llengua

El Consell de Formentera tramet als governs i parlaments de Catalunya, el País València, Múrcia, l’Aragó i al govern espanyol l’acord de reconeixement i defensa de la unitat de la llengua catalana, acordat en el ple del Consell el 25 de novembre. La consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha recordat que demà se celebra el Dia de la Llengua Materna i que és fonamental de treballar per al present i el futur de la nostra llengua.

“Recordem que aquest acord, a més de fer valdre les expressions pròpies del català de Formentera, rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística”, ha afegit.

Guasch també ha destacat que aquest acord es fa arribar a comunitats com ara Múrcia i l’Aragó. “La primera no té reconeguda l’existència de comunitat lingüística del Carxe; i l’Aragó, que si bé reconeix el català com una de les llengües pròpies, encara no hi és oficial”, ha recordat. Per això, l’acord del Consell de Formentera insta el govern espanyol “a reconèixer, a partir del convenciment emparat en els estudis lingüístics, l’evident unitat de la llengua catalana, a més de corregir els ens o serveis que la qüestionen, i fomenten el secessionisme lingüístic català en la seva activitat”.

“Fa anys que vivim un procés de normalització lingüística, és a dir, un procés que aspira, ni més ni menys, a permetre la normalitat lingüística de les diferents llengües oficials de l’estat en cada un dels seus territoris. Aquest procés, que no ha acabat, pateix impediments com ara haver de recordar a organismes oficials què parlam, on el parlam i, sobretot, el dret a parlar-lo amb normalitat”, diu. “Ja és l’hora que la gestió del plurilingüisme a l’estat espanyol canviï de rumb i hi hagi un reconeixement real a la diversitat lingüística”, ha conclòs.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.