Corruptes i corruptors

El cas Palau
Els primers d’admetre que les acusacions de corrupció els perjudicaven van ser els dirigents de CDC, que van decidir d’aplicar l’eutanàsia a les històriques sigles del partit de Jordi Pujol i crear una nova marca política, el PDECat. Però ara el cas Palau ja no és cap acusació, sinó una sentència de 549 folis on s’explica amb tots els detalls com es vehiculaven les donacions d’empreses al partit que aleshores dirigia Artur Mas. En canvi, la reacció ha estat la de sempre, com si no hagués passat res. Mas ha dit que hi hauria recurs contra una sentència que ha trobat ‘dura’ i ha negat una vegada més que es fessin adjudicacions irregulars des del govern a empreses en canvi de donacions a Convergència. I el PDEcat s’ha limitat a fer un breu comunicat dient que no sabien res de l’antiga sigla i, doncs, desaprofitant l’ocasió de trencar amb un passat que encara pesa massa i fa massa ombra.

Tot plegat, molt previsible per a una sentència anunciada i que mereix una resposta política més contundent, que ajudi a desfer dubtes si no hi ha hagut irregularitats, o que impliqui assumpció de responsabilitats si es considera demostrat. Ni l’una cosa ni l’altra, cosa que ajuda a perpetuar la sospita, dificulta la renovació de l’espai polític convergent i dóna carnassa a tots aquells que ja havien dictat sentència abans de saber-la.

Mentre el PP de Catalunya sucava pa pel cas Palau, a l’Audiència espanyola començava el judici per la trama valenciana de Gürtel. El PP valencià hi és acusat de pagar en negre els actes de les campanyes de les eleccions municipals del 2007 i de les espanyoles del 2008 a l’empresa de la xarxa corrupta Orange Market. Hi ha hagut sorpresa de darrera hora: la fiscalia anticorrupció ha eliminat un delicte electoral a l’ex-vice-president de la Generalitat Valenciana Vicente Rambla i ha anunciat que aplicaria atenuants a l’empresari Francisco Correa, capitost de la Gürtel, si continuava col·laborant amb la justícia. No tota la corrupció és igual ni tots els casos tenen el mateix tracte. Això també és tristament cert. Precisament, en un cas d’emblanquiment de capital que també començava ahir contra la Banca Pública d’Andorra, un dels advocats de la defensa va atribuir el cas a una venjança de la policia espanyola perquè el banc dels germans Cierco facilités més informació sobre el cas Pujol.

Però, més enllà de conspiracions, segur que restarà pendent per a un altre dia, com sempre, el debat a fons sobre la corrupció en la política, superant l’esgrima partidista, en un sistema on els casos van passant de sigla en sigla, amb escasses i honorables excepcions. La reforma del finançament dels partits continua essent una assignatura pendent, tot i alguns canvis tímids, i sobretot hi ha una pregunta per respondre: per què no es persegueixen els corruptors? El cas Palau n’és un exemple: cap empresa no ha estat condemnada, perquè els jutges asseguren que el delicte ha prescrit. En diversos països europeus, per combatre la corrupció, es persegueix el corruptor amb la mateixa intensitat o més.

Ximo Puig premia SCC enmig d’una forta polèmica
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha hagut de canviar el guió per mirar d’aplacar la polèmica que ha despertat l’acte de lliurament del Premi a la Convivència de la Fundació Manuel Brosseta a Societat Civil Catalana (SCC). Els socis del Consell, sobretot Compromís, havien criticat durament que acceptés de participar en un acte de reconeixement a una entitat ‘minoritària i anticatalanista’. Durant la seva intervenció, el president només ha esmentat dues vegades l’entitat premiada i ha dedicat les seves paraules a la defensa de la convivència i el pluralisme cultural i lingüístic que SCC combat. Compromís ha fet visible el seu rebuig no assistint a l’acte institucional que es feia al Palau de la Generalitat i caldrà veure si el discurs de Puig calmarà els ànims al Consell. Puig ha intentat que l’agenda catalana no contaminés la valenciana, centrada ara en la reivindicació d’una millora del finançament, però la Fundació Manuel Brosseta li ha obert una via d’aigua: segurament no trencarà l’Acord del Botànic, però li origina una turbulència que s’hauria pogut estalviar.

La dignitat de les víctimes del franquisme
Ahir més de tres-centes persones es van reunir al cementiri municipal de Porreres per rebre les restes de catorze víctimes de represàlies, identificades a la fossa del poble en un acte carregat d’emocions al qual van assistir les principals autoritats de les Illes, encapçalades per la presidenta Francina Armengol. Els catorze cossos dels assassinats durant la guerra del 1936-1939 van arribar coberts per banderes republicanes i van ser rebuts amb aplaudiments i llàgrimes. Ací en teniu el vídeo:

Un adeu precipitat
Avui ha mort a només quaranta-sis anys Dolores O’Riordan, la inoblidable veu trencada del grup irlandès The Cranberries. Ací teniu una de les seves cançons més famoses, un veritable himne generacional: