La consulta de Catalunya Nord sobre el nom del departament enfila la setmana final

La consulta ciutadana sobre el nom del departament de Catalunya Nord entra avui en la darrera setmana. Fins dissabte, 15 d’agost, els electors poden decidir si volen conservar la denominació actual, “Pirineu Oriental”, o bé substituir-la per “Pirineu Català” o “Pirineu Mediterrani”.

Segons la darrera dada facilitada, corresponent al 5 d’agost, havien votat 31.828 persones: 21.022 per internet i 10.806 en paper. Això és, si fa no fa, el 8,42% dels prop de 378.000 electors inscrits. La mobilització d’aquests darrers dies, doncs, pot ser decisiva, especialment per als qui volen impulsar un canvi, amb un nom que incorpori una referència explícita a la catalanitat del territori.

Com s’hi pot votar?

La votació és reservada als habitants inscrits a les llistes electorals del departament. S’hi pot participar per internet, amb la plataforma oficial lenom66.fr, o amb una butlleta de paper enviada per correu. Per votar digitalment cal identificar-se a FranceConnect, el sistema de l’administració francesa per a acreditar la identitat, fent servir les credencials d’un compte públic compatible, sense haver-ne de crear cap d’específic per a la consulta.

Per votar amb paper, es pot demanar, també a la plataforma oficial, que la butlleta arribi al domicili, o bé descarregar-la i imprimir-la. En aquest segon cas, el consell departamental demana que es faci servir paper entre 200 i 250 grams perquè pugui ser processada. La butlleta s’ha d’enviar sense segell, amb sobre o sense, a l’adreça que ja apareix en el document descarregat i emplenar-ne tots els camps obligatoris perquè el vot sigui vàlid.

Els qui tinguin dificultats per a votar poden demanar ajuda als “ambaixadors digitals” del departament, disponibles en cases socials de proximitat i a la Casa Departamental de les Persones amb Discapacitat de Perpinyà. Cal demanar hora al 04 68 85 82 29, de dilluns a divendres, de 9.00 a 12.00 i de 14.00 a 17.00. El servei s’ofereix, entre més punts, a Perpinyà, Argelers, Ceret, Ribesaltes, Sant Esteve i Tuïr.

Tres noms, tres visions diferents

Entre les tres opcions, “Pirineu Oriental” representa la continuïtat administrativa. La denominació va ser establerta el 1790, durant la Revolució Francesa, quan l’estat va substituir els noms de moltes províncies històriques per fórmules basades en elements geogràfics. En aquest cas, l’adjectiu “orientals” fa referència a la situació del departament a l’extrem oriental de la serralada.

Els partidaris de conservar-lo en defensen l’arrelament administratiu i consideren que modificar-lo no és prioritari. El batlle ultradretà de Perpinyà, Louis Aliot, s’hi ha manifestat a favor: ha dit que “Pirineu Oriental” ja li sembla una denominació adequada i que canviar-la seria una pèrdua de temps.

“Pirineu Mediterrani” posa l’accent en la situació geogràfica, entre la serralada i la mar, i en la projecció turística del departament. El president de la Cambra de Comerç i Indústria, Laurent Gauze, ha dit que prefereix mantenir el nom actual, però que, si s’hagués de canviar, optaria per “Pirineu Mediterrani”.

“Pirineu Català”, en canvi, és l’única proposta que incorpora explícitament la identitat catalana. Han demanat el vot per aquesta opció la Plataforma per la Llengua, la Bressola, Òmnium Cultural, el Casal del Conflent, el club de rugbi Foyer Laïque de Vernet i Unitat Catalana. També l’ha defensada la “Crida dels 66”, un col·lectiu transversal format per representants del món associatiu, càrrecs electes i ex-electes, artistes i empresaris nord-catalans.

Entre els signants a favor d’aquesta opció hi ha Pere Manzanares, Alà Baylac Ferrer, Hélène Legrais, Carles Sarrat i el vice-president del Consell Departamental, Nicolas Garcia, que ha reconegut que la seva opció preferida era “País Català”. Els impulsors presenten “Pirineu Català” com una fórmula pragmàtica que reconeix la catalanitat del territori i que, alhora, tindria més possibilitats de ser acceptada per les institucions franceses.

Una participació baixa

El sociòleg Gautier Sabrià, delegat de la Plataforma per la Llengua a Catalunya Nord, atribueix la poca participació a l’endarreriment amb què es va activar la consulta, a la coincidència amb les vacances d’estiu i a la poca comunicació institucional. Inicialment, la consulta s’havia de fer al maig, però es va haver d’ajornar per un problema burocràtic relacionat amb l’ús de FranceConnect. Finalment, el vot en paper va començar el 22 de juny i el digital, el primer de juliol.

Sabrià també recorda que el començament de la campanya va coincidir amb els grans incendis, que van fer passar el debat sobre el nom a un segon pla. “Les institucions han comunicat molt poc”, diu en una entrevista a VilaWeb. Segons ell, a més, molts càrrecs polítics han evitat de manifestar-se: “Els polítics han estat porucs a l’hora de posicionar-se. Sovint s’ha presentat com una cosa anècdota, però no ho és pas.”

La participació limitada pot tenir conseqüències quan se sàpiga el resultat. Si guanya una de les dues propostes de canvi, els detractors poden fer servir la baixa mobilització per qüestionar-ne la representativitat, tant en el debat polític nord-català com durant la tramitació a les institucions franceses.

La polèmica per l’absència de “País Català”

La consulta ha estat marcada d’ençà del començament per l’exclusió de “País Català”, una denominació àmpliament utilitzada pel moviment catalanista i present als rètols d’entrada de molts municipis. En una consulta en línia organitzada el 2024 per France Bleu Roussillon, actualment Ici Roussillon, “País Català” va obtenir el 56% dels vots entre més de 17.000 participants. No era una votació oficial ni una mostra representativa del cens, però va demostrar la força de la demanda.

El consell departamental no la hi va voler incloure perquè els informes jurídics que encarregà advertien de les dificultats que podria tenir per a superar el control del Consell d’Estat francès. Les autoritats nord-catalanes van optar per presentar noms que consideraven més fàcils de defensar jurídicament a París.

Nicolas Garcia ha manifestat que “País Català” era l’opció preferida de molta gent, i també la seva, però ha defensat que calia sotmetre a votació denominacions amb possibilitats reals de ser aprovades, perquè les autoritats franceses podrien evitar d’incloure la fórmula “país” en el nom del departament. “Pirineu Català” apareix, en aquest context, com una fórmula de compromís: manté una estructura geogràfica semblant a la del nom actual i, alhora, incorpora explícitament la identitat catalana.

Tanmateix, el moviment Sí al País Català considera que aquesta decisió és una forma de censura. L’entitat ha impulsat una consulta alternativa amb quatre opcions, en què inclou “País Català”, i sosté que excloure d’entrada la denominació més popular impedeix de saber la voluntat real dels electors.

La Plataforma per la Llengua i la Bressola també admeten que “País Català” o “Catalunya Nord” serien noms més fidels a la història i la identitat del territori, però han decidit de concentrar la campanya en “Pirineu Català”, perquè és l’única proposta oficial que inclou una referència explícita a la catalanitat.

El resultat no implicarà automàticament el canvi

L’opció més votada dissabte no es convertirà automàticament en la nova denominació del departament. El recompte de vots és previst que tingui lloc el 28 d’agost. Una vegada finalitzat, el Consell Departamental haurà d’aprovar una deliberació que formalitzi el resultat. Si s’imposa “Pirineu Català” o “Pirineu Mediterrani”, la institució haurà de traslladar la petició al govern francès. La proposta haurà de passar pel Consell d’Estat francès i, si és acceptada, el canvi s’haurà d’aprovar per decret.

Els canvis de nom dels departaments francesos són excepcionals. En més de dos segles, solament se n’han fet set. El darrer cas va ser el 1990, quan Costes del Nord, a Bretanya, es va passar a dir Costes d’Armor. La consulta és, per tant, solament el primer pas. Si guanya una proposta de canvi, començarà una segona batalla perquè el consell departamental defensi el resultat davant París.