17.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 18.07.2026 - 01:31
Som a menys d’un mes del fenomen astronòmic que ens farà alçar la vista al cel per contemplar la interposició de la Lluna entre la Terra i el Sol, en un arrenglerament perfecte. Un eclipsi total així –“A Catalunya no es veia d’ençà del 1905 i no es tornarà a veure fins el 2180”, precisa el director tècnic de l’Observatori del Montsec Kike Herrero– demana protegir-se les retines.
Per això, ja fa dies que a l’establiment de Cottet Òptica i Audiologia de la rambla de Catalunya, 8, de Barcelona hi entren persones interessades a adquirir les ulleres de protecció homologades amb l’ISO 12312-2, les úniques que garanteixen la protecció dels ulls per a mirar un eclipsi solar.
En aquest gran espai diàfan dedicat a donar solució a les dificultats de visió s’han escrit molts abans i després de les lents que milloren l’apreciació de l’entorn. Al capdavant d’aquesta firma familiar d’especialistes en òptica ja hi ha ara la quarta generació dels Cottet, la nissaga que l’any 1902 va obrir al Portal de l’Àngel la botiga d’ulleres més gran d’Europa. Eren 2.000 metres quadrats d’espai al servei de particulars i venedors d’ulleres de tot l’estat espanyol, que hi podien trobar models de lents i ulleres innovadors que ells mateixos fabricaven.
L’origen a França
Constantino Cottet havia nascut a Morez, una població al mig de les muntanyes dels Alps, i, “aprofitant la força del cabal d’aigua d’un riu per a fer moure la maquinària, l’any 1840 va posar en marxa una fàbrica d’ulleres i de pipes, Cottet Frères”, explica el nét d’aquell emprenedor, Javier Cottet. Quan el seu avi va visitar Barcelona per a l’Exposició Universal del 1888, va veure a la ciutat un bon lloc per a donar a conèixer les ulleres que fabricava. I s’hi va establir. Totes les novetats del ram de l’òptica arribaven al seu cèntric establiment del Portal de l’Àngel, que acabaria esdevenint un referent de molts barcelonins i catalans. Els anys setanta i vuitanta, sobretot, tothom baixava a Barcelona a comprar a les botigues del centre i, a poc a poc, Cottet va anar obrint locals en unes altres ciutats. Avui en són trenta-set.
Tornant enrere en la història, quan Constantino Cottet es va morir, el 1915, la vídua i els seus tres fills –Fernando, Ronaldo i Renato, de divuit anys, setze i catorze– van quedar a càrrec del negoci. El gran, el Fernando, va voler estudiar al seminari i fer-se capellà, però alhora tenia un gran esperit empresarial i no va deixar l’empresa familiar, que va rellançar juntament amb el Ronaldo. I el petit, el Renato, se’n va anar a Madrid i hi va obrir també una òptica. La guerra del 1936-1939 els va dur tots a Sevilla, on van posar en marxa la Industria Nacional Óptica (Indo).
De tornada a Barcelona, els anys cinquanta i seixanta la botiga dels Cottet va florir moltíssim, sobretot gràcies als seus espectaculars dissenys d’ulleres en col·laboració amb firmes com ara Christian Dior.
Temperatura a la vista
El 25 de febrer de 1956 es va inaugurar el termòmetre gegant que Cottet havia fet construir i instal·lar al costat de la botiga del Portal de l’Àngel, on encara podem llegir la temperatura cada dia. És una de les icones de Barcelona i aquests dies, amb l’excés de calor, de segur que molts passavolants també se’l miren quan hi passen. Però ara ja no hi ha als seus peus la botiga que el va encarregar.
L’any 2018, la família va decidir de tancar-la i obrir-ne una de nova on és ara la seu central, al començament de la rambla de Catalunya. Aquest establiment és també un gran espai dedicat a atendre els clients còmodament en diferents seccions a la planta a peu pla del carrer, sobre una planta inferior on hi ha el taller. “Les ciutats canvien i la nostra botiga del Portal de l’Àngel era molt potent, però hi passaven massa turistes en cerca d’un altre tipus de comerç. I nosaltres, que volem donar un bon servei i qualitat, aquí a la rambla de Catalunya ho podem fer més bé. A aquest emplaçament arriba més el consumidor de marques d’aquí”, comenta Javier Cottet.
Ell era ben petit quan ja sentia parlar els pares, els avis i els oncles de termes d’òptica i de la botiga. “Tots parlaven de l’empresa. A l’hora del cafè, ens feien fora els petits i tancaven les portes per continuar parlant”, recorda. Així va ser com ell i els seus germans van anar aprenent els valors de l’empresa i de la professionalitat, el pal de paller de la seva atenció al públic. “La gent, a la botiga, n’ha de sortir millor que quan hi ha entrat” és un dels paradigmes d’aquesta atenció que el Javier comenta. “Vendre, la primera vegada és fàcil. La segona, si tens sort, també. Però la fidelització és la cosa més important. Som obsessius en això, que el client en surti realment content i hi vulgui tornar.”
En una sala amb alguns mobles familiars antiquíssims, com un preciós escriptori de fusta de l’avi Constantino, el Javier ens explica com són les revolucionàries ulleres d’última generació, les lents del futur. Porten integrada tecnologia, de manera que Google Maps ens pot guiar, un traductor simultani ens pot facilitar la comprensió de tot allò que sentim i, per a la gent que té problemes de visió, ho llegeixen tot i poden fer fotografies i vídeos amb un petit toc de dit. “Tot canvi és una oportunitat, però aquest és revolucionari per al sector”, diu Javier Cottet. Sorprenent va ser també l’arribada de les ulleres de sol, les lents de contacte i les progressives, com també els audiòfons digitals. “Ara ja fa un any que tenim les ulleres digitals, amb tota la digitalització de les ulleres i de les lents, i veurem on ens porta.”
El 2022, Cottet va rebre el premi al millor òptic del món a la fira d’òptica MIDO. És el Your Best Store Award 2022, que els va posicionar com a millor establiment d’òptica de venda al detall a escala mundial. “La innovació, fer les coses bé, sempre amb la percepció que per damunt del benefici hi ha el client”, en paraules de Javier Cottet, són les claus d’aquest reconeixement a l’empresa: “Una empresa que, a tots quatre germans –la tercera generació Cottet, que a setze anys o disset ja hi van començar a treballar–, ens agradaria que continués una quarta generació i una cinquena”.