Els bombers sud-catalans i nord-catalans tenen un protocol de col·laboració per combatre conjuntament els incendis que hi hagi a una banda i l’altra de les fronteres de l’estat francès i espanyol, però el govern espanyol es va negar a activar-lo per l’incendi de Llançà. Es tracta del projecte Cooperem, que és finançat amb fons europeus per desenvolupar i aplicar una política compartida de prevenció i gestió del risc d’incendis a la zona. Aquest projecte va començar l’any 2018 per mirar de resoldre el risc a una zona on durant dècades hi ha hagut incendis devastadors com el de Panissars el 1973, el de Portvendres el 1978 o el del Pertús de 1986, que va cremar durant cinc dies i va provocar la mort de cinc bombers nord-catalans. El 2012 un important incendi a l’Empordà va cremar 13.000 hectàrees de bosc i va causar la mort de quatre ciutadans.

Segons que ha explicat el director general de prevenció, extinció d’Incendis i salvament, Joan Delort, si no s’ha posat en marxa el protocol de col·laboració amb els bombers nord-catalans per ajudar amb l’extinció de l’incendi de Llançà ha estat per la negativa de Protecció Civil espanyola, que és qui ha d’autoritzar la sol·licitud, i va prioritzar enviar recursos d’altres punts de l’estat espanyol: “Qui té l’aixeta per obrir i tancar és Protecció Civil de l’estat. Els vam dir que ens enviessin recursos, però que a més a més vinguin els francesos i que vinguin ja, perquè els necessito ja. Això es va fer divendres i es va tornar a fer ahir.”

D’acord amb el projecte Cooperem, els diferents cossos de bombers han fet una planificació global de les actuacions preventives de les zones de risc a la Jonquera–El Pertús i el seu corredor d’infraestructures. També han fet una millora d’informació cartogràfica i han desenvolupat eines d’intervenció conjunta entre els dos cossos de bombers, com la que es volia posar en marxa per l’incendi de Llançà, que té en compte protocols de primera sortida a banda i banda de la frontera administrativa, sistemes d’intercanvi hidràulic, de comunicacions i de coordinació.

Delort ha dit que “no hi ha ningú que discuteixi que en un cas d’imperiosa necessitat la primera cosa que cal és que vinguin els hidroavions de Perpinyà i passen quinze minuts entre que s’enlairen i descarreguen l’aigua”, però que la gestió es complica quan passa pel filtre de l’estat. “S’ho miren des d’un lloc que no tenen ni idea de què carai parlem”, ha etzibat. “Més que no una disfunció, hi ha visions diferents”, ha dit. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ja havia demanat divendres de poder fer servir els dos hidroavions, però el govern espanyol va oferir mitjans de Pollença i Saragossa. Delort ha dit que també havien estat útils, però que allò que més es necessitava en aquell moment eren avions de gran capacitat. “Home, que som Europa! Els recursos de suport internacional i de cooperació europea hi són”, ha reblat.

Al projecte Cooperem hi ha adherits els departaments d’Interior i d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Girona; el Departament de Pirineus Orientals; el Servei Departamental d’Incendis i de Socors de Pirineus Orientals; l’Oficina francesa dels boscos; i el Sindicat Intermunicipal per la Salvaguarda i el Desenvolpament (SIVU) del Massís de les Alberes.

L’ex-cap dels bombers a Girona carrega contra l’estat espanyol

Enric Cano, ex-cap dels bombers a Girona i amb llarga experiència en la lluita contra els incendis, ha carregat a Twitter contra l’estat espanyol per haver vetat la sol·licitud d’hidroavions nord-catalans. “Cal parlar clar. L’estat espanyol no ens va denegar l’ajuda al foc de l’incendi forestal de Llançà. Però si aquesta ajuda és ràpida i contundent com la que ens haurien donat els [hidroavions] Canadairs dels bombers dels Pirineus Orientals ara l’escenari seria molt diferent. Us ho asseguro.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.