Les investigadores Alma Bracho, Llúcia Martínez i Isabel Hurtado (Fotografies: Prats i Camps)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ara fa un poc més d’un any que el món gira entorn d’un virus que cabria en mitja  llauna de refresc. En aquest temps, les portades i les pantalles s’han omplert amb les bates blanques dels sanitaris que treballen als hospitals, però també amb les dels científics que investiguen el virus als laboratoris. És una cursa contra rellotge per a aprendre fins al darrer detall del comportament i així donar eines als qui hi han de lluitar amb vaccins o tractaments.

L’àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, Fisabio, a València, és el laboratori capdavanter en seqüenciació del virus a l’estat espanyol. Segons fonts del comitè d’empresa hi treballen prop de quatre-centes persones, però a la relació de llocs de feina, n’hi figuren poc més d’un centenar. La resta són contractats en precari i de manera temporal. La majoria, poc més que mileuristes.

Però aquest no és l’únic cas. Segons la memòria de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana del 2019, a totes les fundacions d’investigació de la Generalitat hi havia 1.363 persones contractades. I d’aquestes, només 177 tenien contractes estables. La resta eren temporals vinculats a projectes.

Les beceroles de la genòmica

Alma Bracho és doctora en biologia i va fer la tesi al Departament de Genètica de la Universitat de València. Quan, a principi del 2000, va esclatar el cas Maeso, l’anestesista que entre el 1988 i el 1993 va contagiar el virus de l’hepatitis C a 275 pacients a  València, Bracho era una jove investigadora a punt d’escriure la tesi. El seu director la va empènyer a investigar el cas.

“Vam fer un petit CSI”, diu. Ella era, en aquell moment, l’única persona al departament que tenia les habilitats i els coneixements per a fer biologia molecular en virus d’ARN. Per les mans d’Alma Bracho i quatre tècnics més van passar més de cinc-centes mostres de sang per a fer-ne les PCR i obtenir la seqüència del virus, sota la direcció d’Andrés Moya i Fernando González Candelas. El resultat d’aquesta investigació va ser la base sòlida que va servir al tribunal que el jutjava per a condemnar Juan Maeso a prop de dos mil anys presó.

Alba Bracho
Alma Bracho

Bracho continua fent epidemiologia molecular de virus a l’àrea de Genòmica i Salut de Fisabio. El virus de les galteres, el del VIH, el de l’hepatitis A. Però el gran reconeixement l’ha tingut formant part de l’equip multidisciplinari que va obtenir les primeres seqüències del genoma del coronavirus pandèmic a tot l’estat espanyol. També és ací on va descobrir el mes d’octubre passat una soca del virus que es va estendre des de l’Aragó i Lleida cap a Europa exportada per un grup de temporers que havien treballat a Lleida.

Per Nadal va genotipar les tres primeres variants britàniques que es van notificar a València. Uns dies abans se n’havien confirmades dues a l’hospital d’Elx.

Precarietat encadenada

Bracho té vint-i-cinc anys d’experiència, investiga en epidemiologia molecular dels virus, és a l’avantguarda de la recerca i actualment cobra menys de 30.000 euros l’any. Sense carrera professional ni pagues extraordinàries ni dret als triennis o als sexennis que es cobren a la universitat o en altres centres d’investigació. Així i tot, admet que la seua faena és totalment vocacional, que la fa perquè li agrada molt i també per responsabilitat.

Des del 2008 ha passat per diversos contractes fins que el 2012, en plena crisi, no li’l van renovar i quedà sense feina. Com a mostra de la poca consideració que es té envers la investigació, explica que quan va anar a inscriure’s a l’oficina d’ocupació, la funcionària no va trobar l’ofici de “investigadora” a la llista que tenen predeterminada al formulari, i que el més aproximat que hi va trobar fou “detectiu”. Temps després la van recuperar. “El que fan és que treballes tres anys i t’acomiaden, estàs sis mesos a l’atur i et tornen a contractar. Això m’ho han fet dues vegades”, explica.

El contracte que té ara se li acaba el 13 de març. Té l’esperança de continuar a l’àrea, perquè en el context de la pandèmia la faena que ara hi ha és ingent i la seua tasca és essencial. “A tot el personal de Fisabio ens apliquen el conveni d’oficines i despatxos que deu ser pensat per a una gestoria i no reconeixen el doctorat, per exemple.”

“El problema és que hem normalitzat la situació de precarietat. Fa quatre anys vam crear el comitè d’empresa i els representants dels sindicats del sector de la sanitat que van venir a assessorar-nos ens deien que era impressionant com aguantàvem. Va ser una bufetada de realitat perquè teníem assumit que hi ha el que ens donen i no ho podem canviar”, explica Bracho, que afegeix que els treballadors moltes vegades opten per callar o abandonar per por de perdre la feina.

Alma Bracho, que també escriu a la revista Mètode, lamenta que amb contractes temporals no es pot desenvolupar una carrera investigadora competitiva: “Et condemnen a la mediocritat”, diu.

Contractes en frau de llei

Llúcia Martínez és doctora en biologia, ha estudiat a la Universitat de París, té un màster i va començar la carrera orientada a la biotecnologia de les plantes, a la detecció de virus i bacteris en conreus. Quan començava a escriure la tesi, a Fisabio necessitaven una persona amb experiència en seqüenciació en massa, que és el que havia treballat a la tesi. Es va presentar a la convocatòria i l’aprovà. Ara és la responsable de la plataforma de serveis de Fisabio, la que posa la maquinària de seqüenciació a disposició dels investigadors. Hi treballen nou persones més. Totes dones. Cap amb contracte fix. Sense aquest equip seria impossible de seqüenciar els virus.

Llúcia Martínez
Llúcia Martínez (fotografia cedida per Fisabio).

“Vaig entrar-hi el 2010 amb un contracte temporal que era per obra i servei per un màxim de tres anys. Han anat canviant les meues tasques i m’han donat més responsabilitats. El 2012 em van prorrogar el contracte. Ara el tinc excedit”, diu. Això vol dir que quan va arribar la data de caducitat ningú no va fer res i es va entrar en frau de llei.

Martínez, com tants dels seus companys de Fisabio, ha dut el seu contracte als jutjats i li han donat la raó: estan en frau de llei i són indefinits fixos de facto. Però poc després, una sentència del Tribunal Suprem espanyol va dir que la norma no es podia aplicar als instituts d’investigació i va fer canviar la jurisprudència als jutjats socials de València. Ara les sentències es resolen en favor del treballador com a indefinits no fixos.

“M’han augmentat el sou perquè ho vaig demanar. Vaig tenir sort i n’estic contenta, perquè el meu salari és equivalent al de qualsevol que gestiona un servei d’aquestes característiques, però la majoria de salaris no estan al nivell que haurien d’estar. La majoria són molt inferiors i és lamentable”, afirma Llúcia Martínez.

Centre de referència en seqüenciació en massa

La plataforma de seqüenciació que dirigeix Martínez dóna servei a investigadors i universitats de tot el món. “L’accés a aquestes màquines és complicat, tant pel cost que tenen com per la perícia que s’ha de tenir per a usar-les. Ací ajudem els investigadors a adaptar-se i a donar forma al projecte”, explica Martínez, que ara està embrancada a adaptar un sistema, molt potent, per a crear la xarxa de vigilància epidemiològica que ha demanat el govern espanyol.

Contractes excedits

Isabel Hurtado treballa a l’Àrea d’Investigació de Serveis de Salut. Tenen diverses línies d’investigació relacionades amb la fàrmaco-epidemiologia, entre més matèries, i col·laboren amb una xarxa estatal que treballa en la investigació dels serveis de salut i la gestió de les malalties cròniques.

Ella tampoc no ha encadenat contractes. Senzillament, el té excedit perquè és un contracte temporal signat l’any 2010. La seua plaça, com tantes altres, no consta en la relació de llocs de feina de Fisabio. “Hi ha altres persones que quan fa tres anys que treballen, les acomiaden, estan una temporada fora i les tornen a recuperar per a fer les mateixes funcions que feien abans. Això vol dir que la fundació les necessita perquè tenen una tasca estructural i això no es pot cobrir amb contractes temporals.”, diu.

Isabel Hurtado
Isabel Hurtado

Hurtado explica que aquesta situació afecta la continuïtat dels projectes perquè hi ha línies d’investigació que duren anys. “Si tens una persona treballant en una línia i l’acomiades, n’has d’agafar una altra i l’has de formar en eixa mateixa línia. Això dificulta que pugues dur una bona marxa.”

En els centres d’investigació és habitual de contractar gent amb unes determinades característiques relacionades amb un projecte concret, i que quan s’acaba el projecte la persona deixe de treballar. Però Hurtado demana que hi haja prou investigadors amb contractes indefinits per a poder atendre totes les línies d’investigació.

La inspecció de treball

La inspecció de treball va fer un informe l’any 2020 en què reconeixia que a Fisabio hi ha molts contractes en frau de llei, en situació irregular. A la vegada aclaria que per la mateixa naturalesa jurídica de la fundació era impossible que el centre ho pogués resoldre i recomanava als treballadors de resoldre individualment la seua situació als tribunals.

La petjada del PP

Fisabio és una fundació público-privada que depèn de la Conselleria de Sanitat i és sotmesa a la llei d’estabilitat pressupostària. No se’n pot augmentar la massa salarial ni tampoc la despesa si no ho aprova hisenda.

El centre no pot fer contractes indefinits si no són incorporats a la relació de llocs de treball. Primer s’han d’oferir les places i la Conselleria d’Hisenda les ha d’autoritzar.

Fisabio
Cartells de protesta que encara es poden veure a les finestres dels despatxos de Fisabio.

Abans que començàs la pandèmia, el personal investigador feia mobilitzacions contra aquesta precarietat. Encara es poden veure restes de cartells reivindicatius en algunes finestres dels despatxos. Tenen el suport de la direcció de centre que, en companyia dels sindicats, ha fet veure al president Ximo Puig i a la consellera Ana Barceló quina és la situació. Les autoritats, diuen, els entenen i els afalaguen amb bones paraules.

La proposta sindical és de revertir el que va fer el PP l’any 2012 i tornar a la situació prèvia a la reestrucuturació del sector públic instrumental.

“Les fundacions són institucions que es van crear per a ser flexibles i al final la regulació que els han aplicat i el fet de ser sotmeses a la llei de pressupostos de l’administració general, ens ha posat una gran pedra damunt que ens impedeix de fer res”, explica Llúcia Martínez.

El personal que té contractes indefinits a Fisabio és molt limitat. La majoria són administratius. “El PP va col·locar els quatre seus i poca cosa més i en cap moment no es va pensar a donar més base a la investigació.” Si no s’amplia la relació de llocs de treball, només s’hi pot incorporar personal indefinit a mesura que hi haja jubilacions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.