Qui segueix el món del comerç sap que de sempre els mesos de febrer a abril no són bons. El gener sí que ho acostuma a ser, pels Reis i les rebaixes que els segueixen. Però enguany sembla que s’ha trencat una mica l’hàbit tradicional. La campanya de Reis es va salvar, però molts comerciants et diuen que les rebaixes van anar malament. A l’últim indicador de retail de Comertia, per exemple, amb dades del febrer, un 31% de les empreses de l’organització que n’han fet asseguren que han anat pitjor que no preveien i només un 12%, millor. El resultat és que la gent del món del comerç avui està preocupada. El clima, novament, no hi ha ajudat –ni fred ni pluja– i el creixement de les vendes per internet continua essent de dos dígits. I més enllà dels problemes que origina en el retail, hem de pensar que quan parlem del consum de les cases parlem d’una xifra que volta el 55% del PIB català. Per tant, és cabdal per a la bona marxa de l’economia.

I si molts comerciants et diuen que estan preocupats, els analistes de conjuntura es troben enmig d’un embolic, perquè dins els indicadors disponibles habituals sobre el consum privat s’observen senyals desiguals, si no de signe contrari. D’una banda, el creixement sòlid de l’ocupació i la recuperació incipient dels salaris sembla que haurien de beneficiar la renda domèstica i són elements que ajuden el creixement del consum. D’una altra banda, els índexs són molt divergents i la matriculació de turismes evoluciona a la baixa. En aquest cas concret, el febrer ja és el sisè més consecutiu amb signe negatiu. Certament, els automòbils mereixerien un tractament a banda, perquè la baixa –d’un 15% menys de matriculacions en dos mesos– obeeix, en part, a motius d’ajornament de decisió, pensant si cal comprar un dièsel o no.

Vegem-ne una mica més a fons els indicadors. Al febrer, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va créixer d’un 2,8% i el de desocupats va baixar d’un 5,2%. Són dues bones dades. I segons l’enquesta trimestral de cost laboral de l’Idescat, el cost salarial per treballador i mes el quart trimestre a Catalunya indica un augment de l’1,9% anual, que, restant-li la inflació, mostra una millora real (aproximada) del poder adquisitiu… si bé molt minsa. Dit això, la recuperació salarial és un punt que no podem deixar per a gaire més endavant. I d’això els empresaris n’han de ser conscients. Sense una clara millora del poder adquisitiu i de la renda disponible en capes nombroses de la població, no podrem fer rutllar com cal la maquinària de l’activitat. I encara menys si a fora les coses no pinten gaire bé…

Quant als índexs, depèn de com els mirem. A Catalunya, al gener l’índex de vendes del comerç al detall general sense estacions de servei, a preus constants i corregint-ne l’estacionalitat i el calendari, presenta un descens del 0,5% interanual. En canvi, la dada bruta indica un augment del 0,7% en termes constants i de l’1,9% en termes corrents. En relació amb les dades en cicle de tendència, al gener, l’evolució és estable (0%). Agafeu la dada que vulgueu i en traureu una conclusió diferent de si n’agafeu una altra. I parlem només de variants del mateix indicador! Al capdavall, jo en conclouria que el gener ha anat més o menys com l’any passat. Recordem que l’índex de comerç al detall és un indicador de l’evolució de la xifra de negoci del sector.

Quant a l’indicador de retail de Comertia, el febrer va ser un més de creixement generalitzat per a les seves marques, que van pujar d’un 3% les vendes respecte del mateix més de l’any passat. Una xifra que es redueix al 2,5% si no s’hi compta el creixement de gairebé el 8% dels restauradors, motivat sobretot pel congrés mundial de telefonia mòbil. Tanmateix, el 66% dels empresaris diuen que d’ençà de començament d’any noten una certa contenció en el consum.

Més enllà dels factors purament conjunturals, hi ha un corrent de fons que no es pot menystenir. Un corrent de canvi radical en els hàbits dels consumidors, en les preferències, en la tecnologia, en el canal d’internet… No s’acaba mai. Per això he volgut demanar a tres bons coneixedors de la qüestió si em podien ajudar a treure’n l’entrellat. Val a dir que, en general, tenen punts de vista molt semblants, i això fa pensar que tenen ben definits una colla de punts clau, com ara la davallada de les rebaixes, que el gener no va anar pas gaire bé, que el febrer va començar bé però es va anar espatllant i va acabar com l’any passat, que la meteorologia no hi ha ajudat i que el consum no acaba d’arrencar: no es pot dir que baixi, però tampoc que pugi.

Però vegem els problemes més de fons que condicionen la conjuntura. Joan Carles Calbet, president de Retail.Cat, m’explicava que tots els canvis que s’han aplicat fa que sigui molt més difícil de definir la situació actual. ‘Vivim en uns temps molt erràtics, en què no tan sols es fa difícil de preveure el futur, sinó fins i tot de trobar explicacions coherents a coses que ja han passat’, diu. I fa autocrítica del sector. ‘El Black Friday, per exemple, ha fet molt de mal a les rebaixes del gener. Als EUA té una raó de ser, però aquí? Hi ha gent del sector que es demana quin trellat té fer-lo tot just abans de començar la campanya de Nadal, que per molts sectors és la més important de l’any. No hi ha diners per a tot en tan poques setmanes. Per què no es fa a l’abril, per exemple?’

Una altra persona que també fa una certa autocrítica del sector és Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç. ‘Ens exclamem que les rebaixes no van bé –enguany han fracassat– però, per una altra banda, anem acostumant el client a comprar a preus baixos, a còpia de promocions continuades. Tan solament li cal esperar el dia que algun comerç farà la del producte que ell espera. El fet més important és que està segur que algú la farà i per això es pot esperar.’ I també fa esment de canvis molt forts en les preferències del consumidor, que capgiren molts comportaments. ‘Avui, per exemple, la gent gasta molt en tecnologia. No mira prim. S’ha convertit en una necessitat personal i social i, en canvi, cada vegada hi ha més consumidors que no tenen gens de recança a comprar peces de vestir de segona mà –cosa impensable fa pocs anys– o més productes a Wallapop.’

I, finalment, aquesta setmana també he parlat amb German Cid, president de Comertia. Ell centra molt la situació en internet. ‘El consum se’n va a les xarxes. Ho comproven molts comerciants que creixen molt gràcies al seu canal en línia, mentre els comptadors que tenen per a veure quanta gent s’arriba als seus aparadors els diuen de fa un any que baixen. I si no passa tanta gent pel davant, vol dir que no hi ha tantes probabilitats de fer vendes pel canal físic.’ També es fa ressò del clam contra les administracions. ‘No anem pas contra corrent, però de què serveix que invertim en la digitalització i que obrim nous canals a la xarxa si els qui ens fan la competència, com Ali Baba o Amazon, no paguen els mateixos impostos que nosaltres? Si no ens movem amb les mateixes regles de joc, ens fan jugar en un partit trampós i deslleial, on tenim les de perdre…’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb