“El moment que vivim com a país ens exigeix renunciar a jugar amb la incertesa i els càlculs electorals.” Pere Aragonès va fer ahir una conferència enmig de la cursa negociadora per a apressar JxCat, la CUP i els comuns a deixar de banda els interessos partidistes i a tancar un pacte que permeti la formació d’allò que ha anomenat el “govern del 3 d’octubre“, capaç de recuperar “la força democràtica” d’aquella vaga. Aragonès s’erigia en nou president des d’un escenari situat al creatiu Espai Serrahima de Barcelona, un antic complex industrial reconvertit en un rusc d’activitats artístiques i culturals. D’allà estant emfasitzava el relleu generacional en el lideratge i dibuixava un possible futur per a la legislatura.

La conferència s’emetia per YouTube (vegeu-ne el vídeo sencer ací) i, malgrat les restriccions de capacitat per la pandèmia, van anar a escoltar-lo Laura Borràs i Francesc de Dalmases, de JxCat, i Dolors Sabater i Eulàlia Reguant, de la CUP. Tan destacades eren les presències com les absències: no hi va assistir cap representant d’En Comú Podem. Els comuns continuen lluny del pacte de quatre bandes que voldria Aragonès, mentre que sembla imposar-se una entesa independentista que, si no hi ha sorpreses, pot arribar a darrera hora. Divendres vinent, a tot estirar, s’ha de constituir el nou parlament, i ja haurien de tenir les parets mestres de l’acord per a les votacions dels membres de la mesa. Quan faltava poc més d’una setmana per al primer dia clau, Aragonès intensificava la crida perquè les tres forces renunciïn als “vets estèrils” i s’avinguin a implicar-se en la governabilitat del país a partir d’una voluntat de pluralitat.

Darrere la filera dels representants dels partits independentistes, hi havia el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. També va escoltar la conferència Xavier Domènech, l’ex-dirigent dels comuns i impulsor de Sobiranies; Carlos del Barrio, de Comissions Obreres; Núria Gilgado, d’UGT; i Sergi Perelló, de la Intersindical. Hi va assistir igualment el nou president de PIMEC, Antoni Cañete; Mar Alarcón, vice-presidenta de Foment del Treball; i Javier Faus, president del Cercle d’Economia. Els empresaris que s’aplegaven al matí per a pressionar i influir políticament, demanant un mandat de “diàleg” que deixés enrere la “confrontació que hem viscut”, que condemnaven els aldarulls i reclamaven un pressupost amb sensibilitat econòmica i empresarial, escoltaven al vespre Aragonès. Acabada la conferència, Cañete va parlar una llarga estona amb Oriol Junqueras, que havia escoltat Aragonès de la primera fila estant.

El vice-president amb funcions de president relligava el lema de la campanya electoral d’ERC amb el seu projecte de govern per a titular la proposta: “Un govern al costat de la gent”. Els continguts de la conferència es remetien a idees que Aragonès va difondre durant la campanya electoral. A grans trets, va traçar la voluntat de començar una nova etapa que apliqui un pla de rescat social (contra la pobresa, per a afavorir l’ocupació i l’emancipació dels joves, per a aturar els desnonaments), un pla de reactivació econòmica i de protecció social, un pacte antifeixista i l’aplicació d’un consens estratègic per a la república catalana.

Aragonès pretén aplegar la “majoria inapel·lable” a favor del referèndum d’autodeterminació i de l’amnistia. Creu que pot encapçalar un govern que “sàpiga utilitzar la força” que implica el fet que els independentistes hagin superat per primera vegada el 50% dels vots, i que comenci “d’una vegada per totes la fase de resolució del conflicte amb l’estat”. Potser perquè no calia per fer-se entendre, potser perquè està tan gastada com connotada, però segur que conscientment, Aragonès no va pronunciar ni una sola vegada la paraula “diàleg”. Tampoc no hi va aparèixer la tan esmentada taula. Novament, devia ser tan important allò que es deia com allò que no.

En relació amb les crisis que ha originat una pandèmia que s’allargarà, el coordinador nacional d’ERC parla de quatre “revolucions”: social, feminista, verda i democràtica. Defensa que l’executiu ha de tenir una estructura nova, ha de ser totalment paritari en tots els àmbits de responsabilitat i ha de trencar la “dinàmica de compartiments estancs”. Aragonès va insistir que vol una conselleria d’Igualtat i Feminismes i un Comissionat Next Generation per a esprémer al màxim els fons europeus. A més, va subratllar que el nou govern no ha de gestionar sinó transformar. Per això va centrar-se en les mesures que posin fi a la pobresa menstrual (tot garantint que tothom pugui accedir als productes d’higiene femenina) o que assegurin la universalitat de l’educació fent gratuïta l’etapa de 0 a 3 anys, a més de digitalitzar el sistema educatiu. Hi va afegir que l’executiu hauria de tenir un departament d’acció climàtica i impulsar el Pacte Nacional per a la Transició Ecològica.

Aragonès demanava als qui voldria com a futurs socis que sortissin de la zona de confort. Els llançava un avís, que semblava sobretot adreçat a JxCat: “Que ningú no tingui la temptació de jugar la carta de la repetició de les eleccions esperant d’obtenir un millor resultat.” I encara un altre, que semblava dur el nom de la CUP: “Es pot fer molt més des del govern o implicant-se en la governabilitat del país (malgrat que això vulgui dir acceptar contradiccions) que mantenint-se en la comoditat de l’oposició”. El seu govern, diu, serà el govern de la “via àmplia” i les “lluites compartides”. Té set dies per a embastar un acord.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.