08.09.2026 - 13:22
|
Actualització: 08.09.2026 - 13:45
L’ex-conseller delegat de Plus Ultra, Roberto Roselli, ha declarat avui a l’Audiència espanyola que la companyia va decidir de pagar una comissió equivalent a l’1% del rescat públic a l’entorn de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. L’aerolínia va rebre 53 milions d’euros de la SEPI el 2021, de manera que el pagament pactat podria ser de 530.000 euros.
Roselli, investigat en la causa, ha ratificat al jutge José Luis Calama el contingut de l’escrit que va presentar al juliol. Segons fonts presents en l’interrogatori, ha dit que dins la companyia donaven per fet que els diners eren per al “grup Zapatero”, però ha reconegut que no va tenir contacte directe amb l’ex-dirigent socialista ni tampoc sap quines gestions va fer, amb qui va parlar ni de quina manera hauria influït en la concessió de l’ajut.
La versió de Roselli coincideix amb la de l’ex-president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, que va declarar ahir durant prop de tres hores. Tots dos sostenen que la companyia va pagar a empreses vinculades a Julio Martínez Martínez, empresari pròxim a Zapatero, perquè confiaven que aquesta relació facilitaria l’obtenció del rescat. Tanmateix, cap dels dos ex-directius no ha pogut precisar cap actuació concreta de Zapatero davant el govern espanyol o la SEPI. És un dels interrogants principals que encara ha d’aclarir la investigació.
Factures per informes que consideraven poc importants
Segons els escrits presentats pels ex-directius, els pagaments es van fer entre el 2020 i el 2025. Plus Ultra hauria transferit 249.000 euros a Análisis Relevante, 98.617 euros a Voli Analítica i 110.799 euros a Domotic Europe, societats vinculades a Martínez Martínez. La resta de la quantitat pactada, uns 69.000 euros, s’hauria satisfet en espècie mitjançant bitllets de classe executiva posats a la seva disposició d’ençà del 2021.
Els ex-responsables de l’aerolínia també han explicat que es van emetre una quarantena de factures per imports d’entre 6.050 i 7.250 euros amb conceptes relacionats amb l’elaboració d’informes. Segons la seva versió, alguns d’aquests documents no existien i els que es van lliurar no tenien cap utilitat real per a la companyia. Sosté que les factures servien per a justificar formalment els pagaments.
La trucada que Zapatero nega
Martínez Sola ha declarat que el 30 d’abril de 2020 va rebre una trucada d’uns deu minuts amb número ocult. Segons la seva versió, Zapatero li va dir que podia ajudar l’aerolínia i que, a partir d’aleshores, havia de tractar de les gestions amb Julio Martínez Martínez. L’ex-directiu ha precisat que en aquella conversa no es va parlar de cap comissió ni Zapatero li va demanar diners. També ha admès que no sabia a qui hauria pressionat o quina intervenció hauria fet posteriorment l’ex-president.
Zapatero nega haver intervingut en la concessió del rescat i també nega aquella mateixa conversa telefònica. Quan va declarar a l’Audiència espanyola al juny, va proclamar la innocència i va refusar totes les irregularitats que li atribueix la investigació. La causa continua en fase d’instrucció.
El jutge Calama investiga si una part dels diners públics concedits a Plus Ultra va acabar destinada a finalitats il·lícites i si hi va haver tràfic d’influències. Ara per ara, no hi ha cap sentència ni s’ha acreditat judicialment que Zapatero fes cap gestió irregular per a afavorir l’aerolínia.
