L’any 1989, un grup de ciutadans estonians va crear una organització privada, el Congrés d’Estònia, que té elements semblants al Consell per la República català creat recentment. El Congrés va nàixer impulsat per un grup que rebia el nom de Comitè Ciutadà per Estònia, el propòsit del qual era posar en qüestió la legalitat soviètica del moment tot reafirmant que Estònia tenia una legalitat anterior i superior, basada en l’Estònia independent de preguerra.

La primera tasca dels comitès va ser crear un registre de ciutadania estonià, al qual podien apuntar-se de manera voluntària tots els estonians i els russos o els descendents directes de russos que haguessin arribat al país abans del 1940, quan va tenir lloc la invasió soviètica del país. 790.000 estonians, que representaven el 60% de la població total d’Estònia, s’hi havien registrat el febrer del 1990, més de dos anys abans de la independència real del país.

 

Eleccions al Congrés d’Estònia.

Aquell mes, es van fer les eleccions al Congrés d’Estònia, una institució nova creada a partir d’aquell registre. S’hi van presentar trenta-un partits, la majoria dels quals també es va presentar a les eleccions al Soviet Suprem d’Estònia, el parlament oficial del país en aquell moment, que es van fer el mateix mes. Després de les eleccions, el Soviet Suprem va canviar el seu nom pel de Consell Suprem. Tunne-Väldo Kelam, actualment diputat del PP al Parlament Europeu, va ser el president del Congrés d’Estònia.

En les eleccions al Congrés d’Estònia, a diferència de les eleccions al Soviet Suprem, podien prendre part no tan sols els ciutadans de la república soviètica d’Estònia sinó també els estonians o descendents d’estonians de tot el món. En canvi, no podien participar els russos arribats a Estònia després del 1940, ja que es considerava que formaven part de l’ocupació militar del país. La Unió Soviètica va decretar que el Congrés d’Estònia era una organització il·legal, però no va poder-ne aturar les activitats.

El setembre del 1991, un any i mig després de les eleccions al Congrés, els dos parlaments varen crear una comissió conjunta encarregada de redactar la constitució de l’Estònia independent. L’Assemblea Constitucional va ser formada per trenta diputats de cadascun dels dos parlaments i va treballar entre setembre i abril del mateix any en la redacció del text. La nova constitució es va aprovar el juny del 1992 en un referèndum organitzat solament pel Consell Suprem, atès que el Congrés d’Estònia era una organització privada, encara que actués de fet com el parlament lliure del país.

Després del cop d’estat del setembre del 1992 a Moscou, Estònia va proclamar la independència i les dues institucions, el Consell Suprem i el Congrés d’Estònia, es van dissoldre al mateix temps per deixar pas al parlament, que va aplicar la constitució aprovada mig any abans.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb