minuts, un temps semblant a fer benzina. A més, la bateria té una garantia de 10 anys o 1 milió de quilòmetres. D’aquesta manera CATL vol eliminar qualsevol excusa per a no electrificar les flotes comercials. I, sense abandonar la Xina, en aquell país ha entrat en vigor la nova normativa de seguretat per a bateries que exigeix que, en cas de fallada, no s’origini ni foc ni gasos tòxics. És previsible que les bateries de fabricants xinesos que arribin a Europa també la compliran i que s’eliminarà completament el perill d’incendi dels cotxes elèctrics i les bateries estacionàries.
Al nostre continent, mentrestant, el Consell Europeu ha aprovat l’objectiu d’arribar a un mínim de 45 GW de capacitat d’emmagatzematge d’electricitat a la UE. L’objectiu d’aquesta mesura és disminuir el consum de gas fòssil i aprofitar millor la producció renovable. Paral·lelament, la Comissió Europea, ha publicat el seu pla d’acció d’electrificació. La Comissió vol que el 46% de l’energia consumida el 2040 sigui d’electricitat. Actualment, és només del 23%, amb una generació renovable del 70%. Els analistes han destacat el fet positiu que per primera vegada es posi un objectiu numèric per a electrificar el consum energètic, però també han criticat que és una xifra insuficient per a assolir els compromisos ambientals.
En l’àmbit domèstic, els britànics d’Octopus Energy desenvolupen a l’estat francès un projecte pilot d’habitatges amb rebuts d’electricitat de zero euros. Involucra 100 habitatges on es combinen plaques solars, bombes de calor i gestió intel·ligent de l’energia. Regulant el consum d’electricitat, aprofitant les bateries per carregar automàticament en els horaris més econòmics i vendre l’electricitat a la xarxa durant els moments més cars (o quan sigui necessària estabilitzar-la), esperen aconseguir que les llars tinguin un cost net d’electricitat de zero euros. Aquest programa també es desenvolupa a la Gran Bretanya i Alemanya. La mateixa companyia ha presentat aquest mes bateries residencials endollables de 2 kWh que es poden expandir fins a 10 kWh. Es començaran a comercialitzar al Regne Unit durant el 2027 i després s’oferiran a Alemanya, Itàlia, França i Espanya. D’aquesta manera la companyia vol facilitar al màxim la instal·lació a gran escala de bateries dins les cases, per aprofitar les tarifes més econòmiques i treure més suc de la producció renovable.
Acabem l’apartat de renovables amb les proves que s’han fet en aigües del port de València. La companyia BlueNewables hi ha desplaçat una plataforma d’energia solar flotant amb 500 kW de potència. És un projecte pilot per a desenvolupar plataformes marines de 64 m x 41 m amb la capacitat d’encabir 600 mòduls solars.
Amenaça de multa a Meta
En l’àmbit tecnològic, la UE ha amenaçat la companyia Meta de multar-la per les característiques addictives de Facebook i Instagram. La Comissió Europea ha dit que infringeix el reglament de serveis digitals amb opcions com el desplaçament infinit, l’autoreproducció, les notificacions automàtiques i les recomanacions algorítmiques molt personalitzades. Aquestes opcions contribueixen a un ús compulsiu i perjudicial per als usuaris, especialment els menors.
Però la notícia més polèmica d’aquest mes ha estat l’incident de seguretat que ha afectat agents IA d’OpenAI amb capacitat de fer atacs electrònics. La companyia feia proves amb ells de manera aïllada d’internet. Tanmateix, un va aconseguir saltar l’aïllament, connectar-se a internet i atacar la coneguda plataforma de desenvolupament Hugging Face. L’arrel de l’incident ha estat un error humà, no haver configurat apropiadament l’aïllament. Però els experts han dit que és un exemple dels perills de la IA, que ha aprofitat un forat de seguretat desconegut per connectar-se a internet.
En l’àmbit contrari, Microsoft ha anunciat aquest juliol que gràcies a la IA ha aconseguit de reparar 570 forats de seguretat desconeguts de productes com ara el Windows i l’Office. Google, per una altra banda, ha anunciat que desenvolupa un xip propi de IA per a fer més eficient Gemini, la seva intel·ligència artificial que ja té vora 1.000 milions d’usuaris. El nou xip serà entre sis i deu vegades més eficient que no pas els xips actuals de la companyia. Meta també començarà a produir al setembre xips propis de IA, amb el mateix objectiu. Això també és esperonat per la polèmica sobre el consum energètic dels centres de dades. Un nou estudi de BloombergNEF determina que el consum d’electricitat d’aquests centres es multiplicarà per quatre el 2035. Per aquest motiu, juntament amb l’impacte en el consum d’aigua i la generació de soroll, l’estat de Nova York ha aturat la construcció de tots els nous centres de dades.
En el món de les consoles, Sony ha anunciat que deixarà de vendre jocs en discs el 2028, amb què tancarà tota una era. Vol que les compres es facin exclusivament per internet. Acabem amb una notícia esperançadora. La companyia Science Corporation, que desenvolupa un xip que permet de recuperar la visió en cas de degeneració macular, ha rebut l’aprovació de les autoritats europees per a comercialitzar-lo. El xip s’ha de posar a la part del darrere de l’ull i després unes ulleres equipades amb càmeres hi envien les imatges.
