El Consell Europeu ha proposat un pacte sobre els nous dirigents de la Unió Europea (UE) que pot trobar una forta oposició a l’eurocambra. Els 28 caps d’estat de la UE proposen que Ursula Von der Leyen, ministra de Defensa d’Alemanya i membre del PP europeu, sigui la nova presidenta de la Comissió Europea en substitució de Jean-Claude Juncker. Von der Leyen no era la spitzenkanditat popular i això pot provocar un xoc dins de l’eurocambra, que ha d’elegir el seu president i convalidar la candidata a presidir la Comissió.

Segons el repartiment, la presidència del Parlament Europeu correspondria a l’ex-primer ministre de Bulgària Sergéi Stanishev, dels socialdemòcrates, durant mig mandat. El PP europeu tindria la presidència durant la segona etapa de la legislatura, un càrrec que recauria probablement en Manfred Weber. Però això ho haurà d’aprovar el Parlament Europeu, i no sembla fàcil que ho accepti. S’hauria de votar demà, i serà un primer test per l’acord dels estats.

Pel que fa a la presidència del Consell Europeu, recaurà en el primer ministre belga, Charles Michel, del grup liberal, que substituirà Donald Tusk.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol en funcions, Josep Borrell, seria el nou Alt Representant de la UE, és a dir, el cap de la diplomàcia. Borrell ha fracassat en l’intent de presidir la Comissió Europea, aspiració que mantenia tot i renunciar a l’acta d’eurodiputat. A més, es tracta d’un càrrec amb poca autonomia –tot i que també comporta una de les vice-presidències de la Comissió– i molt lligat als designis del Consell Europeu, atès que la UE no té competències en política exterior. Com a Alt Representant, haurà d’actuar d’acord amb les decisions europees i, per exemple, haurà de visitar Kossove i entrevistar-se amb les seves autoritats, encara que Espanya no reconegui l’estat balcànic.

Pel que fa a la presidència del Banc Central Europeu, recauria en l’actual directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, que substituiria Mario Draghi. En aquest cas, l’eurocambra no té competències per a vetar-la, però s’espera que aquest sigui el nomenament més criticat de tots pel perfil polèmic de Lagarde en el seu passat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.