15.07.2026 - 17:09
|
Actualització: 15.07.2026 - 17:59
El Correllengua es reivindica com un moviment transversal, il·lusionador i aglutinador en defensa del català i dels Països Catalans com a espai vertebrat per un element comú: la llengua. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona “Trenta anys del Correllengua. De la CAL al Correllengua Agermanat”, que es va fer ahir al vespre a l’auditori de l’espai CIEMEN.
L’acte va servir per a retre homenatge als trenta anys de Correllengua al Principat, impulsats per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) d’ençà de l’any 1996, i per a reivindicar l’èxit del Correllengua Agermanat, que es va fer aquesta primavera passada amb la participació de 180.000 persones de tot arreu dels Països Catalans.
Un dels participants de la taula, Pau Emili Muñoz, coordinador general del Correllengua Agermanat, destacava que un dels principals objectius de la iniciativa era reivindicar sense complexos la idea de Països Catalans i situar la llengua com a element de cohesió. “El nostre objectiu era la unitat i promoció de la llengua i en això no podíem cedir gens”, ha dit.
Segons Muñoz, el fet que el moviment abordés aquesta qüestió d’una perspectiva oberta i sense apriorismes va facilitar que moltes persones s’hi sentissin interpel·lades. “Hi havia qui en podia parlar en termes culturals, lingüístics o independentistes, però la qüestió era que se’n parlés”, va dir.
Trenta anys de Correllengua al Principat
El president de la CAL, Jaume Marfany, va reivindicar la trajectòria de tres dècades del Correllengua, una iniciativa que s’ha fet de manera ininterrompuda a Catalunya i a Catalunya Nord d’ençà del 1996.
Marfany va remarcar el caràcter popular i descentralitzat del moviment: “Són Correllengua de quilòmetre zero: cada poble, cada barri se’l fa seu.” També va recordar els eixos que havien acompanyat històricament la iniciativa: “Llengua, cultura, llibertat i Països Catalans”. Quant al futur, el president de la CAL va assenyalar la necessitat d’incorporar noves generacions per garantir la continuïtat del moviment.
Francesc de Dalmases, coordinador de la CAL l’any 1996 amb motiu del primer Correllengua al Principat, va defensar la importància que la iniciativa mantingués la seva independència i transversalitat. “Així com ha de tenir la complicitat de totes les institucions, tampoc no ha de dependre de cap institució”, va dir. Dalmases també va remarcar el paper imprescindible de la societat civil organitzada per a mantenir viu el Correllengua.